València va ser la primera ciutat de la Península ibèrica en comptar amb un rellotge públic.
Segons un document trobat per l’historiador i canonge de la Catedral Josep Sanchís Sivera, la ciutat tingué un rellotge públic l’any 1378, la qual cosa superava en antiguitat al de la Giralda de Sevilla, que va passar per ser durant molts anys com el més antic. El de València era 18 anys més antic que el de Sevilla.
Aquell rellotge tenia una esfera gran amb les 24 hores del dia i una campana, per tal que s’escoltara en tota la contornada. Es trobava a l’antiga torre campanar ja desapareguda de la Catedral, quan estava ubicada en el carrer de la Barcella.
El seu mecanisme va estar actiu durant 25 anys, fins al 1403, en què es va decidir substituir-lo per un altre que es va col·locar en l’aleshores Casa de la Ciutat (ajuntament) ja desapareguda, que es trobava on hi ha ara els jardins annexos al Palau de la Generalitat. El carrer perpendicular que dona al cantó on estava col.locat aquell rellotge es diu precisament carrer del Rellotge vell, en el seu record.
Passats altres 23 anys, es va decidir posar-lo en un altre indret, més visible i a on s’escoltaren millor les seues campanades. En febrer de 1426, recentment construïda la torre del Micalet fins a la seua terrassa, es va decidir ficar-lo allà. Aquest rellotge funcionava de manera manual, fins que va ser substituït per un “de nova invenció” ja mecànic l’any 1446, que va costar-li 3.000 florins al Consell de la ciutat.
Les seues campanades, en trobar-se en el punt més alt de València, eren audibles per tot arreu de la ciutat i de l’horta que l’envoltava, fins als poblats marítims. Marcaven el ritme de les activitats de la ciutat, des el treball dels gremis, les hores del relleu dels soldats a les guarnicions castrenses, els actes religiosos, l’obertura i tancament de les muralles, etc. Marcava, per dir-ho d’alguna manera, l”hora oficial” de la ciutat i de la seua horta.
Aquell rellotge era realment excepcional. El seu constructor, Robert de Melines, d’origen alemany, “mestre en fer rellotges”, va instal·lar una maquinària inspirada en els rellotges baixmedievals del famós rellotger també alemany Henry de Vick, que accionava una esfera pintada que, a més d’indicar les 24 hores del dia, mostrava les fases lunars i estava connectat amb la campana que s’havia instal·lat al campanar el 29 de setembre de 1418, dia de Sant Miquel, perquè fera sonar les hores.
Va estar actiu durant quasi dos segles i mig, fins que va ser substituït per un de nou en 1689.
