UNA QUADRIGA ROMANA CREUANT EL CARRER DE LA PAU.

0
4434

Vos podeu imaginar ser testimonis d’una cursa de quadriges romana creuant el carrer de la Pau de València?

Segur que no. És alguna cosa completament impensable, hi estem d’acord. Però ara a continuació vos vaig a demanar fer un xicotet exercici d’imaginació. Quan passegeu pel carrer de la Pau, situeu-vos a la cruïlla amb el carrer de les Medines (un carrer que conserva, per cert, el traçat original del call medieval de la ciutat). Una volta allà, vos vaig a demanar retrocedir mentalment en la història uns 1.800 anys en el temps fins situar-nos al tercer segle de l’era cristiana, en plena època de la València romana imperial. I ara vos explicaré el perquè d’aquest exercici d’història-ficció.

Fins l’any 1987 els arqueòlegs no havien sospitat mai que la València romana haguera pogut albergar un circ. Era comú acceptar que després de la destrucció pràcticament total que havia patit la ciutat arran de les guerres sertorianes, la nova València que havia ressorgit d’aquelles cendres anys desprès no havia mai arribat a ser una ciutat excessivament important.

Aquell any al carrer Baró de Petres van aparèixer durant el curs d’unes excavacions dos singulars basaments de pedra que els arqueòlegs no sabien ben bé a on encaixar-los. Per això els varen atribuir a alguna construcció annexa a la muralla de la ciutat, igual que un llenç de paret del circ que va aparèixer tres anys després, el 1990.

Però en 1993 i 1995 aparegueren noves evidències que ja no encaixaven de cap manera en la teoria de què tot allò eren restes de l’antiga muralla romana que havia envoltat la ciutat. La posició i aspecte d’aquestes noves restes van donar llum a una realitat fins llavors insospitada: València havia tingut un circ romà d’uns 350 metres de longitud i 70 metres d’amplada. Les restes trobades el situarien a la ciutat actual entre la plaça de Nàpols i Sicília (on es troba l’edifici del sindicat CCOO) i el carrer del Cardenal Payà, un estret carrer que corre paral·lel al de la Pau. En ell es trobaria la capçalera del circ.

D’aquesta manera ja cobraven sentit les paraules que va escriure l’escriptor i el geògraf romà Pomponi Mela quan va qualificar la Valentia imperial de “notissima urbs”, que vol dir ciutat important. La presència en la ciutat d’un circ d’aquella grandària justificava plenament aquest qualificatiu.

Per tant, aquest estrany exercici d’imaginació que vos proposava a l’inici d’aquest apunt podriem fer-ho realitat retrocedint en el temps a algun moment situat entre els segles II i IV de la nostra era, que és el període en el qual els arqueòlegs estimen que va estar actiu el circ romà de València.

A continuació podeu veure una imatge virtual d’aquell circ dins de la València actual, en què he assenyalat en groc el lloc del carrer de la Pau on tindrieu que situar-vos per a ser testimonis d’una cursa de quadrigues romana, si tinguerem una màquina de retrocedir en el temps.:

 

A la capçalera de l’article podeu veure un fotomuntatge en què he traslladat el carrer de la Pau actual a aquell circ de la València de l’imperi romà.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here