Si passegem per l’avinguda de Burjassot i anem més enllà del parc de Benicalap, ens sorprendrà veure una enorme finca tancada amb una singular mansió senyorial en el seu centre. De segur ens sorprendrà també el seu estat d’abandonament.
Cal dir que ens haurem trobat amb el Casino de l’americà, una finca d’esplai construïda ja fa quasi segle i mig, concretament el 1869, per encàrrec de Joaquín Megía, un militar d’origen granadí destinat a Cuba i casat amb Mercedes González-Larrinaga, un potentada havanera d’una familia que va fer fortuna amb el negoci de la canya de sucre.
Ací podeu veure un parell de fotografies:
Possiblement per motius polítics, el matrimoni va deixar Cuba i es va establir a València, on Megía va comprar 30.000 metres quadrats d’horta a les afores de la ciutat, a Benicalap, on es va fer construir una casa d’esplai amb un gran jardí on va intentar que la seua dona se sentira com a la seua terra natal. Una autèntica casa indiana al costat mateix de València.
La finca es va batejar amb el nom de Quinta de Nuestra Señora de las Mercedes en homenatge a l’esposa de Megía, encara que molt prompte passaria a ser coneguda com el Casino (en la seua accepció com a finca d’esplai) de l’americà. Aquesta denominació, de fet, és la que ha romàs amb el pas dels anys, fins i tot en documents oficials.
El Casino de l’americà va estar envoltat en el seu dia d’esplèndids jardins que recordaven l’exuberància vegetal de la Cuba tropical.
A la mort de Mercedes González-Larrinaga en 1880, Joaquín Megía va decidir tornar a la seua Granada natal, després de vendre la finca.
L’extraordinària finca passà des d’aleshores per nombroses vicissituds, fins que en 2011 va ser adquirida per l’ajuntament de València per 3,5 milions d’euros. El projecte inicial de l’ajuntament era la de fer d’ella la seu de la Universitat popular del Benicalap, però l’alt cost de la rehabilitació de l’immoble va malbaratar aquesta opció en aquell moment. Des de llavors aquest edifici, únic a València, no havia deixat de deteriorar-se fins a amenaçar ruïna.
El passat mes de juliol va ser recol.locada i rehabilitada la seua tanca metàl.lica exterior original, que havia caigut per l’abandonament i el fort vent un dia d’abril.
Respecte de la casa i dels seus jardins, l’actual administració municipal va anunciar fa un temps la seua rehabilitació per esdevenir un centre de referència del cultiu d’horts urbans. Encara que sembla que aquesta rehabilitació por estar ja pròxima, encara no està concretada, ni se sap ben bé ni quan començarà ni quin serà el seu ús definitiu.
Confiem en la seua propera rehabilitació i posada en valor com es mereix aquesta casa indiana, única i singular a València.
