martes, 19 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

El Consell aprova el PATIVEL i el Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana

El Ple del Consell ha aprovat el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana, PATIVEL, i el Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana.

El nou PATIVEL com a objectiu principal la protecció i conservació activa dels espais litorals lliures d’edificació més valuosos, així com garantir la connectivitat ecològica i funcional del mar amb l’interior; evitar consolidats urbans i barreres urbanes que deterioren el litoral i millorar la qualitat de l’espai edificat per ser més competitiu pel que fa a les noves demandes turístiques.

En concret, el PATIVEL proposa la conservació activa de més de 7.500 hectàrees de sòls d’elevada qualitat ambiental, territorial i paisatgística, distingint dues categories principals: el sòl no urbanitzable de protecció del litoral (fins als 500 metres des de la ribera del mar, terra dins), i el sòl no urbanitzable de reforç del litoral (des dels 500 fins als 1.000 metres des de la ribera del mar).

Per províncies, el sòl preservat és aproximadament de 2.500 hectàrees a Castelló; 2.900 a Alacant i aproximadament 2.100 a València, una xifra lleugerament inferior a les de Castelló i Alacant a causa que ja compta amb el front litoral protegit de l’Albufera.

Este pla, lluny de retallar el creixement urbanístic del litoral, busca conservar i valorar els sòls més valuosos de la costa, al mateix temps que els manté com a espais oberts o zones verdes dels municipis costaners, la qual cosa contribueix a millorar la qualitat dels seus teixits urbans. Això sí, el Pla d’Acció Territorial deixa sòl a la zona litoral per satisfer les demandes raonables d’estos municipis a mitjà i llarg termini.

Activitat econòmica i respecte a valors ambientals i territorials

El PATIVEL possibilita usos que compatibilitzen l’activitat econòmica amb el respecte a valors ambientals i territorials. Per exemple, en sòl no urbanitzable de protecció del litoral (tipus 1) es permeten activitats, infraestructures i dotacions públiques que hagen d’implantar-se necessàriament en aquest espai, i la rehabilitació de les edificacions per a usos terciaris com a restauració, cultura, allotjament.

Pel que es refereix a l’activitat agrícola, s’estableixen uns paràmetres màxims per a les seues instal·lacions.

En els sòls de tipus 2 (els no urbanitzables de reforç del litoral, de 500 a 1.000 metres) es podran implantar hotels amb encant amb baixa ocupació de parcel·la i ambient rural, usos esportius oberts, càmpings amb certificat de sostenibilitat, dotacions assistencials, etc., sempre garantint la continuïtat ecològica i funcional dels ecosistemes.

També l’activitat agrícola està permesa, amb les determinacions de la legislació del sòl no urbanitzable de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP).

Tots els sòls de tipus 1 i 2 podran incorporar-se als mecanismes de gestió urbanística, ser obtinguts gratuïtament i passar a formar part de la xarxa primària de zones verdes del planejament municipal.

Així mateix, s’eviten els creixements en pendents elevats i s’estableix la necessitat de mantenir la qualificació de zones verdes properes al mar als espais urbans i la necessitat d’un informe d’integració paisatgística per a tots els instruments de desenvolupament urbanístic i edificatori en els primers 500 metres de costa.

En les seues disposicions transitòries, el PATIVEL regula també un règim específic d’increment de l’índex màxim de creixement de sòl de l’Estratègia Territorial per afavorir l’activitat hotelera en els municipis de costa, en ser una aposta decidida d’este pla l’ordenació del territori per afavorir un turisme de qualitat.

A més, es regula un règim transitori per a sòls amb valors, però amb programes d’actuació aprovats, que de ser desclassificats posarien en perill la sostenibilitat econòmica del PATIVEL. Estos sòls hauran de desenvolupar-se a curt termini, ja que en cas contrari passarien a ser sòls regulats com a sòls 1 o 2 del PATIVEL.

D’altra banda el PATIVEL garanteix als propietaris d’edificacions unifamiliars disseminades en situació irregular el dret a la seua regularització a través de procediments d’integració paisatgística i disminució de l’impacte ambiental, com el control dels abocaments irregulars d’aigües fecals.

D’esta manera, els propietaris de les mateixes podran seguir fent ús d’estes edificacions sempre que eviten els perjudicis que causen al medi ambient.

Procés participatiu

El pla ha tingut un procés de participació exhaustiu, amb aproximadament 50 jornades informatives. També s’han rebut un gran nombre d’al·legacions i propostes (més de 4.000 escrits), de les quals s’ha estimat totalment o parcialment el 42%.

Com a novetat s’ha sol·licitat un dictamen a la Universitat d’Alacant per validar la bondat científica del PATIVEL, tant la seua metodologia com a efectes positius sobre el territori.

Cal destacar, finalment, que el PATIVEL inclou una memòria econòmica basada en un informe d’Advocacia de la Generalitat, que acredita que durant la seua tramitació s’han seguit criteris de respecte als drets patrimonialitzats pels propietaris de sòl, respectant a tot moment els criteris del Tribunal Suprem sobre este tema, en ser la seguretat jurídica una de les prioritats bàsiques en la tramitació d’este pla.

A més, també recull el disseny d’una Via Litoral, pegada en el mar des de Vinaròs fins al Pilar de la Horadada, per a la mobilitat no motoritzada, i que es concreta a través dels Programes de Paisatge del Litoral, dels quals s’han presentat els quatre primers: Litoral de Vinaròs-Benicarló, l’Albufera, Gandia-l’Auir i Elx-Alacant, des del Saladar d’Aigua Amarga fins al Clot de Galvany.

Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana

El Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana, que forma part del PATIVEL, té com a objecte la delimitació dels trams naturals i urbans demandats per la legislació bàsica de costes, així com l’establiment d’uns criteris generals per als usos i activitats a implantar en el domini públic marítim-terrestre desenvolupant la legislació bàsica de l’Estat en matèria de costes.

Per tot això s’han delimitat 90 trams de platja natural dividida en categories 0, 1, 2 i 3, en funció de les majors restriccions d’usos i activitats, 20 a la província de Castelló, 30 en la de València, i 40 en la d’Alacant; i 129 trams de platges urbanes, categories 1 i 2, 34 a Castelló, 31 a València i 64 a Alacant.

En els trams naturals es regula un elevat nivell de protecció, autoritzant únicament les activitats que siguen indispensables o estiguen previstes en la normativa aplicable. A les platges urbanes es regula l’ocupació i ús dels seus trams de manera que es garantisca una adequada prestació de serveis compatible amb l’ús públic.

En funció dels requeriments i la presència d’hàbitats, flora o fauna, es regulen les activitats permeses a les platges naturals, així com els seus períodes d’exclusió temporal, sempre amb la salvaguarda de les necessàries funcions de seguretat i salvament marítim i la neteja de les platges en períodes que no comprometen els valors protegits pel Catàleg.

Valor del litoral de la Comunitat

El litoral és un dels actius territorials més valuosos de la Comunitat, ja que alberga més del 15% del PIB i més del 85% del Valor Afegit Brut, VAB, turístic.

Acull 10 Parcs Naturals, 23 Llocs d’Interés Comunitari, el 90% de les zones humides catalogades i la major part del sòl d’elevada capacitat agrària. Més del 80% de la població valenciana viu a menys de 10 quilòmetres de la costa i és l’espai que la ciutadania més utilitza.

No obstant això, malgrat la seua vàlua, és un territori molt fràgil i amenaçat per una gran pressió sobre els seus recursos naturals i, de manera especial, el sòl. Des de 1990 i fins a 2007 (fi de la bombolla immobiliària) el sòl per a l’activitat urbanitzadora i constructora ha crescut més de tres vegades l’increment poblacional registrat en els municipis litorals.

Esta deterioració del litoral, reconegut per la Unió Europea i per les organitzacions no governamentals més importants, ha hipotecat greument aquest territori, deixant-ho en mans de les forces del mercat, la qual cosa significa que en menys de 20 anys el segellat de sòl del litoral, amb l’excepció dels parcs naturals, seria total, produint un menyscapte irreversible dels seus valors ambientals, territorials i paisatgístics.

Últimas noticias

Contenido relacionado