La història de la Pepica es remunta més d’un segle arrere, quadre Josefa (Pepica) venia entrepans al voltant del port i obstinava les estovalles per a poder donar menjars. Poc temps després Josefa va pensar que en lloc de vendre pel port es dedicaria a vendre en el seu propi local, així que quan es van concedir els barracons de la platja ella va optar per un i va començar a portar el restaurant. El seu nom va quedar gravat i 116 anys després La Pepica segueix abanderant la platja valenciana.
El boca a boca ha sigut i és l’ingredient indiscutible del restaurant. El tracte proper i amigable ha creat una fidelitat amb el client que s’ha mantingut al llarg dels anys. Un ambient diferent d’altres restaurants que fa tornar al comensal. Les visites que han passat per ací han quedat immortalitzades en les parets. El cinema, el toreig, l’art, el periodisme o l’esport han escrit la història de la Pepica. La Casa Reial o la Casa d’Alba, Manolete, Vicente Blasco Ibáñez, Xavier Cugat i Abbelane, Richard Chamberlain, Andy McDowell tenen el seu raconet en la paret de la Pepica. Però el millor ambaixador de tots ha sigut el mític Ernest Hemingway, que va dedicar unes paraules a la Pepica en la seua obra ‘Un estiu perillós’.
Però malgrat que ha rebut tantes personalitats ací s’atén igual a uns que a uns altres. La taula es personalitza a gust del client però el tracte és el mateix per a tots. Açò fa que este restaurant tinga eixe aura especial que et fa sentir-te com a casa.
Esta és la tercera generació. Ara estan al comandament Pepe, Amador, Rosita, Victoria i Juanita, que el millor que saben fer és treballar el restaurant amb passió. El truc per a mantenir-se en el candeler gastronòmic és la dedicació i l’amor amb el qual s’han lliurat a este restaurant. La passió per la cuina local ha mantingut a la Pepica com a far de referència en el port de València, que ha vist passar més d’un segle indemne i inamovible. Algunes modificacions li han fet guanyar terreny al passeig marítim, i avui dia és el restaurant més gran de tota la platja.
Però el que no ha canviat en absolut és la seua essència familiar i la seua estètica tradicional de restaurant mariner que combina una espectacular vista al mar amb una senzilla i encertada carta de cuina valenciana.
La clau està en l’arròs. Un arròs que li fa un molí expressament per a ells i que ha encertat amb el punt de midó que millor va amb l’aigua de València. Després li segueixen els productes de la terra, hortalisses de l’horta que envolten tota la ciutat de València i ací tenen un sabor especial. I els productes del mar; peixos i els mariscs que arriben cada matí arreplegats la nit anterior per una barca que solament treballa per a la cuina de la Pepica. Llenguados de platja, gambes del Mediterrani, gall, clòtxines i tellines de platja tan fresques que es converteixen en els millors aperitius per a obrir boca abans de la paella; el pa torrat a l’all, que ho serveixen amb tomaca i allioli, o calamars a la planxa, pescats eixa mateixa nit.
La carta de la Pepica és tan senzilla com apetitosa. L’especialitat és l’arròs Pepica, (paella de marisc pelat). Es va fer per primera vegada al pintor valencià Joaquín Sorolla quan va visitar el restaurant acompanyat d’altres artistes. Josefa li va preparar l’arròs de sempre però amb el marisc pelat per a evitar que s’embrutara. La visita de la Reina Sofia també va fer que s’integrara un altre arròs en la carta, ja que en ser vegetariana se li va fer una paella de verdures. Avui es manté com una varietat més de les paelles de la Pepica.
I és que esta cuina és especial en tots els sentits. Situada en l’entrada principal del restaurant i a la vista de tots, la cuina de la Pepica és un tràfec de cambrers, fogons en flames i xivarri. Un anar i venir de plats que malgrat que les carreres manté en un estudiat tràfic. És digne de veure. El pas al menjador és per la cuina perquè en ser un antic barracó no cabia en una altra part. Està a la vista només per espai, però la realitat és que és un ganxo que atrau molts curiosos. La gent s’estranya perquè creu que entra equivocada per la cuina. És un espectacle sense parany ni cartó. La cuina de la Pepica i el seu saborós arròs, les vistes al mar, el sol i el bon ambient són el millor atractiu d’un restaurant que va camí dels seus 120 anys d’història.
