Perd Mónica Oltra pes en Compromís?

23

Les declaracions d’Oltra sobre el referèndum, contràries a la sintonia general del seu partit, evidencien que la vicepresidenta no aconsegueix l’hegemonia dels seus.

La discordança de reaccions en l’aliança Compromís davant la proximitat del referèndum no ha passat desapercebuda, ja que Mónica Oltra, vicepresidenta del Consell i membre d’Iniciativa, ha reclamat al Govern català que renuncie a la cita electoral de l’1 d’octubre. En fer-ho, ha oblidat que més de la meitat dels membres del seu partit, són d’un profund sentir nacionalista i senten com a germana la causa de Catalunya. Si d’una banda, els oblidats i invisibles de Gent de Compromís, que en la seua majoria combreguen amb la causa nacionalista no entenen com pot fer unes declaracions tan definitòries, més escandalosa és per als membres del Bloc, els quals tenen el sentiment nacionalista en el seu tarannà, no poden sinó desacreditar-la i demostrar amb fets i paraules la seua desavinença.

Una fissura que podria desembocar en crisi

La tebiesa de la resposta davant les primeres detencions de membres de l’executiu català mostrava la primera fissura en este assumpte, com a conseqüència, este nou posicionament de la vicepresidenta obligarà cada vegada més al Bloc a posicionar-se pel seu compte, encara que siga a costa de desacreditar a Oltra.

Àgueda Micó, secretària general del bloc guanya posicions abans de moure’s, doncs que algú de la coalició pose bastons a les rodes al procés sobiranista farà que tots els seus, fins i tot els més dissidents, facen pinya al voltant d’ella. Malgrat les diferències en el traç que han tingut diferents corrents del Bloc, cap d’elles qüestiona el quadre sencer del nacionalisme valencianista.

L’ocàs de l’auge mediàtic

Oltra ja no és aquella política tan summament aguerrida que guanyava portades a força de reivindicatives samarretes i una oposició contundent que feia d’ella la líder necessària per a una formació que lluitava nit i dia contra un enquistat Partit Popular. Eixe sentiment de voluntat de canvi va fer que molts votaren a una veu. Avui dia es fan cada vegada més elevades les queixes sobre Mónica, acusada d’actuar sense la coordinació que se li requereix, amb el risc que certs lideratges desvirtuen el treball de partit, com ara succeeix.

Àgueda Micó manté una campanya de fons, però ben fonamentada (a l’estil del Bloc), va avançar com a oposició d’Enric Morera i ha sabut fer-se lloc en la pau tensa que li va generar Carbonell. El seu futur per a 2019 no és cert, però el seu objectiu clar de fer patent la marca del Bloc en Compromís no deixa cap dubte, qui sap si d’ací a poc temps no saltarà definitivament a la primera línia de la política valenciana amb una estela de regeneració, que sempre és necessària en tots els partits.