El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha insistit aquest dissabte en què la reforma del sistema de finançament ha de contemplar la compensació del deute corresponent a l’infrafinançament que arrossega la Comunitat Valenciana.
“No es pot tractar de resoldre els problemes d’infrafinançament heretant les injustícies dels anteriors sistemes. El que reclamem no és una condonació a l’ús, sinó de fer justícia en diferit”, ha explicat Puig, que ha afegit: “No anem a demanar perdó per demanar que es faça justícia”.
El president de la Generalitat ha participat en la III Va convéncer Federalista organitzada per la Fundació Rafael Campalans i la fundació Friedrich Ebert a Barcelona.
En la seua intervenció, el cap del Consell ha repassat la crisi territorial que travessa Espanya que, en la seua opinió, requereix articular reformes que han de conduir a un estat federal.
“Totes les opinions, totes les sensibilitats han de participar de la taula de diàleg. Totes les forces polítiques han d’estar presents i també tots els territoris”, ha reclamat el president, que ha advertit: “L’única cosa que no ens podem permetre és l’immobilisme”
Per a Puig, cal cercar eixides reformistes a la crisi territorial. “La fractura territorial existeix i la seua superació precisa de gestos, de ponts i de fixar una agenda per a solucionar-la”, ha demanat el president del Consell.
“No es pot afrontar el problema de Catalunya sense atendre la crisi territorial en el seu conjunt. Aqueixes reformes són necessàries per a oferir un conjunt atractiu per a molts que ara estan desconnectats racionalment i emocionalment de l’Estat”, ha assenyalat el president.
En aquest sentit, Puig ha proposat la construcció de nous pactes territorials que permeten superar la conjunció de quatre bretxes: la recentralització, l’infrafinançament, la falta de mecanismes de codecisió institucional i, finalment, l’absència de reconeixement de les singularitats.
Respecte al que ha definit com “un viatge explícit cap a la recentralització de l’Estat”, el president destacat que ha augmentat amb la crisi econòmica i amb l’agreujament del problema català.
A més, el president ha criticat que la recentralització empresa pel govern central ha afectat l’exercici de les competències pròpies amb lleis de bases molt explícites que soscaven les competències atribuïdes constitucionalment.
Respecte a la fractura creada pel dèficit de finançament, el cap del Consell ha afirmat que constata, de facto, que Espanya és un Estat asimètric, “no per les seues singularitats, sinó per les seues desigualtats”.
El president, que ha recordat que els càlculs dels experts, “inclosos els del Ministeri d’Hisenda”, confirmen que la Comunitat Valenciana és la més infrafinançada, i ha lamentat que “existisca a més d’aqueix problema d’equitat un problema de suficiència”.
En aquest sentit, Puig ha lamentat que “aqueixa insuficiència de recursos impedeix que l’autonomia siga efectiva”, ja que les autonomies gasten el 80% dels recursos en el sosteniment de serveis socials, sanitat i educació, deixant el 20% restant per a la resta de competències autonòmiques, “algunes tan importants com la promoció econòmica o l’ocupació”.
Per açò, ha insistit en la necessitat d’una compensació del deute corresponent a l’infrafinançament, que resolga l’herència de “les injustícies dels anteriors sistemes”.
D’altra banda, quant a la falta de mecanismes de codecisió territorial, ha recriminat que no hi haja espais de trobada entre administracions, i que, “quan existeixen, és l’administració central qui es reserva la majoria del poder decisori, com ocorre en el Consell de Política Fiscal i Financera”.
“Fa falta entendre que les autonomies també som Estat”, ha afirmat Puig, qui ha demanat decidir en matèries com el repartiment del dèficit autoritzat per la Europea.
Finalment, Puig ha sostingut que també hi ha un deficient reconeixement de les singularitats territorials i ha defensat un Estat “divers, amb diferents realitats polítiques i culturals”.
Estat federal
En la seua intervenció, el cap de l’Executiu valencià ha defensat reformes constitucionals encaminades cap a un federalisme cooperatiu com a “sutura” per a les fractures d’Estat, al mateix temps que reclamada urgència per a obrir aquest debat.
Entre altres qüestions, Puig ha advocat per aclarir una distribució competencial basada en el principi de subsidiarietat, l’assentament d’una coordinació que es produïsca de forma conjunta, “i no des del centre cap a la perifèria”, amb la transformació del Senat o l’aposta per un model de finançament “equitatiu” reconegut constitucionalment.
