```
jueves, 25 abril 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

Puig planteja un nou pacte de la Moncloa que estabilitze un model federalitzant

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha proposat aquest dilluns, 9 d’Octubre, a tots els presidents i presidentes de les comunitats autònomes obrir un “espai de reflexió” que permeta impulsar un “nou pacte de la Moncloa territorial” que “estabilitze” un “nou model federalitzant” que, “una vegada per totes”, respecte la singularitat entre territoris, però, sobretot, garantisca la igualtat entre la ciutadania.

Puig ha demanat recuperar hui, moment en el qual es viu “la crisi més greu de la nostra recent història”, “l’esperit de diàleg” que va permetre il·luminar fa 41 anys, en un context més difícil, els pactes de la Moncloa, i ha subratllat que “la solució no passarà mai per recentralitzar”. Per això, ha reivindicat un “procés de reforma” que no ha d’entendre’s -ha dit- com “un gest de feblesa davant ningú”, sinó com la voluntat de desenvolupar “un nou projecte d’Espanya”.

El cap del Consell ha defensat aquest plantejament durant el seu discurs en l’acte institucional amb motiu del 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, celebrat al Palau de la Generalitat, en el qual el Govern valencià ha lliurat també les distincions que anualment concedeix a diverses personalitats i entitats per la seua contribució a l’enriquiment de la vida cultural, social i econòmica de la Comunitat Valenciana.

En la seua intervenció, Puig ha recordat que, des que s’aprovara la Constitució Espanyola en 1978 i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en 1982, l’actitud valenciana ha sigut “la lleialtat reivindicativa”, un tarannà que, per al president, permetrà també superar l’actual crisi territorial de l’Estat.

“En eixa lleialtat reivindicativa aquest 9 d’Octubre vull expressar la voluntat del poble valencià de formar part d’un projecte compartit, just i solidari”, ha asseverat sobre aquesta qüestió el president de l’Executiu valencià, qui ha insistit també en el fet que és “temps de solucions” per als problemes d’infrafinançament i infrainversió que pateix el territori valencià.

En aquest sentit, Puig ha reafirmat el compromís de la Generalitat d’aconseguir que el problema valencià “forme part de la solució d’Espanya” i ha definit aquest 9 d’Octubre com “un horitzó compartit”. “Hui, més que mai, aquesta data representa el valor d’estar units des de la diversitat”, ha asseverat.

Reivindicació de la política

En el seu discurs institucional amb motiu de la celebració del 9 d’Octubre, el president de la Generalitat ha incidit també en la idea que “la Comunitat Valenciana és un projecte de futur, socialment avançat, innovador, modern i inclusiu”.

És per això que ha fet una crida a aconseguir una “unitat inclusiva” que permeta generar un “patriotisme cívic” en el qual tinguen cabuda totes les sensibilitats, personals i col·lectives. Ha insistit a més en la necessitat de “reconstruir diàriament els consensos socials” per a evitar que els projectes polítics enfrontats dividisquen a les persones.

En aquesta reivindicació de la política, el cap del Consell ha destacat que, des de la Comunitat Valenciana, ja s’estan fent passos per a impulsar “grans canvis” i “construir eixe patriotisme cívic”, sempre “des de l’estabilitat que dóna credibilitat, l’honradesa que dóna confiança i el diàleg que dóna esperança”.

Distincions de la Generalitat

En l’acte de lliurament de les distincions de la Generalitat, que ha comptat amb la presència de tots els membres del Govern valencià, el president ha destacat els valors de les persones i entitats premiades, i ha afirmat que aquestes representen “les banderes sense exclusions, les banderes que uneixen i que donen sentit”, com són la de la sanitat, la de l’educació, la de la cultura, la de l’esforç, la de la solidaritat, la de la dignitat, la de la concertació i, finalment, la de la iniciativa econòmica.

El Consell ha concedit l’Alta Distinció de la Generalitat al cantant Joan Manuel Serrat, a Hortensia Herrero i a la catedràtica d’Ètica i Filosofia Política Adela Cortina, mentre que la Distinció de la Generalitat ha sigut per al Fons Valencià per la Solidaritat, la Plataforma d’Afectats per Hepatitis C, Ricardo Borrull i, finalment, de forma col·lectiva, els homes que han evitat agressions masclistes.

La Distinció al Mèrit Cultural ha recaigut en aquesta ocasió en el pintor Monjalés, l’escriptora Didín Puig Grau; el dibuixant Enrique Arenós, Quique; l’Institut Confuci de la Universitat de València; i el pintor, gravador i dibuixant Pepe Azorín.

D’altra banda, el Consell ha concedit la Distinció al Mèrit Científic a la directora del Centre Nacional de Investigacions Oncològiques (CNIO), María Blasco Marhuenda.

El guardó al Mèrit Empresarial i Social s’ha atorgat al primer president i cofundador de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Silvino Navarro; al també empresari José Vicente González i a l’enginyera de telecomunicacions Nuria Oliver.

Així mateix, el Consell ha decidit concedir el Mèrit per Accions a favor de la Igualtat i per una Societat Inclusiva a l’activista i defensora dels drets socials Amparo Moreno Vañó i a la Coordinadora Valenciana d’ONGD.

Quant al Mèrit Esportiu, les distincions han recaigut enguany en el jugador professional de pilota valenciana, Antoni Reig Ventura, Rovellet; en la futbolista Ruth García García; l’atleta i entrenador d’halterofília Emilio Estarlik; i l’atleta internacional Marta Esteban.

Aquest 2017 el Consell ha acordat, a més, la creació de la Distinció Joan Lluís Vives de la Generalitat a l’aportació valenciana a la construcció d’Europa. Aquesta primera distinció ha sigut concedida a l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), amb seu a Alacant.

Finalment, el Consell ha atorgat la Distinció d’Ambaixador de la Comunitat Valenciana a la Casa Regional Valenciana a París, creada fa 70 anys per Amado Granell.

En nom de tots els premiats, la catedràtica d’Ètica i Filosofia Política Adela Cortina ha expressat el seu agraïment per aquest reconeixement, i ha reivindicat la necessitat de conrear “una ètica de la raó cordial” i de crear sinergies entre la societat civil, el món polític i l’econòmic per a fer front als “urgents” problemes que planteja el segle XXI.

Últimas noticias

Contenido relacionado