jueves, 28 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

Raúl i la versió més gremial del Levante cuirassen un punt en inferioritat (1-1)

Va ser una metamorfosi sobtada amb capacitat per a trastocar tot el que havia esdevingut fins a aqueix instant; des del sentit, l’orientació i la naturalesa que havia adquirit el duel fins a les emocions i sentiments plasmats finalment sobre el verd. Hi ha infinitat de vides darrere d’una confrontació. Hi ha infinitat d’històries, una infinitat de trames i multitud de relats d’arrel clarament antitètica. Cada partit pot amagar camins impredictibles i difícils d’escrutar. Hi ha ombres i tenebres que sorgeixen de forma inesperada i amenaçadora. I el pedigrí i el llinatge són components secundaris en l’univers de la categoria de Plata, però persisteix l’orgull i el caràcter racial i aguerriu d’un col·lectiu compromés amb la causa que defensa. Així es comporta el Llevant quan salta a la gespa en competició oficial. Mai claudica. Hi ha consciència de pertinença, sentit d’unitat i una vinculació que dota d’identitat al col·lectiu. I aqueixos signes, que destil·len solidaritat i sobretot companyonia, es van materialitzar principalment en l’ocàs del duel que va creuar al Llevant i al RCD Mallorca en el Iberostar Estadi. En aqueixa fase de l’enfrontament el partit havia mutat com a seqüela de l’expulsió que va patir Róber Pier. El Llevant patia les emboscades del seu adversari. La pilota voltava la porteria de Raúl Fernández. El perill no era evanescent, adquiria la condició de superlatiu. Quan el cansament i la fatiga feien mossa en els rostres dels futbolistes blaugranes, per a ennuvolar el seu pensament, va aparèixer la versió més commovedora i fraternal d’un col·lectiu que va saber protegir una igualada amb un sabor dolç. El líder va resistir els embats del seu rival. Fins i tot en els moments de major complexitat sol ser recognoscible. La lluita i la fe són aspectes que simplement no es negocien.

Abans havia mostrat part del seu catàleg d’estris, principalment en el transcurs del primer acte. Va avisar Morales amb una xilena que va despertar a Santamaría. El porter vermellós es va engegantir en aqueix punt de la cita. El meta va ser capaç d’extraure cent mans per a neutralitzar les escomeses del comandant i de Casadesús. Els dos van tenir el partit en les seues botes. Els dos van trepitjar l’àrea local amb gosadia i amb determinació. Els dos van escollir el pal llarg. Els dos van somiar amb esclatar la trobada en mil trossos. I els dos van xocar amb la cuirassa que semblava blindar a Santamaría. La por es va apoderar del Iberostar Estadi. I Jason va fer cruixir el travesser amb una cabotada devastadora. El Llevant manava en el marcador i s’expressava amb netedat, principalment quan aconseguia projectar-se a través del cuir. En aqueix sentit, l’acció del gol de Jason va ser paradigmàtica, bàsicament en la seua formació.

L’esfèric va ser passant per les botes dels jugadors granotes fins que va arribar fins a l’extrem dret del verd. Per allí va aparéixer Pedro López per a invocar al vertigen. El lateral va volar pel carril destre per a filtrar un centre de difícil lectura per als guardians de l’àrea balear. El cuir es va embullar en els peus de Roger, però llavors va sorgir la fúria deslligada de Jason per a trencar la paritat que establia el lluminós. El feu balear va emmudir. La cita de lliga naixia des de l’emoció i des de la transcendència. Era un duel entre dos blocs amb mirades contraposades. No fa molt cada partit disputat estava unit a la màxima categoria. Inclusivament va haver-hi batalles per endinsar-se per la Vella Europa, però els temps han canviat. El futbol pot ser despietat. Ho va comprovar Lerma en el minut sis.

La lluita del Mallorca del present és per la supervivència. Als seus peus es manifesta el desconegut. I aqueixa sensació genera paüra. Els seus futbolistes tracten de fugir de l’infern de la taula. La diana de Jason mutava l’escenari plantejat. I ja se sap com es comporta el Llevant quan colpeja al seu oponent, però el Mallorca es va agarrar als guants de Santamaría per a mantenir-se en el partit. I la seua autoritat, lluny de decréixer, va augmentar notòriament després de l’expulsió de Róber Pier. La impaciència que havia evidenciat amb anterioritat, durant el primer acte, quan la presa de decisions dels atacants davant Raúl no era l’òptima, es va tornar en clarividència. L’esquadra de Javier Olaizola va saber desemmascarar la trobada. Va saber manejar i explotar la superioritat sobre el verd obrint el rectangle de joc.

El camp es va convertir en un espai inabastable per als pupils de Muñiz. El Mallorca es va manifestar amb energia proposant un cabal d’arribades pels costats. Era un assetjament en tota regla que amenaçava l’estabilitat blaugrana. La corpulència dels jugadors mallorquinistes va propiciar infinitat de rematades que semblaven preludiar el gol. Va ser el moment de Raúl, una espècie d’heroi de llegenda. El meta va tirar de reflexos i va volar per a tapar els espais més insospitats. Agafat als seus guants ciclòpies i a la interpretació gremial d’un equip solidari, el Llevant va eixir de l’illa amb un punt que va saber a glòria.

Últimas noticias

Contenido relacionado