Per a l’alcalde, Joan Ribó, és un motiu d’orgull que els joves de la ciutat siguen sensibles al dolor que patixen “persones com nosaltres amb les mateixes pors, les mateixes il·lusions i la mateixa fragilitat”, ha manifestat. Ribó ha volgut formar part de l’acte emmarcat en el Dia d’Acció Global per les Persones Migrants i Refugiades que ha tingut lloc a la plaça de l’Ajuntament, en el qual han participat col·legis valencians els alumnes dels quals han col·laborat en la lectura d’un manifest que han elaborat ells mateixos. “L’amistat i el diàleg poden derrocar murs” és una de les reflexions que han aportat els joves valencians en ple cor de la ciutat.
Ribó ha mostrat el seu agraïment als joves, conscients de la situació que patixen milions de persones. “Ja fa molt de temps que València va mostrar la seua total predisposició i desig d’obrir les portes d’esta ciutat als qui es veuen obligats a abandonar la seua terra, la seua ciutat, el seu poble o poblat, per a buscar un lloc on portar una vida digna, sense que els seus drets més elementals, i fins i tot les seues vides, es vegen amenaçades”, ha recordat Ribó, un declaració i un principi, “Ciutat Refugi”, que va formar part de les primeres decisions que va prendre el Govern de la Nau. “Som una ciutat refugi, però desafortunadament patim impediments legals per a poder exercir esta condició i no hem pogut rebre els aproximadament mil refugiats que estàvem preparats per a acollir ací”, ha declarat l’alcalde.
Les ONG Intermon Oxfam i Amnistia Internacional han coordinat la crida als centres educatius perquè participen en l’acte de denúncia per a visibilitzar la vulneració dels drets humans que patixen milions de persones de tot el món. Totes dos ONG ens han recordat que “actualment són quasi 60 milions de persones a tot el món les que es veuen forçades a viure lluny de les seues llars; una xifra rècord des de la Segona Guerra Mundial”. Estes entitats coincidixen en la importància de reforçar el coneixement d’esta “realitat amb què conviuen, coneixent drets, causes i injustícies, per a canviar actituds i realitzar accions que contribuïsquen a canviar les situacions injustes”.
Els joves estudiants han sigut els protagonistes de l’acte en llegir el manifest que han elaborat en comú. Una de les seues conclusions és que “treballar amb companys i companyes d’altres col·legis ha sigut una experiència en la qual hem aprés a conviure i col·laborar amb persones diferents i variades”. Han comprés i explicat en veu alta que “l’esperança d’una vida millor els fa suportar la por, el dolor, la solitud, els perills i abusos que troben en el seu camí”. Els joves han mostrat la seua preocupació per què “les mateixes fronteres que s’obrin per a empresaris i banquers, futbolistes i famosos, es convertisquen en barreres infranquejables per als qui solament busquen viure en pau”.
Consciència i compromís
Els estudiants, en el seu manifest, una vegada reconegut el problema, demanen solucions: “Volem mesures que garantisquen a totes les persones viure en condicions dignes”. També en l’apartat de peticions volen que els governs “complisquen els seus compromisos”. A més, una sol·licitud pròpia de la seua edat i que sol quedar en un segon pla davant la resolució més urgent, ha sigut la seua petició que “les persones refugiades puguen ser felices. Que la gent riga”.
Per a acabar, els estudiants han llegit la seua llista de compromisos perquè este acte no siga el final, sinó que han expressat una reflexió de cara al futur: “Ens comprometem a difondre el que hem aprés, començant per la nostra comunitat educativa, la família, els amics, informar i sensibilitzar sobre la situació de les persones refugiades i migrants i dels seus drets”.
L’alcalde, com a professor que va ser, ha aprofundit en una idea respecte als joves: “Aprendre també és conéixer els problemes del món, rebre una bona i contrastada informació sobre allò que falla, que no funciona, tenir coneixement de causa i actuar en conseqüència. És desenvolupar el sentit crític, aprendre a respectar i a no excloure”.
