STEPV presenta esmenes a la proposició de llei sobre plurilingüisme

Per un Plurilingüisme Integrador al sistema educatiu valencià.

68

Des del Sindicat es considera que una norma tan important per al futur del sistema educatiu valencià ha de ser negociada i consensuada amb la comunitat educativa i, especialment, amb els sindicats ja que afecta directament les condicions laborals del professorat i el model educatiu valencià. STEPV qualifica la proposició de Llei per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià de «decebedora» pel seu contingut i, també, per les formes, en no haver-se produït cap negociació amb la comunitat educativa ni amb els sindicats.

STEPV ha estat, des de la seua fundació, un ferm defensor del procés de normalització lingüística del nostre País. Per això, volem una Llei d’Igualtat Lingüística que supere l’obsoleta LUEV, hem donat suport al Decret d’usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat Valenciana, hem apostat per la urgent obertura d’Àpunt i per un espai comunicatiu compartit amb la resta de territoris de parla catalana, estem exigint un augment de les partides pressupostàries destinades a la promoció i ús del valencià per equiparar-nos als altres territoris amb llengua pròpia i hem defensat un veritable plurilingüisme al sistema educatiu valencià, des de l’educació infantil a la universitat.

El Sindicat recorda que Espanya va ratificar la Carta Europea de las Llengües Regionals o Minoritàries que va entrar en vigor l’1 d’agost de 2001. L’objectiu d’aquesta és la prevenció i el desenvolupament de les llengües minoritàries, promocionant-les a l’àmbit públic, així com mantindre la riquesa cultural europea. La signatura de la Carta compromet els estats a diverses qüestions com ara: reconeixement de les llengües minoritàries o regionals, respecte de l’àrea geogràfica en què es parlen, accions per promoure aquestes llengües, facilitar el seu estudi i ensenyament, facilitar els no-parlants a aprendre-les, eliminació de les discriminacions, promoció del respecte mutu entre els grups lingüístics diferents i l’aplicació dels principis de la Carta a les llengües sense territori. A més, la Carta inclou la promoció de mesures en diversos àmbits com l’educació, les administracions públiques, els mitjans de comunicació, les activitats culturals o els tribunals de justícia.

A més, des de l’STEPV, defensem la necessitat d’una Llei d’Igualtat Lingüística i no només una llei per al sistema educatiu valencià. Sobre el contingut de la Llei de Plurilingüisme, considerem que aquesta llei no estableix la llengua minoritzada com la vehicular del sistema educatiu ni garanteix el seu domini real per part de l’alumnat ni tampoc no acaba amb la discriminació de l’alumnat de les comarques castellanoparlants. Per a aconseguir-ho, considerem que cal una planificació lingüística que incloga, entre altres mesures organitzatives, pedagògiques i de personal, plans específics de formació del professorat, reducció de ràtios, dotació de professorat de valencià i l’eliminació de les exempcions, que són una evident discriminació envers l’alumnat d’aquestes comarques. En aquest sentit, el Sindicat insta el Govern Valencià a fer una aposta clara per modificar la LUEV, negociar una Llei d’Igualtat Lingüística i per dir la nostra opinió hem demanat la nostra compareixença a les Corts Valencianes i hem presentat una sèrie d’esmenes a la Proposició de Llei de Plurilingüisme presentada pels partits PSPV-PSOE, Compromís i Podem.

Les nostres propostes pretenen garantir que el valencià siga la llengua vehicular del sistema educatiu a tots els nivells educatius obligatoris i potsobligatoris i a tots els centres docents valencians i assegurar que en acabar els ensenyaments obligatoris l’alumnat estiga capacitat per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià amb igualtat amb el castellà i una llengua estrangera. En eixe sentit, valorem positivament que es configure un únic programa lingüístic però no compartim la distribució horària dels continguts de les diferents llengües que es fa en la proposta presentada. Una proposta que, en alguns casos, n’és una involució respecte a les hores del valencià que actualment tenen alguns centres docents. En canvi, pel que fa a FPA i Cicles Formatius, valorem positivament l’augment d’hores en valencià. Des del Sindicat es proposa que en tots els centres educatius, tant els dels territoris de predomini lingüístic valencià com de castellà establerts en la Llei d’ús i ensenyament del valencià, el percentatge mínim de continguts curriculars en valencià siga del 50% i que els centres que a l’entrada en vigor de la llei tinguen més d’un programa lingüístic vehiculen el de màxim d’hores de valencià.

A més, proposem que en el segon cicle d’Educació Infantil, l’anglés s’incorpore amb un enfocament d’obertura a les llengües o mitjançant la modalitat d’incorporació primerenca, amb el 10% de l’horari curricular i que el temps destinat a continguts curriculars en valencià per als territoris de predomini lingüístic valencià establerts en la Llei d’ús i ensenyament del valencià siga del 90%.

També que els centres dels territoris de predomini lingüístic castellà, segons el disposat per la LUEV, tinguen el temps destinat al castellà segons el proposem per la norma general, és a dir hauran de dedicar el 50% al valencià i la resta ho podran disposar per castellà i anglés. Per aquests centres també es proposa la derogació dels articles 19 i 24 de la LUEV que possibiliten les exempcions lingüístiques per al seu alumnat. El Sindicat considera que aquestes exempcions són una evident discriminació per l’alumnat dels territoris ja que se’ls nega la possibilitat de ser competents en les dues llengües oficials i la possibilitat d’accedir a molts llocs de treball per als quals es demana la capacitació lingüística.

El Sindicat també proposa un canvi de denominació del programa lingüístic. Els partits polítics que han presentat la Llei de Plurilingüisme aposten per «Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural» mentre que el Sindicat ho fa per «Programa d’Educació Plurilingüe Integrador». STEPV considera que el tractament de la interculturalitat ha d’anar més enllà d’un programa lingüístic i estar contingut en el Projecte Educatiu del Centre i en programes específics que aproven els centres. La inclusió de les llengües de les minories lingüístiques dels centres, del romaní o de la llengua de signes no justifiquen afegir «intercultural» al nom del programa en ser un reduccionisme del que suposa el tractament pedagògic i metodològic de la interculturalitat als centres docents

Per portar endavant el programa d’educació plurilingüe es proposa la creació de la figura de la coordinadora o coordinador de plurilingüisme en tots els centres educatius.

Per altra part, el Sindicat proposa un nou capítol a la Llei de Plurilingüisme per garantir que el valencià siga també la llengua de relació i de comunicació en l’àmbit docent i entre els centres i les famílies. Es proposen tres mesures:

  • L’Administració educativa i els centres d’ensenyament no universitari usaran progressivament el valencià en les relacions mútues, en les que mantinguen amb les administracions territorials i amb les altres entitats públiques i privades.
  • Es fomentarà l’ús del valencià en els actes culturals que el centre organitze i en les activitats complementàries que s’oferesquen a l’alumnat.
  • Les actuacions administratives de règim intern dels centres docents, públics i concertats, com ara actes, comunicats i anuncis, es redactaran en valencià. En els procediments administratius s’utilitzarà el valencià o el castellà d’acord amb la legislació vigent.

Per al centres docents dels territoris de predomini lingüístic castellà es proposa que s’apliquen les normes disposades en el decret d’usos lingüístics i administratius de la Generalitat. També, es proposa que la col·laboració amb entitats, organismes i mitjans de comunicació s’estenga a tots els territoris de llengua catalana.

Quant al calendari d’aplicació es proposa la seua aplicació en dos anys i que l’avaluació del programa siga cada dos anys. A més, respecte l’acreditació del coneixement de llengües per part del professorat per a l’ús vehicular de les llengües en tot el sistema educatiu considera que no cal establir-ho en la llei sinó en les disposicions legals que s’aproven per part de l’òrgan administratiu competent de la Generalitat en funció de les necessitats i del context sociolingüístic de cada moment.

Finalment, des de l’STEPV es considera que cal donar un pas endavant per avançar en el procés de normalització lingüística al País Valencià amb propostes que estiguen avalades per les persones expertes en aprenentatge de llengües i les universitats valencianes i d’arreu del món sense deixar-se arrossegar per la conjuntura política o per les pressions de partits, entitats o mitjans contraris a la igualtat lingüística.

PublicitatTeatre Escalante