Tot va començar l’any 1945. Era l’últim dimecres d’agost i uns joves van decidir fer-se buit en una desfilada amb músics, gegants i cabuts que estava tenint lloc en la plaça del Poble de Bunyol. El seu ímpetu va provocar la caiguda d’un dels participants, que pres de la ira, va colpejar tot el que es trobava al seu pas. La multitud que gaudia de l’espectacle va enfuriar i va començar a llançar-se les tomaques d’un lloc de verdures que es trobava a prop. En eixe just moment, sense saber-ho, el poble d’este municipi valencià va començar a fer història. A l’any següent, els joves van repetir l’altercat el mateix dia de forma voluntària, portant les tomaques de les seues cases. La Tomatina havia començat.
No va ser fins a 1959 quan esta festa va ser considerada oficial. A principis dels anys 50 va ser prohibida i, gràcies a la voluntat del poble, va tornar a permetre’s. En 1957 va ser cancel·lada de nou i, en senyal de protesta, es va celebrar una manifestació en la qual els veïns portaven un taüt amb una gran tomaca dins, conegut com l’enterrament de la tomaca. Esta marxa va estar acompanyada per la banda de música, que va interpretar temes fúnebres. L’èxit va ser tal que es va aconseguir fer que esta festa fóra finalment oficial.
Dimecres que ve 29 d’agost, el món té una nova cita amb Bunyol. Cada any, són molts els que s’atreveixen a gaudir d’este espectacle tenyit de roig, que va aconseguir ser declarat en 2002 Festa d’Interès Turístic Internacional. A les 11:00, després del ‘palo jabón‘, on cal intentar pujar per un pal greixat per a aconseguir un pernil situat en la part superior, comença la batalla de tomaques, on la punteria es converteix en la millor arma per a divertir-se. Els assistents, vestits de blanc perquè ressalte el color de l’hortalissa, estan una hora llançant-se més de 150 tones de tomaques que arriben en grans camions agrícoles de la localitat, els quals no són aptes per al consum humà. El resultat final converteix la plaça de Bunyol en un escenari molt pintoresc.
És un fet que esta festa traspassa fronteres. La Tomatina de Bunyol ha suposat que altres països importen esta idea i tinguen la seua pròpia batalla de tomaques, com és cas de la localitat colombiana de Sutamarchán i de Guangdong a Xina. Cada vegada són més les persones que no volen perdre’s esta guerra tan popular on la diversió està més que assegurada.
