El president de la Generalitat, Ximo Puig, i el president de Castella-la Manxa, Emiliano García–Page, han presentat una declaració conjunta consensuada entre ambdues autonomies que contempla una sèrie de premisses per abordar la reforma del sistema de finançament autonòmic que, segons han manifestat, ha d’avançar cap a un model que supere el “absolut desequilibri” existent i la insuficiència financera del conjunt de les comunitats autònomes.
Tots dos dirigents han mantingut una reunió de treball en el Palau de la Generalitat amb l’objectiu d’acordar una postura comuna per a ambdues comunitats en la qüestió del finançament autonòmic, en la qual han participat també el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, i el conseller d’Hisenda i Administracions Públiques de Castella-la Manxa, Alfonso Ruíz Molina.
Aquesta trobada es produeix després de l’acord del Consell de sol·licitar al president del Senat, Pío García–Escudero, la convocatòria de la Comissió General de les Comunitats Autònomes i la compareixença del *president de la Generalitat en ella per valorar els efectes que té el retard en la reforma del model de finançament autonòmic sobre el conjunt de les comunitats autònomes i, en particular, el perjudici que l’actual sistema té sobre la Comunitat Valenciana.
En atenció als mitjans de comunicació, els dos presidents autonòmics han destacat l'”esforç” realitzat per part d’ambdues comunitats “per aconseguir una posició comuna”, tant en el diagnòstic de la situació com en els plantejaments, i han coincidit que la reforma del finançament ha d’abordar-se al més aviat possible “sense excuses”, des de “la perspectiva de la unió i no de la confrontació”.
Premisses per al nou model
Evitar el debat entre territoris i posar al centre les necessitats de la ciutadania és, precisament, la primera premissa de la declaració conjunta; el que, d’acord amb el document, contribuirà a “millorar el funcionament de l’Estat del Benestar”.
Tal com han explicat, l’acord entre les dues comunitats contempla també la convocatòria “al més aviat possible” de la Conferència de Presidents per “posar al dia” els problemes i l’estat actual del finançament autonòmic.
“Avui vam sumar dues comunitats autònomes”, ha assenyalat Puig, qui ha incidit també en què “no prou” amb què les comunitats autònomes tinguin més diàleg, sinó que és necessari que el Govern central “recupere la lleialtat institucional i assumesca el deure la paraula donada”, complint així amb l’acordat en la Conferència de Presidents celebrada el gener de 2017.
Per al cap del Consell, aquesta situació d’incompliment es tradueix en “un desgast en la confiança de les institucions” i implica “una incapacitat financera de les comunitats autònomes” a l’hora de proporcionar els serveis públics fonamentals.
És per això que la declaració presentada aquest dissabte per Puig i García–Page afirma que el futur model de finançament ha de reconéixer la insuficiència financera de les comunitats autònomes i ha de “blindar” i “proporcionar estabilitat” a la prestació dels serveis socials, la sanitat i l’educació, tal com ha indicat el president de Castella-la Manxa.
El document contempla també, en tercer lloc, la necessitat de construir un sistema que equipare en recursos a les diferents regions i que garantesca que “tots els ciutadans, independentment del territori en el qual residesquen i de la seua capacitat fiscal”, tinguen dret a accedir “a un nivell equivalent de serveis públics”.
D’altra banda, tots dos dirigents han apel·lat al principi de lleialtat institucional, tant entre l’Estat i les comunitats autònomes com entre aquestes últimes, qüestió que es reflecteix també a la declaració institucional signada per la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa.
Altres qüestions que contempla l’acord, tal com han explicat Puig i García–Page, són la necessària adopció d’un procés d’harmonització fiscal que evite la competència fiscal deslleial i salvaguarde la corresponsabilitat fiscal, la distribució equilibrada del dèficit entre les administracions públiques i, finalment, la reestructuració i rebaixa del deute que suporten les autonomies, en reconeixement que una part fonamental d’aquesta és producte de la insuficiència d’ingressos.
“No anem a baixar els braços”, ha asseverat el president Puig, qui ha insistit que per al Govern valencià la reforma del sistema de finançament autonòmic “és una qüestió “de valors” i que té a veure “amb l’autogovern i la defensa dels ciutadans i ciutadanes”.
Així mateix, el cap de l’Executiu valencià ha aprofitat per a avançar una reunió a Toledo amb el Govern de Castella-la Manxa per estudiar de quina manera poden sumar-se sinergies entre ambdues comunitats per aconseguir “un desenvolupament econòmic cada vegada més potent que signifique un major nivell d’ocupació”.
D’aquesta manera, Puig ha reivindicat l’existència d’un “espai de diàleg” entre les comunitats autònomes, ja que “l’Estat de les autonomies és determinant per al progrés social”.
Política de l’aigua
Durant la seua intervenció, el *president de la Generalitat ha fet referència també a la “greu sequera” que afecta diversos territoris d’Espanya, com és el cas de la Comunitat Valenciana, i ha defensat que les polítiques contra el canvi climàtic han de formar part “absolutament central” de l’agenda de la pròxima Conferència de Presidents.
Així mateix, ha expressat la disposició de la Comunitat Valenciana per treballar conjuntament amb la resta d’actors en un acord “que comence des de a baix” i ha subratllat que “la complexitat de la situació” exigeix la modernització tant dels instruments, des de la coparticipació institucional, com de les polítiques de l’aigua.
