Deia Marcelino abans del partit que el Valencia CF “necessitava guanyar” i el seu equip va aconseguir acabar amb la ratxa de derrotes. Va realitzar un gran esforç sobre la gespa malgrat la càrrega de quilòmetres que acumulaven les seues cames, per a donar un colp damunt de la taula i augmentar la seua distància amb el quint classificat, el Villarreal CF, que queda ara a sis punts.
Després d’una marató de partits davant rivals amb pressupostos molt superiors, en els quals el Valencia CF va competir de tu a tu, en el vestuari sentien la necessitat de vore premiat el seu esforç amb tres punts. En LaLiga, l’equip dirigit per Marcelino no vencia des del 13 de gener, quan es va guanyar a domicili al Deportivo (1-2). I així va ser davant el Llevant UD.
En el vestuari són conscients de la importància de guanyar les huit finals que queden a Mestalla per a aconseguir el seu màxim objectiu en LaLiga, la primera era la nit del derbi, i amb esta victòria també s’aconsegueix mantindre la tercera posició. A partir d’ara, una vegada finalitzada la marató de partits combinant LaLiga amb la Copa del Rei, l’equip va a tindre una setmana “neta” per a preparar el seu pròxim repte: vèncer al Màlaga CF dissabte que ve.
L’afició va tornar a recolzar de forma incondicional a l’equip
Quan l’àrbitre Medié Jiménez va assenyalar el final del partit, Mestalla va explotar d’alegria, conscients del gran esforç que havien fet els seus jugadors i per la importància de la victòria. Durant el partit van estar sempre recolzant a l’equip, fins i tot quan va arribar l’empat del Llevant UD, però se sentia orgullós del seu equip i els més de 38.000 espectadors que es van congregar a Mestalla van gaudir amb el futbol. Esment especial va ser para Guedes, al que van corejar el seu nom.
Copyright 2013-2018 Valencia Club De Fútbol. La transcripció de text d’este article està permesa sempre i quan s’acredite la font a través del següent enllaç: va.valenciacf.com Fotografies de Lázaro de la Peña, no es permet la seua reutiltzació.
