“22 anys, San Antonio de Benagéber” per Kike Celda i Carla Sierra

El proper 8 dabril San Antonio de Benagéber complirà 22 anys de la seua segregació.

Fa un parell de dies buscàvem per curiositat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el decret que reconeixia al nostre municipi San Antonio de Benagéber com un municipi independent.

Tal com s’exposa en l’article 1 del Decret 147/97:
“Se segrega part del terme municipal de Paterna per a constituir un municipi independent amb la denominació de San Antonio de Benagéber i amb la capitalitat en el nucli de població de San Antonio de Benagéber

Han passat 22 anys des que en aquell 8 d’abril de 1997 es va culminar un grandíssim treball de tots els que van fer possible que San Antonio de Benagéber siga el que és hui dia. Per això, hem volgut escriure este article i dedicar-lo a agraïment a tots aquells que van contribuir al fet que el nostre municipi existira com a tal.

Com els que subscrivim estes línies no som cronistes, no podem comptar amb exactitud la història del nostre municipi, però sí que comptar com a veïns el que s’ha avançat en estos anys.

Gràcies al treball que va començar amb una Junta Veïnal en 1989, en la qual estaven veïns valents amb els quals algunes vegades hem conversat, gent normal amb vocació de servei públic i molt compromesos amb el projecte que reivindicaven hui podem denominar-nos poble, amb totes les seues lletres i totes les seues atribucions.

Es va aconseguir amb un ardu treball de recollida de signatures entre els veïns, reunions amb autoritats autonòmiques i fins i tot informes el Consell d’Estat, la qual cosa els 5 membres de la Junta Veïnal van reivindicar.

Hui San Antonio de Benagéber ha passat de 1.500 habitants a quasi 10.000, sent un dels municipis de la Comunitat Valenciana amb millor qualitat de vida i, com a curiositat, el municipi amb més xiquets i xiquetes de la província de València El sabíeu?

I som molt més, som un municipi modern, plural i obert, amb voluntat d’avançar i, cada vegada més, de sentir eixa pertinença a un lloc que et fa sentir orgull per ser d’allí.

Per si no havia quedat clar encara, els que escrivim estes línies ni som colones ni família d’ells, però sentim, com molts altres habitants, que este és el nostre poble, que hem de cuidar-lo i propiciar que continue creixent amb nosaltres.

En un dia com este, de commemoració i celebració, la nostra ment pensa en tots ells, els que van estar i els que continuen estant. Pensem en eixos colons que van haver de deixar les seues llars i començar de nou en un altre lloc, que van lluitar per conservar la seua identitat i consolidar-se com a poble. Ells, que han vist a Sant Antoni de Benaixeve créixer, evolucionar i rebre milers de nous habitants, molts d’ells xiquets, símptoma d’evolució i sinònim de futur del municipi. No podem saber amb certesa el que ells pensen de l’evolució que ha anat veient-se als carrers, parcs i diferents llocs del municipi. El que sí que sabem és que nosaltres, els que subscrivim estes línies, estem orgullosos de Sant Antoni de Benaixeve, de la seua història i de la seua gent.

Kike Celda Gallud i Carla Sierra Roca
Veïns de San Antonio de Benagéber 
Publicitat