El servei d’Urgències Pediàtriques de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València va atendre un total de 58.687 urgències infantils en el passat any 2016. La major part de les urgències ateses, més d’un terç del total, han correspost a patologia respiratòria.
Tal com assenyala el doctor Juan Aragó, cap de servei d’Urgències Pediàtriques de la Fe, “aquestes malalties respiratòries apareixen amb major freqüència entre els mesos d’octubre i març, coincidint amb les baixes temperatures”.
Destaquen d’aquesta manera els casos de les vies respiratòries altes, que són principalment quadres catarrals d’origen víric, amigdalitis, faringitis i laringitis, amb el 25% del total d’urgències. Un altre 10% són relatives a les vies respiratòries inferiors, amb processos com els broncoespasmes, bronquiolitis i pneumònia. Finalment, les otitis també van ser molt freqüents.
De la mateixa manera, les gastroenteritis també han suposat un gran percentatge de les atencions urgents. Altres problemes menys freqüents van ser el restrenyiment i l’apendicitis aguda.
No obstant això, un altre gruix de les atencions urgents en pacients menors de 14 anys són provocades per accidents infantils. Així, fins al 30% de les visites són motivades per un accident, la major part d’ells esdevinguts en el carrer, la llar o l’escola.
Urgències de Traumatologia
Les urgències ateses per Traumatologia estan relacionades majoritàriament amb traumatismes secundaris per xicotets accidents. Es tracta fonamentalment de caigudes o colps succeïdes durant el joc, encara que també hi ha accidents d’altres tipus. Així, els efectes més comuns d’aquests accidents són les ferides, les contusions, les abrasions, els esquinços i les fractures. La gran majoria són traumatismes lleus, encara que també es van atendre politraumatismes greus.
Com assenyala el pediatre Rafael Señer, “els traumatismes cranioencefàlics van ser, en la seua major part, lleus, apreciant-se fractura cranial en certs casos i únicament un xicotet percentatge va precisar intervenció neuroquirúrgica, en relació amb les lesions intracranials associades”.
Ingesta accidental de substàncies tòxiques
Altres accidents menys freqüents van ser els quasi-ofegaments, la ingesta accidental de fàrmacs, la ingesta de substàncies tòxiques, les crisis d’entravessament i la presència de cossos estranys en els bronquis, faringe i tub digestiu.
Segons les dades de l’última Enquesta de Salut realitzada per la conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, els xiquets amb edats compreses entre els 6 i els 10 anys són els més propensos a tenir accidents, per davant dels d’11 a 15 anys.
A més, la llar és el lloc principal on els xiquets pateixen els accidents, per davant de l’escola, el carrer i les instal·lacions esportives. En la majoria dels casos, els accidents produïts en la llar poden evitar-se adaptant i fent més segur l’entorn, al mateix temps que s’educa als xiquets perquè reconeguen i eviten les situacions de risc.
Per exemple, és important mantenir fora del seu abast els ganivets, les tisores, eines i objectes punxants o tallants, així com protegir cantonades i endolls. “Per a evitar entravessaments, hem d’ensenyar-los a mastegar a poc a poc i evitar donar-los fruita seca fins a compliments els quatre anys, de la mateixa manera que no permetrem que juguen amb bosses de plàstic, amb peces xicotetes de joguets o amb monedes”, afig el doctor Rafael Señer.
Com evitar els accidents i què fer quan sorgeixen?
El servei d’Urgències pediàtriques de l’Hospital La Fe organitza diverses vegades a l’any un Curs de Reanimació Cardi-Pulmonar bàsica i avançada, tan pediàtrica com a neonatal, per a professionals sanitaris. L’objectiu és actualitzar i instruir en les pràctiques de reanimació a metges i personal d’infermeria d’hospitals i centres d’Atenció Primària de tota la Comunitat Valenciana. Així mateix, col·labora amb els Cursos de AITP (Ajuda inicial al Trauma Pediàtric) organitzats pel servei de Cirurgia Pediàtrica de la Fe i que pretenen sistematitzar l’atenció al xiquet politraumatitzat greu.
En el cas d’accidents en l’entorn més pròxim al xiquet o la xiqueta, és necessari conéixer certes pautes per a actuar de la millor forma possible en el menor temps. Així, en cas que el menor ingerira una substància tòxica o un medicament, els metges recomanen cridar al telèfon d’informació toxicològica que apareix en l’envàs o acudir amb ell al servei d’urgències, per a conéixer la composició del producte i actuar així en conseqüència amb major rapidesa.
