La Sala penal ha confirmat les penes imposades per l’Audiència Provincial de València als principals acusats de l’assassinat d’un home mentre dormia a la seua casa, ocorregut el 22 de gener de 2015 en una urbanització de Llíria. També van ser condemnats pel robatori a un matrimoni en un bar de Pedralba.
El tribunal desestima els recursos de cassació interposats per dos dels condemnats, M.G.A. i D.T.F., i confirma les penes que els va imposar l’Audiència Provincial de València per delictes d’assassinat, robatori i lesions. El primer d’ells va ser condemnat a 32 anys i 11 mesos de presó i el segon a 31 anys i 5 mesos de presó.
D’altra banda, estima de forma parcial els recursos interposats pels altres dos recurrents, J. O.G. i J.D.R., la qual cosa suposa una rebaixa de la condemna. En el cas de J.O.G. es fixa en 21 anys i mig de presó (abans 22 anys i mig) en reduir en un any la pena pel delicte d’assassinat, i en el cas de J.D.R.C en 7 anys i mig (abans 10 anys i 4 mesos). Este últim ha sigut condemnat com a còmplice de dos delictes de robatori i un delicte contra la salut pública. Altres dos condemnats per estos fets -S.A.G. (32 anys i 11 mesos) i L.L.B. (6 mesos)- no van recórrer la sentència de l’Audiència Provincial de València pel que si escau la pena queda igual.
La Sala, amb ponència de la magistrada Carmen Lamela, explica que els quatre acusats, que van entrar en el domicili de la víctima per una finestra, anaven armats -pota de cabra, ganivet, pistola simulada i tub metàl·lic apte per a disparar cartutxos- amb objectes “aptes per a causar no solament lesions sinó la mort d’una persona, màximament si eren utilitzats simultàniament”.
Afig que a l’interior de l’habitatge van trobar a la víctima tombada i adormida davant el televisor, i per això totalment desprevinguda i desarmada. Tres d’ells van començar a atacar-la, la van lligar de peus i mans i, després, la van agredir brutalment amb els objectes que portaven. “Mostra d’això són les múltiples contusions que la víctima va patir al cap, tronc i extremitats. Finalment, S.A.G. li va agafar pel coll i el va estrényer fortament, asfixiant-li fins a matar-li, per la qual cosa no va poder defensar-se de forma eficaç contra els seus atacants”, subratlla la Sala.
Esta actuació, assegura el tribunal, sense lloc a dubte exterioritza intencions que excedeixen amb molt de les merament lesives. “Lluny d’això, l’ànim homicida atribuïble als acusats flueix de forma evident perquè no cal estimar que els acusats ignoraren el perill concret per a la vida de la víctima que van crear amb les conductes descrites, malgrat la qual cosa no van desistir de la seua acció, acceptant amb això el resultat probable que hauria de produir-se, com finalment va esdevindre”.
La Sala considera que “és tan clara la capacitat letal de la conducta desplegada pels acusats que el resultat de mort no va ser sinó la materialització d’un risc voluntàriament introduït per ells, acceptant les conseqüències mortals, que portava implícita la perillosa agressió executada. No pot afirmar-se que no es té voluntat de matar, quan es realitzen conscientment els actes adequats per a causar la mort”.
El tribunal afirma que, segons este relat, els acusats “es van valdre de la seua superioritat, en actuar conjuntament, donant suport d’esta manera cadascun d’ells les accions dels altres, i en anar armats amb objectes que per les seues característiques hi han de reputar-se perillosos. Es tractava d’objectes metàl·lics que havien agafat ex professó per a l’ocasió, tots ells contundents, un d’ells tallant i un altre capaç de disparar cartutxos”. A més, assegura que la víctima estava tranquil·la, confiant en la seguretat que li proporcionava el seu estatge, i totalment desprevinguda. Tot això unit a l’atac conjunt i sorprenent que es va dur a terme sobre ella, va provocar que no poguera oposar una defensa eficaç de la seua persona.
La Sala precisa que està acreditada la participació directa dels quatre acusats i també la conformitat per part de cadascun d’ells amb l’acció desplegada pel seu company. Així, indica que tots els acusats ostentaven el condomini del fet i, per tant, dominaven les accions comunes i necessàries cap al compliment del tipus penal. Tots van actuar de manera conjunta recolzant-se recíprocament en l’acció empresa contra el Sr. V. “Tots van ser conscients de l’agressió dirigida contra ell, així com de les seues conseqüències. Cap d’ells es va oposar seriosament a cap dels actes duts a terme pels altres. Després de la seua defunció ningú va manifestar repulsa o cap objecció, sinó que van continuar amb el pla projectat apoderant-se de determinats objectes amb els quals van abandonar el lloc, i van procedir posteriorment al seu repartiment. Per això és encertada la conclusió que estableix l’Audiència considerant-los com a coautors de la totalitat de les accions realitzades enfront del Sr. V., això és, de les quals materialment va executar cadascun i de les quals, amb la seua acció conjunta, va permetre i va donar suport que executara el seu company, dominant d’esta forma conjuntament la totalitat del fet delictiu”, afirma el tribunal.
Com a conseqüència d’això, la Sala conclou que “no va existir una defensa mínimament efectiva que permeta eliminar la concurrència de l’agreujant de traïdoria que qualifica l’assassinat, en favor de l’agreujant genèrica d’abús de superioritat, reservada per a aquells supòsits en què les possibilitats de defensa de la víctima no arriben a quedar eliminades, sinó notablement disminuïdes…”.
La Sala subratlla que “la confiança de la víctima en la normalitat i tranquil·litat de la seua llar, la traïció per una sorprenent i inopinada intromissió violenta en el seu domicili, la indefensió de l’agredit, la superioritat en nombre d’atacants, la naturalesa dels instruments que estos portaven i l’absència de risc per als agressors, són elements que en el seu conjunt satisfan les exigències objectives i subjectives de la traïdoria…”.
