El Amics Castelló acaricia la permanència després d’atropellar al Actel Força Lleida

Els dos equips van començar alguna cosa tibants, cometent nombrosos errors i imprecisions en atac. A poc a poc, els locals es van ser llevant de damunt l’agarrotament i se’ls va veure una mica més fluïts. El Amics Castelló volia córrer, cercava transicions ràpides, però no podia culminar-les en canastra davant un rival conscienciat del perill del seu oponent si desplega la seua velocitat. El Lleida va fer molt dany amb els triples (12 dels seus 18 punts en la primera cambra van venir des de més de la línia de 6,75), mentre que l’anotació dels amfitrions era més variada. Amb aquesta dinàmica, hi havia contínues alternatives en el marcador i va acabar aquest període amb un igualat 16-18.
Després de la pausa, els de La Plana es van mostrar disposats a pujar una marxa el ritme del partit. Van ser més agressius en defensa, van robar diverses boles i els atacs eren més directes. Davant el to que verd que estava agafant el xoc, el tècnic del combinat català va demanar un temps mort. Els de Toni Tingues van plantejar una defensa molt oberta i amb canvis en els bloquejos per a controlar el llançament exterior, la principal font d’anotació del seu contendent, la qual cosa va donar bon resultat. Per desgràcia, el bon fer dels de la Plana arrere (el Lleida va acabar el segon quart amb només 13 punts) no va tenir reflex en el lluminós, ja que estaven bastant desencertats. Ningú tenia el dia.
Després del descans, la intensitat va seguir sent alta, la defensa al límit i el joc una miqueta descontrolat, amb el que la trobada semblava estar en una atmosfera que podia beneficiar als locals. Així, es va produir un primer distanciament important del Amics Castelló en el minut 27 (49-40). Va ser un dels seus típics arreons en els quals passa per sobre del més pintat, amb un Nwogbo especialment inspirat al que li va frenar la seua ratxa l’acumulació de faltes personals. El conjunt visitant semblava alguna cosa noqueat i va tirar mà dels seus veterans, sobretot l’ex pivot ACB Alzamora i un altre interior com Jorge García, però no aconseguien retallar davant un Amics Castelló que aquesta vegada sí que veia el cèrcol amb facilitat (26 punts en la tercera cambra).
L’últim període es va iniciar amb un esperançador 58-49. Una vegada més, la defensa i la velocitat van ser les grans aliades dels La Plana, que amb dos contraatacs fruit d’uns robatoris va obrir ja una important bretxa (62-49). Els catalans ho intentaven, però el Amics era un dur mur que costava perforar. A més, els de Toni Tingues estaven en una vorágine positiva i encistellaven amb freqüència. A mesura que passaven els minuts, el Actel Força Lleida es desunflaba, la renda augmentava i la victòria semblava més segura a pesar que els castellonencs van arribar al bonus de faltes molt ràpid.
Els minuts finals van ser un autèntic passeig, amb l’avantatge entorn de la quinzena i el combinat amfitrió sense baixar la guàrdia arrere. Per si açò fóra poc, Garrett i Nwogbo manaven sota els cèrcols i la punteria des del perímetre estava més afinada. Aquesta folgança va permetre també que debutara el jove canter Xavi Ramos. D’aquesta manera, el combinat de la capital de la Plana va certificar la seua desena victòria, la que aconsegueix una xifra simbòlica, un nombre màgic. Un nombre que pot ser suficient per a aconseguir la permanència… i açò que encara estem al gener. Bravo Amics!

CatalanSpanish