A la tardor anirà a votar la seua p**a mare. I jo.

El dia 10 aniré a votar als meus representants i espere que donen la talla com a polítics.

L’humorista QuequéDon Héctor (@_Queque_) per als tuiters, donava així la seua opinió sobre possibles noves eleccions allà pel 25 de juliol. I és que des de llavors es notava esta falsa sensació de seguretat que tot marxava correctament.

Però la veritat és que no era així. D’un temps a ara la política no parla de resultats de la gestió dels governs, no parla de la millora que té la societat després de l’aplicació de les polítiques públiques… és més, la majoria ja no sap que és “la política”.

Rovira  

Hui s’entén la política com l’escenificació que fan els diputats i el govern, els senadors i tot aquell que exerceix càrrec públic. Però amics, això no és política. Això és com a molt “politiqueig”. Algunes persones et diuen “tu ets més polític, saps parlar…” o ja la denostació total: regidors, diputats o senadors que diuen “nosaltres no som polítics, som persones… Amics i amigues, la política no és a dir coses, és fer coses.

Tots som persones, quan adquirim drets ens convertim en ciutadans i quan exercim càrrecs públics som ciutadans exercint representació política: som polítics. Jo sóc polític.
I la nostra obligació com a ciutadans és triar els nostres representants i l’obligació dels nostres representants no és guanyar eleccions, sinó donar solucions. Tenim estos representants? Ens estan donant solucions? Si la resposta a la primera pregunta és si, llavors tenim representants, si la resposta a la segona és si, llavors tenim polítics. Però si la resposta a la segona és no, tenim representants, però no tenim polítics.

I així tenim el Congrés ple de gent que ens representa, en els nostres valors i idees, però lamentablement no tenim polítics. Us imagineu a estos representants intentant dur a terme la Transició Espanyola? Al 23-F Tejero hauria triomfat. I és que enmig de dies de plom, morts, terrorisme i pressions; des d’UCD fins al PCE van seure per tal de treure un país que avance. Hui no serien capaços.

Però tot això es basa en la perspectiva de l’entorn. Llavors, calia arribar a un acord sí o sí, perquè no fer-ho podia tenir conseqüències desastroses i irremeiables. Hui la democràcia està tan consolidada i els ciutadans tan conscienciats que per molt que ens irrite la situació, tornarem a anar a votar. Els nostres representants no perden res, excepte el temps entre convocatòria i convocatòria. I nosaltres? Nosaltres si perdem. Mentre hi ha representants i no polítics, perdem temps a legislar. Ramon Ruibal ja ho deia “Amb les lleis poden fer-se grans revolucions, i sobretot una revolució més profunda que amb la violència”. La gent necessita polítics que prenguen decisions. En 1986, Ernest Lluch va ficar amb la seua signatura sobre la Llei de Sanitat a tots els ciutadans en el sistema sanitari, fins llavors només accessible per als treballadors amb cotització a la Seguretat Social (alguns recordaren aquelles cartilles blanques on figuràvem els familiars a càrrec del treballador). Esta decisió és fer política, per part de polítics que ens representen.

El dia 10 aniré a votar als meus representants i espere que donen la talla com a polítics. Amb ganes i amb esperança que donen resposta a les nostres demandes. Que aprofiten el temps que els donem com a representants de la ciutadania, que siguen polítics. I que no tornen a perdre el temps en els seus problemes, sinó en els nostres.

Adrián Sorribes és el portaveu del PSPV-PSOE de Nules

PublicitatJuega Limpio Orihuela