La Secció Primera de l’Audiència provincial d’Alacant ha absolt a un padrastre acusat d’agredir sexualment i maltractar a la filla de la seua parella, entre 2010 i 2016 i des que la menor tenia set anys, en considerar que no han quedat prou acreditats els fets pels quals la Fiscalia sol·licitava fins a 18 anys de presó.
La sentència compta amb el vot particular d’una de les magistrada del tribunal que considera que la declaració de la menor està corroborada perifèricament per altres testimoniatges, que avalen l’existència d’una anòmala situació familiar, almenys des de 2011, d’abandó i aïllament, que és sospitosa de maltractament, per la qual cosa considera que ha d’imposar-se a l’acusat 14 anys de presó.
Fiscalia atribuïa al padrastre un delicte continuat d’agressió sexual i un altre de maltractament habitual per uns fets consistents en un intent de penetració vaginal quan la xiqueta tenia set anys; altres agressions i tocaments, i a colpejar-la de manera continuada amb les mans, punys, pals i barres de ferro així com amb un martell al cap.
Els fets es remunten a abril de 2017 quan la xiqueta va denunciar per maltractaments al seu padrastre després que s’activara el protocol dels serveis socials en conéixer-se en l’IES, a través de la seua versió, que aqueix cap de setmana havia sigut castigada a estar tancada a casa i a dormir en el sòl. A més, la menor va afirmar que només havia menjat un entrepà en aqueixos dies.
No obstant això, una i un magistrat de la sala creuen que els fets no han quedat acreditats perquè l’única prova potencial de càrrec ha consistit en la declaració de la denunciant, menor d’edat, mentre que la mare la desmenteix i assegura ser testimoni de lesions per causes fortuïtes i accidentals, igual que l’acusat, i assenyala que en el seu moment el pare biològic tampoc li va donar crèdit.
Per tant, segons la sala, “no es dóna cap corroboració perifèrica” que oferisca “dades objectives” que permeten enervar la presumpció d’innocència. A més, indica que en l’exploració judicial, la menor va declarar sobre el maltractament però no sobre els abusos.
El tribunal assenyala que l’absolució “no vol dir que la testimoni haja faltat a la veritat, sinó que amb la seua declaració” en el judici, juntament amb la resta de proves valorades, “no és suficient” per a condemnar a l’acusat.
Per contra, una de les dues magistrades de la sala ha emés un vot particular en el qual apunta que no comparteix la decisió majoritària ni en el contingut ni en els fets ni en els fonaments de dret.
“DOMINACIÓ” IMPOSADA
La magistrada sosté que es van produir tots els fets davant una situació de “dominació” imposada sobre la xiqueta a través de maltractaments habituals i assenyala que l’existència de nombroses marques, senyals, cicatrius i ferides en el cos van ser observades per professors de diferents col·legis i per la declaració d’una orientadora i de la coordinadora de serveis socials de l’ajuntament.
L’orientadora de l’IES va referir que la xiqueta estava en situació de “desprotecció parental”, que usava una vestimenta que l’avergonyia; amb pantalons i mànega llarga encara que fera calor i que li van tallar el ple a escales i molt curt –que els pares van atribuir a la presència de polls– .
Així mateix, la magistrada considera que el relat de la menor és coherent, adequat a l’edat i al record i reuneix els criteris que, segons els perits, fan que resulte creïble, al mateix temps que van rebutjar motivacions espúries.
