El titular del Jutjat penal número 2 de València ha absolt els tres acusats que van ser jutjats dilluns passat per escriure en xarxes socials, l’octubre de 2016, missatges ofensius cap a Adrián, el xiquet de huit anys malalt de càncer que de major volia ser torero i que va acabar morint en 2017. Estes publicacions van ser realitzades després de la celebració d’una correguda de bous benèfica que tenia com a finalitat recaptar fons per al menor, qui va morir sis mesos després a causa de la seua malaltia.
Encara que el magistrat qualifica algunes de les expressions abocades de “menyspreables” o “repulsives”, no aprecia en elles un delicte d’incitació a l’odi, contra la integritat moral ni d’injúries greus, contràriament al que sostenien, segons el cas, la Fiscalia, l’acusació particular i l’acció popular, que demanaven penes d’entre un i tres anys de presó per als implicats, explica el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en un comunicat.
Durant el juí, els tres joves acusats van mostrar el seu penediment per les publicacions i dos d’ells es van dirigir directament el pare del menor per a demanar-li disculpes.
La sentència, que pot ser recorreguda en apel·lació davant l’Audiència Provincial de València, al·ludeix a la jurisprudència del Tribunal Suprem i conclou que el Codi Penal no pot “convertir-se en la primera resposta davant este tipus d’accions”.
El jutge recorda que el present procediment analitzava exclusivament els comentaris que cadascun dels acusats va realitzar en Twitter o Facebook, “i no la resta de missatges que van ser publicats en diferents xarxes socials o enviats per diferents aplicacions de missatgeria, contenint amenaces de mort i imatges explícites d’armes i morts”, als quals va tindre accés el denunciant, pare d’Adrián.
El magistrat considera que les frases atribuïdes als acusats, i l’autoria dels quals van assumir ells mateixos durant el juí, no són constitutives d’un delicte contra la integritat moral, malgrat “el menyspreable” que puguen resultar. “No s’estimen d’entitat suficient per a considerar-les com a tracte degradant apte per a generar el menyscapte greu a la integritat moral que exigeix el tipus”, argumenta.
El primer dels acusats, M.O.C., es queixava en el seu compte de Twitter de la despesa “innecessària” que comportava la recuperació del menor, la vida del qual, segons deia, li importava “dos collons”, perquè probablement ja estava “sent tractat en la sanitat pública” amb els seus diners.
La segona, A.I.O., en un missatge privat del seu perfil de Facebook, desitjava directament la mort d'”un xiquet malalt que vol curar-se per a matar herbívors innocents i sans que també volen viure”. Finalment, B.I.S.L., criticava els internautes que donaven suport a “un xiquet que prefereix matar un animal” i li desitjava també la mort.
“OSTENTACIÓ MACABRA”
El jutge entén que eixes expressions tampoc encaixen en el delicte d’odi tipificat en l’article 510 del Codi Penal. El xiquet patia una malaltia terminal “de la qual no es pot fer responsable a cap dels acusats”, per més que este l’aprofitaren per a escriure “una repulsiva frase”, fer “una ostentació macabra” i d'”incontinència escrita” o expressar “el danyós desig de la mort del menor”, explica el jutge.
Finalment, la sentència descarta la comissió d’un delicte d’injúries greus. En el cas del tuit de M.O.C., no pot considerar-se que existisca un insult a Adrián, “sinó una groller manera d’exterioritzar una absència total d’empatia”.
Respecte als comentaris i frases usats per a.I.O. i B.I.S.L., “resulten certament ofensius, però l’actitud denota desafiament i taxativitat grossera com a ànim predominant” i no aconsegueixen “la gravetat suficient per a considerar que les mateixes puguen tindre repercussió penal”.
