viernes, 29 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

Els abusos sexuals van augmentar un 35% el 2018 a la Comunitat Valenciana

La fiscal superior adverteix de l'augment de les agressions en grup i el seu efecte "devastador".

La fiscal superior de la Comunitat Valenciana, Teresa Gisbert, ha alertat este dimarts de l’augment de les agressions sexuals en ‘bandada’ i el seu efecte “devastador” sobre les víctimes, així com que agressors i afectades són cada vegada més joves, davant la pujada dels abusos sexuals el 2018: un 35% més fins a 617, 282 d’ells a menors de 16 anys.

La memòria de la Fiscalia del 2018, presentada en la primera intervenció de Gisbert en Les Corts, arreplega que l’any 2018 es van incoar un total de 1.781 diligències prèvies en matèria de llibertat sexual (+17%), amb una pujada del 15,8% en les agressions sexuals fins els 517 casos, a més de 17 violacions.

També es van registrar 617 abusos sexuals (+35%), 21 amb accés carnal, 282 a menors de 16 anys, 72 per assetjament sexual, 47 per exhibicionisme i provocació sexual, 32 per prostitució i 76 per producció, distribució o tinença de material pornogràfic.

Davant estes xifres, la fiscal ha reclamat un major esforç en prevenció i en l’educació en perspectiva d’igualtat “en tots els cicles formatius”. “El masclisme no desapareix de la societat i ens ha de portar a una reflexió molt necessària”, ha recalcat, si bé ha reconegut que cada vegada és més palés l’avanç en la perspectiva de gènere.

Ha posat el focus sobre l’augment de les agressions en ‘bandada’, “un terme recentment encunyat que defineix molt bé l’efecte devastador que produeix en les víctimes”, però sobretot “una forma especialment covarda que les deixa en xoc i incapaços de defendre’s, més quan es graven i reprodueixen en les xarxes socials”.

CAP FEMINICIDI A VALÈNCIA EL 2018
En violència masclista, la memòria del 2018 arreplega que en la província de València és el primer any des del 2005 en el qual no s’ha produït “cap feminicidi”, si bé es van celebrar dos juís per la mort de dues dones a les mans de les seues parelles, tots dos condemnats. També es van dictar 901 ordres de protecció i 122 ordes d’empresonament provisional.

La Fiscalia d’Alacant sí que va registrar una mort per violència masclista, una búlgara a l’agost en una pedania d’Orihuela, sobre la qual no constaven denúncies ni antecedents, a més de tres sentències condemnatòries. L’any passat es van atendre 3.009 dones víctimes i es van dictar 574 ordres d’allunyament, 1.616 de protecció.

A Castelló va tindre lloc la mort violenta d’una dona al setembre a les mans de la seua parella, detingut dos mesos després en Argentina i pendent d’extradició al tancament de la memòria. També va caldre lamentar la defunció de dues xiquetes al setembre per son pare, que després es va suïcidar i estava en tràmits de divorci. Un altre procediment actiu és el de la mort a ganivetades d’un home que va intentar defendre la seua parella de la seua exparella.

Fiscalia defén que es considere com a violència de gènere la mort d’una dona a Finestrat (Alacant) l’octubre del 2018, ja que no es va comptabilitzar com a tal perquè el presumpte autor era un pretendent rebutjat que després es va suïcidar. Per a la fiscal, és una cosa “difícil d’explicar” que limita la protecció, per la qual cosa ha reclamat que Espanya complisca el Conveni d’Istanbul i amplie els preceptes de víctima de violència masclista.

Una altra qüestió que preocupa “moltíssim” és el tràfic sexual, ja que “són grups organitzats i màfies que disposen de molts mitjans” i és un delicte que “quasi sempre” va lligat a la prostitució. La memòria demana que les escoltes telefòniques es realitzen adequadament i amb intèrprets, ja que els autors solen ser estrangers, i adverteix que a moltes víctimes se les acoquina amb sotmetre-les a ritus de vudú o se les capta amb el mètode ‘lover boy’, a partir d’una relació en els seus països.

AUGMENT “EXTRAORDINARI” DELS MENA
En l’àmbit de menors, Fiscalia ressalta l’augment “extraordinari” dels menors estrangers no acompanyats (MENA) a Alacant durant el 2018, a causa de l’augment de pasteres i a l’assistència dels immigrants que van arribar al juny a bord del vaixell ‘Aquarius’ al port de València i van ser derivats a esta província. Advoca per utilitzar un dispositiu que distorsione la seua veu en les declaracions per a evitar la por de les víctimes, un mitjà del qual manquen els jutjats valencians.

També destaca la pujada “significativa” dels MENA a Castelló, amb 77 localitzats l’any passat: 15 d’ells sense cap referència prèvia en el registre estatal i 62 escapolits de centres d’acolliment d’altres províncies o traslladats entre les entitats públiques que sustenten la seua tutela.

En esta província, dels 21 expedients, 11 eren menors d’edat i deu majors. A València es van registrar 135 expedients de determinació d’edat: 54 menors, 35 majors, 47 sense determinar i 50 del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Sapadors.

CAS ‘EMARSA’
Com a cas destacat, la memòria del 2018 recorda la sentència d’Emarsa, contra els 26 directius de l’Empresa Metropolitana d’Aigües Residuals de València per apropiar-se de fons de la depuradora de Pinedo. Va ser “dels més complexos” als quals s’ha hagut d’enfrontar, amb juí oral d’abril a desembre fins a imposar elevades penes de presó i indemnitzacions de més de 23 milions.

En general, la Fiscalia de la Comunitat va incoar el 2018 un total de 277 procediments penals davant dels 74 de l’any anterior, un 193,2% més. D’ells, 49 van ser contra aforats, si bé la majoria eren jutges i fiscals (43) i en cap cas es van obrir diligències prèvies. També es van tramitar 1.507 peticions de presó, 1.364 acordades, i es van dur a terme 14.339 juís per delictes lleus i 20.515 en jutjats penals.

La quantia dels delictes econòmics va descendir “de manera significativa”, amb 1,881 milions defraudats davant dels 4,82 milions de 2017. Van augmentar, per contra, els delictes contra la Seguretat Social amb un total d’11 (+37,5%), igual que els que van contra l’administració pública, si bé “solen estar relacionats amb la confrontació entre partits polítics” i no arriben a tindre transcendència penal.

Últimas noticias

Contenido relacionado