“La situació que vivim al País Valencià és similar a la que es viu en altres països europeus, motiu pel qual, ACPV es va integrar com a membre d’ELEN (Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística); una organització europea que integra representants de 40 llengües, en un total de 19 estats europeus. Com a vicepresident d’ELEN, Ferran Suay, responsable de Política Lingüística a la Junta Directiva d’ACPV, presentà a l’ONU l’informe sobre el supremacisme lingüístic practicat sistemàticament per l’Estat espanyol, amb ocasió de l’examen periòdic dels drets humans a què tots els estats se sotmeten per torn.” afirmen els responsables.
Aquest informe recollia casos greus de discriminació contra els parlants de llengües distintes del castellà, particularment en els àmbits de la justícia, la salut i el tracte amb la policia, que mostraven clarament que es tracta d’una pràctica generalitzada i sistèmica. En aquella ocasió, l’ambaixadora d’Espanya a l’ONU no es va dignar respondre a cap de les acusacions, i ni tan sols en va fer cap esment en el seu torn de rèplica. Cal dir que el resultat obtingut pel Regne d’Espanya en aquest examen va ser molt decebedor, per als seus representants.
És, però, en un altre àmbit internacional, el de la Unió Europea, on Espanya ha rebut les crítiques més aspres. Després d’analitzar les diverses informacions, proporcionades, entre altres fonts, per ACPV i ELEN, i d’escoltar l’informe emés pel Comité d’Experts, el Consell d’Europa ha criticat amb contundència l’escàs compliment, per part d l’estat espanyol, de les mesures i recomanacions que recull la Carta.
S’ha criticat, molt especialment, les grans deficiències en àmbits essencials com ara l’administració de justícia, l’educació o la salut pública.
Com a qüestions prioritàries, l’informe assenyala que cal garantir que
1. les autoritats judicials penals, civils i administratives a les comunitats autònomes puguen dur a terme el procediment en les llengües cooficials, a petició d’una de les parts;
2. el personal judicial actiu en les comunitats autònomes afectades per l’aplicació de l’article 9 de la Carta estiga capacitat en les llengües pertinents;
3. l’adequada presència de les llengües cooficials en l’Administració de l’Estat a les Comunitats Autònomes.
4. la presència de les llengües cooficials en els serveis públics, especialment en els serveis de salut;
5. que l’oferta de l’educació trilingüe no afecte negativament la protecció i promoció de les llengües cooficials;
6. que les llengües regionals o minoritzades presents en comunitats autònomes, que encara no tenen caràcter oficial, el puguen assolir, sempre que hi haja un nombre suficient d’usuaris de la llengua en qüestió.
Cal afegir que el Comitè d’Experts insta específicament les autoritats espanyoles a adoptar les mesures necessàries per a facilitar la creació d’un canal de televisió pública i una ràdio pública en valencià.
