Agredida una parella gai en les Festes de Picassent

Festes de Picassent. Dissabte 8 de juliol a les 17 hores. Una parella passeja pel centre agafats de la mà. Es creuen amb dos xavals. «Maricons de merda». Ho han dit en veu alta, perquè els senten. «Maricons de què?», li contesta un dels dos joves. Es va acabar la conversa. Punyades, colps, puntades… Abans que s’adonaren, la parella tenia damunt als dos joves que els havien insultat i a altres amics seus de la mateixa quadrilla.

La baralla va acabar de pressa, gràcies a la intervenció de diversos veïns que van reconéixer a una de les víctimes. Les lesions són evidents. La ràbia va per dins.

Es diuen David i Javier, tenen 27 i 22 anys i van interposar una denúncia en la Guàrdia Civil de Picassent. «Són quatre xiquets però no pense permetre que ningú m’insulte. No m’amagaré per ser gai. No puc anar agafat de la mà amb la meua parella? Si algú m’insulta… què faig? Acatxe el cap? M’amague?». David ho té clar i assegura que avui dia reaccionària de la mateixa manera. «Ja està bé», assegura.

Aquesta parella apareixerà en les dades de 2017 que registra el Ministeri de l’Interior. Però són l’excepció. L’any passat solament es van registrar 18 casos de delictes d’odi per orientació sexual a la Comunitat Valenciana d’un total de 123. Per açò, entitats com a Moviment contra la Intolerància o serveis de la mateixa Administració com l’Observatori valencià de delictes d’odi per orientació sexual afirmen, d’entrada, que les dades que maneja el Ministeri «no són reals».

En primer lloc perquè solament denuncia el 10% de les víctimes i en segon lloc perquè «solament consten les denúncies presentades en Policia Nacional o Guàrdia Civil, però no hi ha constància de les presentades en Fiscalia o en els jutjats», explica el director de l’Observatori valencià, Toño Abad. «Les dades oficials no són reals. Solament enguany, a Alacant, 22 persones han recorregut als nostres serveis jurídics, la qual cosa ja demostra el fenomen de la infradenuncia. Les víctimes no s’atreveixen a denunciar per diversos motius i un d’ells és que tenen por a represàlies», assegura.

David i Javier sí que han interposat denúncia, però temen represàlies si apareixen en els mitjans de comunicació. No volen posar-se «en el punt de mira». Des de Moviment contra la Intolerància asseguren que aqueixa actitud «és la tònica general perquè, a més, la víctima sap que el recorregut judicial és el que és i que en la majoria dels casos amb una multa es resol el tema. Si no hi ha intervenció quirúrgica, el delicte es transforma en el que antany era una falta lleu. És important introduir l’agreujant de delicte d’odi per homofòbia i després cal confiar en la sensibilitat del jutge. Per açò reclamem des de fa anys una llei integral que impose majors penes a l’agressor. Anem, que un ‘maricons de merda’ tinga conseqüències».

En la mateixa línia d’actuació es posiciona Toño Abad dels qui afirmen que el «problema» és que «tenim normalitzat un ‘maricons de merda’. Els insults al col·lectiu estan a l’ordre del dia i hi ha qui ni tan sols denuncia si les lesions no són molt greus. Cal denunciar i nosaltres posem els serveis jurídics a la disposició de les víctimes. Les estadístiques estatals no serveixen perquè no reflecteixen la realitat. És solament la punta de l’iceberg».

Ara bé, que fer davant una situació com la que va viure aquesta parella dissabte passat? Enfrontar-se o ignorar i passar de llarg? «Cal valorar bé la situació perquè si els agressors van en grup, o porten simbologia que els identifica com homòfobs és millor callar, encara que açò no garantisca que l’agressió no es produïsca. El nostre consell sempre és cridar a la policia», explica el director de l’Observatori valencià contra els delictes d’odi, una entitat que funciona a ple rendiment des de gener d’enguany.

La Guàrdia Civil ja ha identificat als agressors de David i Javier, entre ells dos menors.

ValenciàEspañol