Les mesures de confinament i aïllament domiciliari adoptades per la crisi sanitària del coronavirus han portat amb si una millora significativa de la qualitat de l’aire, d’acord amb els mesuraments realitzats per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, a través de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica.
En l’última setmana del mes de març, la concentració de diòxid de nitrogen i altres partícules contaminants s’han reduït a la meitat en totes les estacions de les aglomeracions urbanes, respecte al mateix període del passat any.
Els descensos més acusats, en termes relatius, s’han registrat en l’estació de València-Bulevard Sud, amb valors mitjans el mes de març de 23 µg/m³ quan, l’any passat en aquestes mateixes dates, la concentració en ambient d’aquest contaminant era de 43 µg/m³.
El mateix passa en l’aglomeració d’Alacant i Castelló En l’estació d’Alacant-El Pla, les dades mitjanes d’aquest mes se situen en 16 µg/m³, enfront dels 33 µg/m³ de l’any passat, mentre que el mesurament de Castelló-Patronat d’Esports llança concentracions de 10 µg/m³, lluny dels 26 µg/m³ habituals.
Estes caigudes que també s’han registrat en estacions com València-Pista de Silla, passant de 40 µg/m³ el març de 2019 als 21 µg/m³ de valors mitjans en el que portem de mes, donen compte de l’impacte sobre la qualitat de l’aire del descens del trànsit rodat, directament relacionat amb el diòxid de nitrogen; el paràmetre contaminant que ha registrat una major reducció per damunt en alguns casos del 50%.
Quant a les partícules en suspensió, s’ha notat el descens però en menor mesura que les caigudes de diòxid de nitrogen. Això pot haver-se del fet que la concentració de partícules depén a més del factor del trànsit, d’altres factors que influeixen més directament com la meteorologia o les intrusions de partícules saharianes.
És important ressaltar que en l’estació de València (Pista de Silla) per exemple, els nivells que este 19 de març es van registrar de mitjana de diòxid de nitrogen (NO2) van ser de 5 µg/m³ enfront de 25 µg/m³ en 2019 i de partícules en suspensió de 14 µg/m³ enfront de 32 µg/m³ del mateix dia en 2019, quan si es va celebrar la Cremà.
Es preveu estudiar com afecta esta disminució de contaminants en l’ozó troposfèric, un contaminant secundari que es forma a partir dels contaminants primaris com a òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils en presència de llum solar, amb un procés de formació molt complexa.
A diferència dels contaminants primaris, en els quals la taxa d’emissió afecta la concentració en l’aire de manera directa, les espècies secundàries i de manera molt especial l’ozó troposfèric, presenta una relació molt complexa entre les emissions de precursors i la seua concentració final existent en l’aire ambient. Les circumstàncies especials que estem vivint serviran per a traure conclusions i poder adoptar actuacions en un futur per a reduir les concentracions d’ozó.
Les reduccions en els nivells de precursors que estem veient estos dies, tant a escala local com de tota la conca mediterrània permetrà disposar de dades importants sobre el comportament de l’ozó, tant en l’àmbit de fons com en les aglomeracions urbanes, on una reducció de nivells d’òxids de nitrogen, no comporta una reducció d’ozó, sinó fins i tot un augment en entorns urbans perquè l’òxid nítric recentment emés es combina amb l’ozó i redueix la seua concentració.
També està previst estudiar l’efecte transfronterer d’este contaminant, la contaminació que es genera en altres països, es registra en zones de la Comunitat Valenciana allunyades del focus que la va originar. La reducció d’emissions a França i Itàlia permetrà estudiar la repercussió del fenomen en el nostre territori.
Referent a això, podrem establir conclusions una vegada estudiats tots els aspectes relacionats i com incideix esta situació tan anòmala, en el comportament d’este contaminant, a fi d’establir Plans de millora de la qualitat de l’aire i disposar d’estratègies de gestió enfront de l’ozó troposfèric a la Comunitat Valenciana.
Malgrat la situació generada per l’estat d’alarma, les tasques de manteniment de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica es continuen realitzant amb normalitat, dins del tècnicament possible i respectant les indicacions de les autoritats sanitàries.
La Xarxa Valenciana de Vigilància i Control està formada per 65 punts de mesurament, repartits en les tres províncies de la Comunitat Valenciana. Les estacions de la xarxa mesuren en continu els nivells dels principals contaminants, registrant diàriament uns 92.000 dades deu-minutales i més de 33 milions de dades a l’any, sense incloure les determinacions analítiques fetes en laboratoris, que suposen prop de 21.500 dades anuals.
La Xarxa, a través de les diferents estacions que la componen, realitza mesuraments en continu de diferents paràmetres contaminants com el diòxid de sofre (SO2), partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 10, 2.5 i 1 micres (PM10, PM2.5, PM1), diòxid de nitrogen (NO2), monòxid de carboni (CO) i ozó (O3) i Benzé. També es duu a terme l’anàlisi de metalls com l’Arsènic, Níquel, Cadmi i Plom en la fracció PM10, així com del benzo(a)piré i altres hidrocarburs aromàtics policíclics, a fi de protegir la salut humana, la vegetació i els ecosistemes.
