Així es va teixir el 8M a Alacant

Ja no cap al menor dubte que el 8M ha suposat un autèntic tsunami que formarà part importantíssima de la Història del feminisme en el món, i més concretament del feminisme a Espanya. És indiscutible que el MF té una llarga trajectòria i una història de la qual ens sentim orgulloses. I després d’uns anys en els quals ha aparegut letàrgic sota un mantell de falsa igualtat formal en els països d’Occident, coincidint amb una recrudescència del masclisme, va ser recuperant tota la seua vitalitat i vigor l’anellada del qual a Espanya va ser “el Tren de la Llibertat” que va constituir una gran revolta i un triomf contra les tesis del ministre Gallardón sobre l’avortament.
Argentina en 2016 amb el lema “NI Una Menys, Vives Ens Volem”, #MeTOO, “Jo et Cree” contra la rajada, etc. Han sigut el brou de cultiu que ha donat al món una vertadera marea en demanda de drets per a les dones i sobretot de garanties per a exercir-los. La Comissió Feminista de Vaga 8M, formada per centenars de dones de tot l’Estat treballant en coordinació, ha aconseguit que per primera vegada a Espanya es convoque una Vaga General Feminista. Centenars de reunions, assemblees, debats i per fi accions concretes s’han dut a terme al llarg de tot el territori espanyol. Dones unides, il·lusionades, fortes, fermes en la convicció que “Sí nosaltres parem, és per al món”. Dones diverses, amb les seues interseccionalitats unides enfront del sistema patriarcal que ens discrimina i oprimeix en totes les facetes de les nostres vides.
De tota aqueixa energia i treball comú va nàixer aquesta Vaga històrica, recolzada en el seu aspecte legal pels sindicats CGT, CNT I INTERSINDICAL que van arreplegar sentir i la petició d’aquest Moviment Feminista. A partir d’aquesta organització primer Estatal i Internacional, es va traslladar als diferents territoris perquè aterrara en cadascun d’ells i s’organitzara de manera local, comarcal o com millor s’adaptara a les particularitats de cadascun. És d’assenyalar com fa Amaya Pérez Orozco, que aqueixa organització s’ha fet des de la base, per un moviment que manca d’estructures, personal alliberat, finançadors i partits. Per açò pot permetre’s ser lliure i radical. Un feminisme inclusiu, divers i intergeneracional, un feminisme autònom, perquè respon als interessos de les dones, horitzontal i descentralitzat.
A Alacant també s’ha treballat amb aquest mètode comú, divers i obert i és hora de fer valoracions. Les dones de diferents col·lectius feministes així com moltes altres que no pertanyien a cap, hem dut a terme tot aquest treball ací; ho hem fet amb il·lusió, convenciment i les nostres mans. Ho hem fet en connexió sempre amb les companyes de tot el País Valencià, amb les companyes de territoris propers, saltant les barreres de les fronteres normatives, companyes de Cartagena, Santomera, Murcia, Elx, Crevillent, L’Alcoyà i el Contat, Sant Vicent del Raspeig, Oriola…, i molts altres llocs de la província que d’una manera o un altre ens hem estat relacionant. Espais on compartir recursos, informació, materials; espais en suma de Sororitat.
Després d’uns dies de reflexió, la valoració és molt positiva. L’acolliment i interés de les dones en la informació sobre la Vaga, la participació en els actes previs i del mateix dia 8M ha sigut molt bona. Comencem amb una casserolada el 8 de febrer, on més d’una cinquantena de dones i homes signifiquem amb alegria que començava el compte arrere per al 8M. Li van seguir repartiment de fullets informatius sobre els quatre eixos de la Vaga pels mercats de la ciutat; assemblees, tallers de davantals, pancartes i banderes. Pegada de cartells, posada de davantals a estàtues d’homes van ser unes altres de les accions prèvies a la Vaga.
Les dues accions principals, a part dels piquets informatius durant les primeres hores del matí, que es van convocar aqueix dia des de la Comissió Feminista de Vaga 8M Alacant, Concentració i Manifestació van ser d’un seguiment espectacular. Més de 1000 persones en la Plaça 25 de Maig al matí, on es va donar lectura al manifest estatal, i la imponent marxa de la vesprada han sigut el tret d’eixida que convoca a aquesta Comissió Feminista 8M a seguir treballant en la consecució d’aqueix anhel, que ha sigut clau en aquesta vaga, de POSAR LA VIDA EN EL CENTRE, com a objectiu per a fer propostes, articular discursos i construir agenda. Avui podem dir que el feminisme s’ha convertit en un moviment de masses i que açò ha sigut possible perquè hem articulat, com diu Rosa Cobo, les polítiques del reconeixement amb la crítica al capitalisme neoliberal, perquè en cas contrari mai podrem acabar amb la pobresa i la violència que és la realitat en la qual viuen milions de dones a tot el món. Avui es tracta de treballar per una altra forma de vida per fer un món sostenible, social i ecològic des del feminisme perquè el Feminisme és l’única ideologia integradora que pot posar aquestes demandes en l’agenda política de totes les societats. Volem una transformació social i profunda que no deixe a cap arrere!