La regidoria de Consum de l’Ajuntament d’Alacant, dirigida per l’edil popular, Lidia López, ha fet públic les dades de l’informe de l’Observatori municipal de Consum digital sobre “Ús i Consum responsable de les noves tecnologies: internet, mòbil, xarxes socials i videojocs”, realitzat a través d’enquestes anònimes entre 433 alumnes/as de 6é de Primària, d’11 anys.
Les dades posen de manifest que un 72% dels alumnes es connecten tots o quasi cada dia a internet, accedint un 16% a contactar amb desconeguts a través dels videojocs. En el cas de la visió de contingut inapropiat, trobem que hi ha un 44% de les xiquetes/us que ho han vist i no li ho han comptat a ningú i que, segons el 36% de les xiquetes i el 44% dels xiquets, la font d’arribada d’esta mena de contingut és YouTube.
L’estudi ha sigut impulsat pel Centre Educatiu de Recursos de Consum de l’Ajuntament, i l’anàlisi s’ha realitzat per l’equip de Formació de l’Associació de Teleespectadors, Radiooients, Consumidors i Usuaris dels Mitjans de la Comunitat Valenciana (ATR-CV).
Del total, un 29% no tenen cap límit horari d’ús d’internet quan finalitzen les seues tasques, i 12% mai té límit horari, ressaltant que més de la meitat dels alumnes disposen de tauleta a la seua habitació. I que un 25% de les xiquetes i un 33% dels xiquets no han comptat a ningú que estan patint assetjament o ciberassetjament.
Després de recordar que l’Organització Mundial de la Salut assenyala que jugar més de vint-i-cinc hores setmanals, o tres hores diàries, pot convertir-se en una addicció, l’estudi posa en relleu que un 27% d’ells ho fan més de dues hores diariariament als videojocs, a més un 11% dels xiquets han deixat de dormir pels videojocs en línia, i un 16% de fer els seus deures.
L’edil de Consum ha explicat que s’ha realitzat este estudi per a conéixer la ‘salut digital dels nostres menors’, amb l’objectiu de “fomentar bons hàbits i la responsabilitat d’un adequat consum digital, prevenir situacions d’assetjament a través d’internet i les xarxes socials oferint una adequada formació en els centres escolars i una preparació per al seu ús i consum, així com per a donar suport a les famílies en la prevenció de les addiccions derivades de l’ús inadequat de les Noves Tecnologies”.
Ciberassetjament.
Sobre el ciberassetjament, hi ha un 28% dels alumnes que l’ha patit en major o menor intensitat al llarg del temps, un 25% ha tingut accés a imatges inapropiades, majoritàriament per vídeos, pàgines per a adults, jocs en línia i xarxes socials. Quant a qui han comptat els seus problemes de ciberassetjament, un 29% ha respost que a ningú; i este tant per cent s’eleva a un 44% quan es tracta de comptar a algú que han rebut imatges inapropiades.
A més l’estudi precisa que un 3% de les xiquetes i un 4% dels xiquets pateixen assetjament o ciberassetjament tots o quasi cada dia, i que un 4% de les xiquetes i un 7% dels xiquets ho pateix una o dues vegades per setmana, un 4% de les xiquetes i un 7% dels xiquets ha sigut amenaçada/o, i que han publicat coses per a ferir-los, en un 3% de les xiquetes i un 4% dels xiquets.
Ús de les Xarxes Socials.
Quant a les xarxes socials, Lidia López ha recordat que tenint en compte que a Espanya l’edat legal per a donar-se d’alta en la majoria de les xarxes socials és de 14 anys, l’estudi assenyala que “més del 45% dels alumnes té compte en xarxes socials, i en un 92% dels casos, els pares coneixen este fet”.
A més un 6% té més de 200 amics en les seues xarxes socials i un 51% no sap quants amics té i un 30% dels seus “amics” són persones desconegudes i en un 9%, no saben si són coneguts o desconeguts.
Ús del Telèfon mòbil.
Respecte a l’ús del telèfon mòbil per part de la població infantil i adolescent està cada vegada imposant-se a edats més primerenques. No hi ha una edat establida per a tindre dispositiu mòbil, però no obstant això, experts com el Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, Arturo Canalda, recomanen que els xiquets no disposen d’un telèfon mòbil fins als 13 anys.
En concret, de l’estudi es desprén que un 52% dels alumnes i alumnes disposen de telèfon mòbil, desglossant-se en un 50% de xiquetes i un 55% de xiquets de la mostra. En el cas de tindre mòbil compartit amb algú de la família, les dades són de 8% en el cas de les xiquetes i un 9% en el cas dels xiquets.
L’edil de Consum va precisar que la dada del 52% dels menors amb mòbil contrasten amb les xifres que proporciona l’Institut Nacional d’Estadística en el seu últim informe de 2018, que assignava una mitjana de disposició de mòbil del 41% per als 11 anys, evidenciant que “hi ha un increment en l’ús del mòbil”.
De fet, l’estudi revela que hun 11% té més de 15 grups de WhatsApp, el 13% rep més de 100 missatges al dia, i un 19% parla entre mitja hora i més d’una hora i mitja per telèfon els dies de diari pujant esta xifra al 26% en el cas dels caps de setmana.
En referència al contingut rebut en el mòbil un 52% dels alumnes ha rebut imatges inapropiades, i hi ha un 9% dels alumnes que deixa el seu mòbil encés a la nit, per si algú li envia alguna cosa.
Lidia López posa de manifest que esta resposta “pot convertir-se en un indicatiu que alguns alumnes no poden descansar bé durant les hores de somni perquè estan alertes al seu dispositiu mòbil”, al mateix temps que de l’estudi va assenyalar que “algunes dades podrien evidenciar comportaments quasi de dependència digital entre els menors”.
L’observatori del Consum digital destaca que fins i tot aquells alumnes que apaguen el mòbil, el deixen sense so o en manera avió, i una de les últimes activitats que realitzen abans de dormir és tindre el telèfon mòbil a les seues mans, amb el consegüent efecte nociu que l’ús d’este dispositiu abans de dormir exerceix sobre un bon descans nocturn.
Ús de la Televisió.
Quant a la televisió, un 47% disposa d’ella a la seua habitació, i un 55% dels alumnes veuen poc més d’una hora de televisió diàriament, amb un 84% la veu fins a una hora i mitja durant el cap de setmana i que.
Respecte als videojocs, hi ha un 27% d’alumnes que juguen diàriament més de 2 hores, hi ha un 36% que reconeix haver deixat de fer els deures, berenar, menjar, dormir o altres coses més importants, segons la mateixa qualificació dels alumnes.
També cal destacar, segons l’alt percentatge de temps que es dedica als videojocs i els dispositius que s’utilitzen poden indicar que el xiquet està sol jugant i no té més referents que la seua pantalla.
Reputació en línia.
Quant a la importància de la reputació en línia, a un 31% dels alumnes els “preocupa tindre una bona reputació en línia”, mentre que hi ha 41% que no els preocupa i un 28% dels alumnes que no sap què significa este concepte.
Per este motiu l’edil de Consum indica que “cal continuar informant i formant als alumnes perquè comprenguen la importància i significat de l’empremta digital que estan deixant amb la seua activitat en internet”.
Sobre la preocupació o no per donar dades personals: on vius, el teu número de telèfon, en internet, a un 52% dels alumnes sí que els preocupa no donar dades personals, un 37% controla a qui li’ls dóna i un 11% diu que no el preocupa.
Novament sembla posar-se de manifest la necessitat d’informació i formació en aquest sentit o un gran desinterés per part dels alumnes quant a la importància de les dades personals.
En general els alumnes pensen que fan un ús responsable, encara que destaquen alguns tants per cent que diuen entretindre‘s més del que deurien en 15% en internet, 8% en xarxes socials, 10% en l’ús del mòbil, 6% en la TV i 8% en els videojocs, i hi ha alumnes que reconeixen estar molt temps connectats un 8% en internet, 13% en xarxes socials, 6% en l’ús del mòbil, 7% veient TV i 8% jugant a videojocs.
D’altra banda, hi ha uns índexs baixos d’alumnes que reconeixen no estar fent ús responsable dels dispositius i internet, un 4% en internet, 3% en xarxes socials, i 5% tant en mòbil, televisió i videojocs.
Observatori de Consum digital.
Aquest Observatori va nàixer per a ser plataforma permanent i actualitzada que integre tota la informació sobre hàbits d’ús i consum d’internet i dispositius tecnològics, com el mòbil, la tauleta, videojocs i altres mitjans de comunicació, reals o virtuals, relatius a la població infantil i adolescent de la ciutat d’Alacant. I així estar en continu contacte amb la manera de relacionar-se amb la xarxa i en la xarxa d’este grup poblacional, a més de l’ús que fan del seu entorn minipantalles, per a finalment, entre altres finalitats, poder elaborar informes amb recomanacions i propostes que afavorisquen l’ús responsable de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
