Alcoi se suma a la visibilització de les reines medievals

Dins de la Campanya de Presidència de la Generalitat per posar de relleu a les monarques que van regir el Regne de València de 1238 al 1516.

La història de la nostra ciutat es remunta a èpoques prehistòriques i és que el nostre territori sempre ha sigut un indret destacat independentment de l’època històrica de la què parlem. Un d’eixos moments històrics va ser quan la vil·la d’Alcoi va formar part del Regne de València, és a dir, de la Corona, en el nou territori que va conformar el rei Jaume I, participant amb 22 ciutats i viles reials més de les Corts de 1510 durant el mandat de l’última reina medieval. Amb el títol “Les nostres reines. Les oblidades monarques medievals del Regne de València” es presenta una proposta cultural que la Generalitat ha fet extensiva als municipis, i que intenta visibilitzar unes dones importants per a la història que la mateixa història va oblidar.

Presidència de la Generalitat Valenciana ha volgut visibilitzar les reines medievals que van regir el territori entre 1238 i 1516, des de Violant d’Hongria, dona de Jaume I, a la Germana de Foix. Unes dones oblidades, que van quedar a l’ombra dels seus marits però que, sens dubte, van tindre un paper rellevant en una època on podem situar el nostre naixement com a poble. Per tot això, el 9 d’octubre és una data adient per fer memòria i posar al lloc que pertoca a aquestes dones, figures importants de la història valenciana.

Rovira  

La ciutat s’ha sumat a la campanya posant al balcó principal de la casa Consistorial la pancarta amb la imatge d’aquestes 18 dones. Les poblacions que formaven part de les Corts del 1510 van ser València, Xàtiva, Orihuela, Alacant, Castelló, Alcoi, Alzira, Morella, Vila-real, Ontinyent, Borriana, Cullera, Llíria, Bocairent, Biar, Alpuente, Peníscola, Penàguila, Jérica, Xixona, la Vila Joiosa, Castielfabib i Ademuz, tenint totes elles un paper destacat en el naixement del poble valencià. Ara, s’uneixen de nou, a través d’aquesta campanya, 500 anys després, coincidint amb la celebració del 9 d’octubre.

La campanya a més de pancartes en totes aquestes poblacions també té una una gran imatge a la façana del Palau amb banderoles de les 18 reines medievals. També s’ha preparat una exposició simbòlica, un llibre i un fullet explicatiu, celebrant per tant aquesta recuperació històrica del paper femení en el nostre esdevenir com a poble. Des de la generalitat es destaca que la finalitat del projecte és fer justícia i reparar l’oblit d’unes dones que jugaren un paper clau en la nostra història, i intentar aconseguir que els noms de Blanca d’Anjou, Elionor de Sicília o Elisenda de Montcada ens siguen tan familiars com els de Pere el Cerimoniós, Alfons el Magnànim o Martí l’Humà. A més, s’ha enviat un llibre a cada escola i institut de la Comunitat Valenciana perquè les noves generacions coneguen millor les reines oblidades. Unes reines que no només foren reines ritualment reconegudes per tots, sinó que a més a més exerciren com a altes conselleres i, almenys des de mitjan del segle XIV, assumiren importants tasques de govern com a lloctinents reials en el conjunt de la Corona d’Aragó o en algun dels seus diversos territoris.

Les reines rescatades, amb una imatge modernitzada, foren les casades amb Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Liberal, Jaume II, Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós, Joan I, Martí l’Humà, Ferran el d’Antequera, Alfons el Magnànim, Joan II i Ferran el Catòlic:

Violant d’Hongria (1235-1251), la reina Fundadora, que va exercir una destacada tasca com a consellera reial, en especial en el procés de conquesta de les terres valencianes junt a Jaume I.

Constança de Sicília (1276-1285), la reina de les Vespres Sicilianes, que va marcar l’orientació itàlica de la Corona d’Aragó durant les centúries posteriors.

Blanca d’Anjou (1295-1310), la reina de la Pau, que va morir de febres puerperals després de deu parts pràcticament consecutius.

Maria de Xipre (1315-1322), la reina d’Ultramar, que va morir sense descendència.

Elisenda de Montcada (1322-1327), la reina de Pedralbes, que va cuidar de Jaume II fins a la seua mort.

Elionor de Castella (1329-1336), la reina Rebutjada, que va estar enfrontada amb bona part de les viles reials de la Corona, en especial les del Regne de València, la qual cosa va ocasionar el motí de Francesc de Vinatea en 1332.

Maria de Navarra (1338-1347), la reina de la Unió: els seus tres primers descendents foren xiquetes, fets que va induir el rei Pere el Cerimoniós a fer reconéixer la primogènita, Constança, com a hereva del tron, la qual cosa va ocasionar la revolta de la Unió.

Elionor de Portugal (1347-1348), la reina de la Pesta, que va morir víctima del primer gran brot europeu de Pesta Negra.

Elionor de Sicília (1349-1375), la reina Gran, que va oferir un llarg període d’estabilitat matrimonial i successòria en la Corona i que va mostrar amplis dots de comandament i fou la primera reina a ocupar el càrrec de lloctinent general.

Sibil·la de Fortià (1377-1387), la reina Empordanesa, enfrontada amb els infants Joan i Martí a partir del seu casament amb Pere el Cerimoniós.

Violant de Bar (1387-1396), la reina Ostentosa, el regnat de la qual es va caracteritzar per l’exuberància de la cort reial, ja que esmerçaren tota la seua fortuna en exhibir un luxe constant.

Maria de Luna (1396-1406), la reina Compromesa, morta a Vila-real, que va exercir importants tasques de govern en els diversos regnes de la Corona d’Aragó.

Margarida de Prades (1409-1410), la reina de l’Esperança, marcada per no haver aconseguit quedar-se embarassada de Martí l’Humà en els huit mesos i mig que va durar el matrimoni fins a la mort del monarca.

Elionor d’Alburquerque (1412-1416), la reina Rica, l’immens patrimoni de la qual va ajudar el seu marit, l’infant de Castella Ferran de Trastàmara, a ser escollit com a nou monarca de la Corona d’Aragó en el Compromís de Casp de 1412.

Maria de Castella (1416-1458), la reina Governant, morta a València sense fills, que va assumir destacades responsabilitats polítiques com a lloctinent dels regnes ibèrics de la Corona d’Aragó mentre el seu marit Alfons el Magnànim residia a Nàpols.

Joana Enríquez (1458-1468), la reina Animosa, que va auxiliar el rei Joan II en les seues guerres quan heretà el tron de la Corona d’Aragó.

Isabel de Castella (1479-1504), la reina Forta, que va esdevindre reina de Castella i, pel seu casament amb Ferran d’Aragó, s’acabà produint la unió castellanoaragonesa i foren anomenats els Reis Catòlics.

I Germana de Foix (1505-1516), la reina Virreina, morta a Llíria, que va ser nomenada virreina del Regne de València, on va reprimir els agermanats i va mantindre una sumptuosa cort renaixentista.

PublicitatJuega Limpio Orihuela