‘Els alemanys’, enamorats de la Vilavella i Nules

El que va començar sent un viatge per salut, va acabar convertint-se en una inversió a llarg termini, tant a la Vilavella pel seu balneari, com a Nules per la seua estació de tren.

La Vilavella dins de les festes en honor a Sant Sebastià acull en la Sala d’actes de la Casa de la Cultura Manuel Vicent, la conferència ‘Els alemanys a la Vilavella i a Nules. Fets del segle XIX i XX’ de l’historiador Miguel Ángel Sanz.

Qualsevol que llija el títol de la conferència pensarà que es parlarà sobre uns alemanys que van arribar a la Vilavella i a Nules per la guerra, de vacances; perquè no és així, sinó que eren uns ciutadans de Bohèmia, que vivien a València i van acudir al balneari de la Vilavella per motius de salut.

PublicitatRovira  

Estos ‘alemanys’ o això pensaven els habitants de la Plana, perquè tenien cognoms alemanys i parlaven eixe idioma, però que en realitat pertanyien a un país de l’Imperi Austrohongarés, Bohèmia, eren comerciants del carrer Saragossa de València, que un dia van decidir invertir en terres, coneixedors del futur que podia tindre la taronja, és a dir es van convertir en una espècie d’inversors per a la citricultura de la zona.
El que va començar sent un viatge per salut, va acabar convertint-se en una inversió a llarg termini, tant a la Vilavella pel seu balneari, com a Nules per la seua estació de tren.

Un dels primers que arribaren a estes terres va ser el Cònsol Honorari de l’Imperi Austrohongarés, pare del conegut arquitecte Javier Goerlich, arquitecte major de València, que va dissenyar molts dels edificis de la ciutat, tal com es coneix hui dia, com l’Estació del Nord, el Banc de València o l’Antic Mercat de Proveïments.
La família de Goerlich va heretar una casa en terres de Nules, fet que li va mantindre molt unida a esta terra.

Entre totes estes famílies, que van deixar una petjada molt important, tant a la Vilavella, com a Nules, també es troba la del conegut arquitecte Luís Costa (el cognom original era Kosta), que va dissenyar entre altres, l’Església Parroquial de la Passió del Senyor de València.

Però com va descobrir esta història Miguel Ángel Sanz?
Arran de contactar amb la Fundació Goerlich, “per a investigar a Nules el Banc de València, que havia dissenyat ell, em vaig adonar que durant el Segle XIX, van arribar moltes famílies a Nules, heretant terres i cases ací, fet que em va semblar molt curiós, a partir d’ací vaig veure el nexe d’unió entre el balneari de la Vilavella i esta història”.

Una de les curiositats d’esta història és que “per circumstàncies estranyes tots els bohemis van acabar sense hereus, això juntament amb haver d’abandonar totes les terres, sobretot arran de la gran gelada i nevada del 46, en la qual els tarongers havien de partir de zero, va desembocar en què ja no queden familiars ni a la Vilavella, ni a Nules”.

Miguel Ángel Sanz va presentar este relat als Jocs Florals de Nules en la secció d’història i va guanyar el premi.

L’historiador convida a tothom a assistir a la conferència, perquè segur que a la gent “li semblarà molt interessant i li agradarà”.