La celebració del 9 d’octubre d’aquest any venia marcada per la tensió present a Catalunya, i és que, els valencians i les valencianes tenim la desgràcia d’acabar pagant sempre els plats trencats dels demés. La marxa cívica matinera ja fou un avanç de què passaria després, una marxa plena d’insults i amenaces cap als i les representants públics que allí estaven, curiosament només es lliuraven els del PP i Ciudadanos. Això només era l’aperitiu d’una fera que s’havia despertat amb fam, una fam alimentada al llarg dels últims mesos des del conflicte català.
No és res fora de l’habitual veure feixistes tractant de rebentar any rere any aquesta manifestació, hem sigut molts i moltes als qui cada any ens han tractat d’intimidar fent-nos fotos, insultant-nos, escopint-nos, el que ve a ser el “modus operandi” dels grups neonazis formats per partits com España2000 o Democracia Nacional, però, de normal, aquesta fera quedava saciada amb això, aquest any venia amb més fam que mai, però, quin és el motiu d’aquesta fam?
No es pot negar que la situació que es viu a Catalunya està directament relacionada amb les agressions d’ahir, aquells que encara somien en una “Grande y Libre” no permetran que ningú puga parlar una llengua diferent, ni que tinguem la nostra pròpia cultura, i el fet de veure que això se’ls escapa per la part de Catalunya els ha despertat una por que hem acabat pagant al País Valencià, així són els nazis, sempre ataquen al més feradèbil com si d’una manada de llops es tractaren.
Però aquests llops tenen un cap pensant, que és qui els ha anat alimentat aquesta por, despertant una fera molt perillosa. Ells no pensen, quan es van rapar el cap es van passar i van acabar rapant-se també el cervell, i per tant, necessiten algú que els diga el que han de fer, a qui han d’apallissar. És en aquesta figura en qui ens hem de fixar, el que carrega l’arma perquè altres disparen, el Partit Popular.
Fa anys que el Partit Popular va començar una guerra contra tot el que és valencià que tinguera alguna cosa en comú amb els nostres veïns del nord, coses com la llengua, les muixerangues, la senyera… Tractant d’aniquilar part de la nostra història per a reescriure-la al seu gust, i ho fan amb l’únic objectiu de perpetuar-se al poder, i ara que l’han perdut han violentat més encara el seu discurs, creant un odi cap a lo valencià del qual ja estem veient els resultats.
Les mentides i manipulacions del Partit Popular amb l’ajuda d’alguns mitjans de comunicació afins han servit per a despertar la fera del neonazisme, la seua última jugada, la del patriotisme espanyol, és l’únic que els queda, no tenen res més a oferir al poble, i menys encara al poble valencià, territori que han saquejat i convertit en el seu “cortijo” durant 24 anys.
Per tot això, hem de ser llestos, fer molta pedagogia, i saber explicar a la gent que, qui vol una Espanya unida ha d’entendre que el camí no és el de la imposició del pensament únic, ni el d’una cultura única. Qui vulga estimar Espanya ho haurà de fer amb tota la seua diversitat, respectant totes les idees, tots els sentiments i tota la seua diversitat, si no és així, és que no se l’estima.
*Lluís Pastor és regidor de Compromís en l’Ajuntament d’Onda
