jueves, 28 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

Ana Giménez: “Jo als polítics els condemnaria a tots per “omissió” amb el poble gitano”

La professora de sociologia i referent de la cultura "calí" planteja com la "discriminació institucional" se segueix perpetuant per la inactivitat d'institucions i la falta de polítiques inclusives

És impossible unir sociologia i poble gitano sense que aparega el seu nom com a referent indiscutible. I més encara a Castelló on és professora a la Universitat Jaume I. Defensora visceral de la igualtat i la inclusió amb dades i estudis de camp com aval, Ana Giménez Adelantado, a més de per mèrits propis, porta un cognom que parla de tradició i orgull de cultura “calí”. Una cultura que, segons comenta, segueix reivindicant “el mateix que fa 50 anys per la paràlisi i la falta de compromís polític i social per la causa gitana”

– Realment tan poc s’ha avançat, professora?
“Els gitanos continuen sent ciutadans amb desprotecció i la inèrcia política i cultural diu molt poc de la nostra qualitat democràtica

-De quin tipus de desprotecció estem parlant?
“Estem parlant de “racisme institucional”. Les institucions i les administracions públiques no posen els mitjans. No hi ha plans, ni programes per transformar una situació de segregació, i això es dóna a tots els àmbits, en l’accés a l’habitatge, en l’escolarització dels xiquets i xiquetes en gethos, en els programes educatius que no contemplen la pluralitat cultural…. Si en els últims 30 anys s’ha passat d’ensenyar castellà a fer les classes en valencià, perquè en cap moment per exemple s’ha plantejat l’aparició del coneixement de la llengua romaní o la cultura del poble gitano també?”

-Però quan parlem d’inclusió i pot ser, acceptació social per què altres col·lectius de nou vinguts més recents, a Castelló, per exemple com la comunitat romanesa han tingut un altre camí en la integració? Per què són europeus, de pell blanca i ulls clars i això fa que es tinga una perspectiva diferent que si eres baixet i amb la pell obscura…

Però alguna cosa sí que estarà canviant, no?
“No. La situació en la qual viuen moltes famílies gitanes és un anacronisme. Quan es coneix de prop la realitat de xiquets en escoles tercermundistes, de joves als que avui, a Castelló, se‘l’s nega l’entrada a discoteques per ser gitanos, de persones a les quals se li segueix negant l’accés a una habitatge de lloguer, perquè les polítiques laborals i educatives no tenen en conter els factors socials i culturals, es veu que el foment de les associacions només és una llavada de cara. És una manera perpetuar eixa situació de segregació”.

-Però vosté creu que en cas d’existir polítiques d’inclusió reals i efectives el poble gitano les acceptaria?
“Per descomptat, la resposta de la gent seria increïblement positiva, és el que estan esperant. No es pot imaginar el que suposa la frustració històrica de no ser tractats mai com ciutadans i ciutadanes de primera!”

-Però si comencem de base, de l’eduació de vegades veem com sembla ja des de les escoles que no resulta tan fàcil!
“Clar, precisament per això, mateix perquè els xiquets gitanos són els eterns fracassats. La política educativa concentra estos alumnes en reductes immundes I ahí no tenen cap possibilitat. El fracàs és estrepitós, els xiquets no ixen amb formació, els pares tenen situacions precàries i tot això consolida el factor racisme en l’àmbit social”.

-I si tot està tan clar, en la seua opinió perquè no es fa res?  “Perquè solucionar els problemes socials és car. A mi m’agrada molt com diu les coses l’església perquè diu que es pot pecar “de obra u omissiónJo als polítics els condemnaria a tots per omissió, encara que alguns d’ells bastant pena tenen ja amb ser polítics. Però tu no pots permetre que xiquets i xiquetes gitanes estiguen en les condicions que estan. A mi els polítics si que em pareixen una raça a part” –somriu amb ironia.

Últimas noticias

Contenido relacionado