A l’any passat es van reunir a l’ONU 30 experts independents per fer una crida als líders internacionals i caps de les xarxes socials per fer front als discursos d’odi que consideraven que anaven en perillós augment. La cita prenia com a punt d’inici el 25 aniversari del genocidi a Ruanda.
Tanmateix, este 2020 s’acompleixen també 25 anys d’un altre genocidi, el de Srebrenica, este al cor d’Europa. I ara ens encaminem al dècim any de guerra a Síria i som testimonis de la neteja ètnica a Myanmar contra la minoria dels rohingya i de la construcció de camps de concentració a la regió xina majoritàriament uigur de Xinjiang. Anomenats “centres de reeducació”.
La crida a la que féiem referència al principi va tindre una notable diferència respecte d’altres fetes cada any on es demana als líders polítics i socials que no permeten discursos d’odi a les seues societats. Esta vegada era una petició d’aplicació personal als mateixos polítics. Van considerar fa un any que els atacs contra les persones en moviment i les minories ja no venien només d’exaltats fora dels marges, sinó dels mateixos governs, com l’estatunidenc, el xinés, el birmà, l’indi, entre d’altres.
Com diu l’Assessor Especial del Secretari General sobre la Prevenció del Genocidi, Adama Dieng “tot genocidi comença amb un discurs d’odi que al principi sona marginal”. Al cas de Ruanda, la infame Ràdio de les Mil Colines va fer d’altaveu de les mateixes instruccions de com cometre un genocidi i com planificar-ho; sobretot amb l’estratègia de la deshumanització de l’altre.
Veiem com, després d’un quart de segle de dos de les pitjors catàstrofes després de l’Holocaust, poques coses han canviat en este àmbit. Segueixen els discursos d’odi i ara qualsevol pot tindre la seua Ràdio de les Mil Colines a l’abast al telèfon mòbil.
Però esta vegada tenim també a la nostra butxaca la millor forma de combatre estos discursos basats en mentides; dades, dades i més dades. La mateixa evidència pot ser la millor eina contra les mentides (fake news) que fomenten l’odi, cal informar-nos i formar-nos com a l’acte revolucionari que sempre ha estat l’educació.
Rami Zahrawi Haj-Younes.
