La Fiscalia Anticorrupció sol·licita penes de fins a 4 anys de presó per a la cúpula del Banc de València per un delicte societari de falsedat que presumptament haurien comès maquillant els comptes del 2009 i 2010 per a oferir una imatge de solvència que no es corresponia amb la realitat d’un forat de 20 milions d’euros en una entitat minvada per la crisi de les subprime i una política expansiva d'”escassa prudència” i “elevat risc”.
En concret, Anticorrupció acusa 14 persones físiques i 12 persones jurídiques com a responsables civils subsidiaris per delicte societari continuat de falsedat. Sol·licita quatre anys i mig de presó per a l’expresident del banc, José Luis Olivas, i el seu exconseller delegat Domingo Parra; i tres anys per als vicepresidents del Consell i de la Comissió Executiva Antonio Tirado i Celestino Aznar, i els consellers Agnes Noguera, José Segura i Silvestre Segarra.
Així mateix, demana condemnes de dos anys i sis mesos de presó per als també consellers en aquella època Manuel Olmos, Irene Girona, María Dolores Boluda, José Luis de Quesada, Pedro Muñoz -que a més presidia el comité d’auditoria–, i Federico Michavila, mentre insta un any i mitjà de presó per al soci auditor de Deloitte que va firmar els comptes Miguel Monferrer.
Segons explica l’escrit d’acusació, Banc de València, en una política expansiva contrària a les recomanacions que li va dirigir el fil de la crisi de les subprime el Banc d’Espanya al maig del 2007, va passar de comptar amb 97 milions de capital social al desembre del 2003 a 118,3 al desembre del 2009, presentant per a aquell any un balanç total de 22.792 milions d’euros i repartint, en tots aquests anys, dividends als accionistes.
“La política expansiva marcada pel Consell d’Administració del Banc de València, i implementada pel seu Conseller Delegat de conformitat amb el mateix, es va mantindre, basant-se en l’aplicació de polítiques de crèdit caracteritzades per la seua escassa prudència i elevat risc, fent possible el creixement pel finançament d’operacions d’import elevat, desproporcionat per al balanç, per als recursos propis i per a la capacitat de gestió del propi banc”, diu l’escrit de la Fiscalia.
Explica que en moltes ocasions ho van fer a costa de “crèdits basats en meres expectatives especulatives dels sòls que es finançaven amb els mateixos”, confiant que els seus problemes es resoldrien amb el suport que suposava tindre com a accionista principal Bancaixa i la perspectiva d’ampliar capital en el futur.
14 EMPRESES AL BANC DELS ACUSATS
No obstant açò, els “reals dolents resultats que van esdevindre en l’exercici 2009” podien danyar aquests plans del Consell d’Administració i una pèrdua de recursos, per la qual cosa segons la Fiscalia, la Comissió Executiva primer i el Consell d’Administració, després, malgrat ser coneixedors de les dades reals de morositat, van acordar efectuar una maniobra comptable per a “maquillar” eixes xifres negatives i van aprovar uns comptes eixe any i al següent que “no van reflectir la imatge fidel de l’entitat bancària”.
De fet, “la fal·làcia”, conforme arreplega l’escrit del Ministeri Públic, d’aquells comptes va quedar acreditada el 17 de febrer del 2011 pel Banc d’Espanya, en un informe que destacava l’existència d’un dèficit de provisions a 31 de desembre del 2010 de 197 milions d’euros. Al juliol d’aquell any, el Supervisor va elevar la xifra a 819 milions d’euros i va concloure que, a més, el banc tenia dubtosos no registrats per 718 milions d’euros i subestàndard per 1.434.
En trobar un delicte continuat de falsedat en els comptes, la Fiscalia Anticorrupció demana que a més dels 14 directius del banc s’assenten en el banc dels acusats per aquest presumpte delicte 12 persones jurídiques com a responsables civils subsidiaris: Caixa d’Estalvis de València, Castelló i Alacant, (BANCAIXA); Operador de Banca Segurs vinculat d’eixe grup; Valenciana d’Inversions Immobiliàries, S.L., Bankia Hàbitat S.L.; Bancaixa Centre d’Estudis S.A; Bankia S.A, Banc Financer i d’Estalvi, Tenedora d’Accions, S.L.O; Libertas; Macomar Inver, S.L.; Minaval, Montepío Loreto Mutualitat de Previsió Social i Fundació Bancaixa.
