L’Agència Valenciana Antifrau, en la seua memòria anual, confirma la falta de mecanismes de control en els procediments de l’Empresa Municipal de Transports (EMT). Afirma que d’haver-se aplicat les recomanacions realitzades l’any 2016 per Sindicatura de Comptes, i les de la Intervenció General de l’Ajuntament de 2018, “es podria haver detectat o minimitzat” el robatori dels 4 milions dels comptes de l’EMT. I afirma també que el cas del robatori de l’EMT “posa en evidència l’absència d’estos protocols, així com del correcte funcionament dels sistemes de control”.
Els regidors del PP i consellers de l’EMT, Carlos Mundina i Marta Torrado, han afirmat hui que este informe d’Antifrau “torna a confirmar i evidenciar el que hem apuntat des del primer dia d’una nefasta gestió en la direcció de l’EMT, i per això demanem ja el cessament tant del gerent com del regidor responsable de l’empresa pública, Giuseppe Grezzi”-
“No poden estar ni un minut més al capdavant de la companyia i menys ara que estan volent fer un ERTE per als treballadors, la direcció és la primera que ha d’eixir de l’EMT abans que manar a l’atur a treballadors”, han explicat els regidors Marta Torrado i Carlos Mundina.
Per als regidors del Grup Municipal Popular ,”l’informe d’Antifrau és molt clar i posa de manifest que les mesures de control, protocols i procediments que hagueren evitat el frau van començar a implantar-se després del robatori dels 4 milions d’euros, per la qual cosa és evident que no existien i que no s’explica com en un mes puguen sostraure dels comptes de l’EMT més de 4 milions d’euros sense que ningú s’adone”.
La memòria anual de l’Agència Antifrau diu que “és necessari impulsar el marc d’integritat de les empreses públiques, que haurà d’incloure, en tot cas, protocols de funcionament intern i actuacions de control eficaços i eficients per a evitar males praxis administratives, frau i/o corrupció”.
I en diu sobre el robatori dels 4 milions en l’EMT que “en casos tan mediàtics com el frau de l’EMT posen en evidència l’absència d’estos protocols, així com del correcte funcionament dels sistemes de control. El foment d’una cultura de bones pràctiques i la construcció de sistemes o marcs sòlids d’integritat pública, en línia amb les recomanacions de l’OCDE, ens poden donar la clau per a millorar i minorar el risc que es repetisquen fets i comportaments tan sagnants per a les arques públiques i per a la ciutadania”.
L’Agència recull que l’Ajuntament va posar en marxa el “Pla-Programa d’harmonització i homologació d’entitats del Sector Públic”, aprovat per acord del Ple de gener 2017, amb certs protocols en relació amb el control economicofinancer i la seua fiscalització, aspectes pressupostaris i comptables o avaluació de l’eficàcia de les entitats dependents, obligant les entitats subjectes a este efecte a comptar amb un pla d’actuació.
Però assegura l’Agència Valenciana Antifrau que en l’EMT estos “protocols i acords que, a la vista del relat públic dels fets, en alguns casos no es van arribar a aprovar i en uns altres sembla que van resultar ineficaços”.
I apunta Antifrau que dos informes realitzats per la Sindicatura de Comptes i la Intervenció General de l’Ajuntament, amb propostes per a millora la seguretat en els procediments de l’EMT, mai van arribar a implementar-se. Per això, afirma Antifrau que “els informes de control posterior realitzats per la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana (en relació amb l’exercici 2016) i
per la Intervenció Municipal de l’Ajuntament de València (en relació amb l’auditoria de compliment de l’exercici 2018), van posar de manifest deficiències que, d’haver-se corregit, podrien haver detectat o minimitzat l’incident”
L’Agència Antifrau relata, entre les deficiències que existien en l’empresa, l'”absència d’instruccions internes de contractació, de procediments d’aprovació de factures, d’evidència documental en operativa comptable, del compliment del mateix pla-programa d’harmonització, deficiències en aspectes de la gestió de l’àrea de tresoreria, entre altres”.
I Antifrau conclou que “en conseqüència, sembla plausible pensar que estos procediments interns concrets hagueren donat la veu d’alarma en algun dels diferents nivells organitzatius existents, abans d’efectuar uns pagaments per muntant de 4 milions d’euros, amb les verificacions pels seus responsables i els acords requerits a este efecte”.
A més, en la seua memòria anual, confirma Antifrau que va ser després de l’estafa dels 4 milions d’euros quan es van començar a implantar mesures i protocols que hagueren evitat el robatori. “En aquest sentit cal destacar que, amb posterioritat al frau, per acord del Ple d’octubre de 2019, l’Ajuntament de València va incloure, entre les mesures tendents a evitar situacions futures similars, l’adopció de quants protocols proposara la Taula Tècnica del Pla d’Harmonització com d’obligat compliment per a tots els organismes municipals (relatius a metodologies i responsabilitats sobre autorització de despeses, ordenació de pagaments, signatures mancomunades, arquejos de caixa, conciliacions bancàries, etc)”.
“A més de l’establiment de procediments i de l’enfortiment dels sistemes de control, el personal i els càrrecs responsables hauran de conéixer-los i aplicar-los, possibilitant-se la seua revisió, control i avaluació per a evitar la relaxació en el seu compliment intern”, afig Antifrau en les mesures posades en marxa després del robatori.
Entre les propostes d’Antifrau per a li EMT demana que “a este efecte, considerem que és necessari invertir en un lideratge que fomente l’exemplaritat dels directius de les empreses públiques, permetent així l’impuls d’uns objectius clars, polítiques i procediments que asseguren el compliment de directrius internes, i que sol·liciten i destinen mitjans humans (amb clara segregació de les seues funcions) i materials, per a ser capaços de detectar vulnerabilitats i riscos en els sistemes de treball de l’empresa pública i permetre així el seu control”.
També li diu Antifrau a l’EMT que “així mateix seria recomanable que, a més d’auditar els sistemes informàtics (components físics, programari, procediments i dades), s’avalue el correcte tractament de la informació que manegen, donant compliment a les mesures de seguretat previstes en la normativa (en essència, Esquema Nacional de Seguretat, Llei orgànica de Protecció de Dades Personals i Garantia de Drets Digitals), i adoptant mesures efectives que permeten canals controlats d’accés a esta informació i l’adopció de mesures d’emergència en cas de possible frau”.
I conclou que “tot això contribuiria en gran manera a evitar desviacions de poder o vies de fet i balafiament de diners públics i, en qualsevol cas, a minorar el cost reputacional que fraus tan mediàtics provoquen en les institucions i la mateixa societat valenciana”.
