L’Agència Valenciana Antifrau ha realitzat dos informes, a petició del Jutjat d’Instrucció número 8 de València, que investiga el ‘Cas Erial’, en el qual està imputat l’expresident de la Generalitat i exministre de Treball amb el PP, Eduardo Zaplana, en relació amb les licitacions de la Inspecció Tècnica de Vehicles el 1997 i el Pla Eòlic el 2003, adjudicacions que l’entitat qüestiona en considerar acreditat que es va realitzar amb “inusual rapidesa” en el primer cas i que era de “dubtós encaix” amb la legalitat en el segon.
Segons la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), les adjudicacions van recaure en el grup Sedesa, vinculat a la família Cotino, i les comissions van superar els 11,2 milions d’euros. La petició del jutjat, que ha alçat el secret parcial del sumari del ‘cas Erial’, es va dirigir a l’Agència per a auxiliar l’UCO i poder establir si es van complir els requisits establits en les lleis per a les dues licitacions.
En el cas del Pla Eòlic, l’Agència dirigida per Joan Antoni Llinares, conclou que la fórmula jurídica empleada per a la licitació –la convocatòria pública per a l’adjudicació d’unes zones que han sigut delimitades i predeterminades per a la construcció de parcs eòlics–, és “de dubtós encaix legal en la normativa vigent” i al·ludeix tant a una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana com al fet que el Consell ja ha pres la iniciativa per a ajustar a la legalitat eixe règim que va ser establit el 2001 pel govern de Zaplana.
L’Agència constata que els tràmits per a l’execució del Pla Eòlic es van iniciar per acord del Consell de juliol del 2001, en el qual es va aprovar tant el Pla com les Normes de desenvolupament i Plànols. Segons l’Oficina, no existeixen indicis que el criteri de l’experiència en el sector, ni els pactes d’estabilitat accionarial subscrits, ni el volum i qualitat de les instal·lacions ja instal·lades, ni criteris de caràcter ambiental s’haja valorat entre els criteris que van determinar la selecció de les propostes idònies, segons el document consultat per Europa Press.
A més, assenyala que les bases de la convocatòria “alteren” els tràmits del procediment establits en les normes, ja que, per exemple, no fan cap referència als criteris de selecció de projectes, la qual cosa vulnera la legalitat i impedeix que estiga regit, com qualsevol altre de concurrència competitiva, pels principis d’igualtat, objectivitat i imparcialitat. Així mateix, subratlla que eixes bases es van publicar en el Diari Oficial el 2 d’agost del 2001, una data que “dificulta” als interessats pel període vacacional i la pràctica administrativa aconsella no fer-ho en eixe mes.
Un altre dels punts qüestionats és que determinades condiciones límit es van establir amb posterioritat a la presentació de la documentació pels promotors, sense posar-ho en el seu coneixement i sent conegut el contingut únicament pels redactors de l’informe, la qual cosa vulnera els principis de publicitat i igualtat de tracte o objectivitat. Eixes condicions s’apliquen “directament a determinades empreses promotores”, la majoria es formulen amb “justificació escassa” i uns altres afavoreixen directament a Projectes Eòlics Valencians, en la qual participava la família Cotino.
En una comparació amb altres autonomies, l’informe conclou que els règims jurídics analitzats difereixen del contingut el Pla Eòlic Valencià en el fet que no existeix una convocatòria pública que inicie “en bloc i de manera conjunta el procediment de lliure concurrència” per a les diferents zones amb aprofitament eòlic i, a més, s’elimina el tràmit d’informació pública, amb pèrdua de garantia del dret a la defensa.
Sobre el procediment de les ITV, assenyala que es va aprovar per decret el juliol del 1996 la creació d’una Comissió Interdepartamental per a la racionalització del Sector públic, que va suposar un punt de partida en el canvi en el règim de prestació del servici, i que no consta, atenent les pròpies exigències que figuren en eixa norma, que es realitzen estudis en eixa comissió sobre les diferents alternatives en la prestació del servici aportant costos d’oportunitat.
“SORPRENENT IMMEDIATESA”
Així mateix, constata que en el procediment de contractació es va contravindre la legislació en no elevar la proposta al Consell i tampoc va haver-hi acord de la comissió creada, incomplint les seues funcions. De la mateixa manera, Antifrau fa notar la “immediatesa i celeritat” en el procediment d’adjudicació perquè en un període de quatre mesos i 22 dies es va resoldre tot íntegre, des de l’inici i fins a l’adjudicació.
De fet, este òrgan qualifica de “sorprenent” eixa immediatesa davant la necessitat de realitzar uns tràmits que exigeixen una anàlisi “detallada” de cada actuació, especialment, tenint en compte el volum de documentació, detall i dades de les ofertes de cadascun dels licitadors.
En esta línia, qualifica de “peculiar” que en un mateix dia es realitzaren simultàniament diversos tràmits administratius “complexos” com l’anàlisi per la Comissió d’Estudi de les propostes, la ponderació pels membres de la Mesa de contractació, l’emissió de la proposta d’adjudicació i la resolució final.
“Tot açò en un ardu expedient que implicava la ponderació raonada d’un gran nombre d’ofertes presentades per a cadascun dels cinc lots (o zones) i de criteris de valoració, sent açò una mostra inusual de celeritat difícilment compatible amb els lògics ‘tempos’ que una prolixa tasca administrativa i tècnica d’eixa magnitud, lògicament, havia de suposar”, afig.
Un altre dels punts qüestionats és que no hi ha constància que el Govern valencià, amb caràcter previ, realitza un estudi de costos que justificara l’elecció del procediment seguit ni figura una prèvia anàlisi que, sobre la base de les possibles rendibilitats o beneficis a obtindre, justificara la decisió adoptada ni es detalla amb claredat l’obtenció del muntant del cànon a exigir en cada lot.
Així mateix, qüestiona la figura d’un “vicepresident” en la mesa de contractació, que creu que serveix per a augmentar el control polític d’este òrgan, i apunta vulneració de la llei en no estar en l’acta la firma del president. L’Agència fa notar que en el criteri econòmic, es limitava l’increment al preu base de la licitació del cànon a abonar a l’administració en un 30%, de manera que la millora d’eixe augment no podria ser valorada en més de 15 punts, i constata que tres de les empreses licitadores van presentar valors superiors encara que cap d’elles va ser adjudicatària de cap lot.
Així, afig que no troba justificació per a assignar menor puntuació a una oferta “considerada correcta, adequada i de qualitat” que a unes altres que presenten “incorreccions, poca qualitat o deficiències”.
L’Oficina realitza una comparativa amb el servici d’Aragó, amb extrapolació de dades, que revela que els imports abonats a eixe govern per les concessionàries van ser superiors als pagats a la Generalitat i considera que l’executiu valencià hauria percebut per l’activitat de les ITV els anys 1999 i 2000 un import superior en totes les seues zones, sent a més que el parc automobilístic valencià era quatre vegades superior a l’aragonés.
