Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha publicat un treball en el qual, a partir d’un model computacional, simulen quin seria el resultat de l’ús primerenc d’antivirals contra la COVID-19, una vegada es dispose d’ells en les farmàcies. I el resultat és concloent: ajudarien a reduir significativament la incidència del virus i a evitar un col·lapse del sistema de salut. Les conclusions d’este estudi s’han publicat en la revista Chaos, Solitons & Fractals.
“Fins que es trobe una vacuna eficaç, és necessari continuar complint estrictament amb les mesures de seguretat com l’ús de màscares, distanciament social, llavar-se les mans amb regularitat, etc. Però, a més, l’ús d’antivirals apropiats podria ser una bona opció per a alleujar els símptomes, controlar la gravetat i prevenir la transmissió. I això és el que hem estudiat en este treball”, explica José María Benlloch, professor d’investigació del CSIC i director de l’Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular (I3M), centre mixt de la Universitat Politècnica de València i el CSIC.
En l’estudi, els investigadors han desenvolupat un model de xarxa aleatòria computacional per a estudiar la dinàmica de transmissió de la COVID-19 a Espanya, aplicant-lo posteriorment a la simulació de diversos escenaris en els quals es disposaria d’antivirals eficaços, accessibles i barats. “Afortunadament, hi ha molts candidats d’antivirals identificats per diversos grups d’investigació de tot el món que podrien complir aqueixes condicions que nosaltres hem anomenat democràtiques, que permetrien un accés universal a estos medicaments”, apunta Benlloch.
Sense antivirals, el pic més alt de la pandèmia a la fi de novembre
En l’estudi, els investigadors van analitzar quina seria l’evolució de la corba de la pandèmia en quatre escenaris diferents: en el primer d’ells, simulen la incidència del virus sense disposar d’un antiviral universal, que és la situació actual. I en este cas, les xifres que llança el model computacional són també concloents: el nombre de contagis continuarà creixent durant novembre, fins a aconseguir el seu pic cap a finals de novembre. Mentrestant, el número d’hospitalitzats continuaria creixent fins als primers dies de desembre; i el nombre de morts per COVID fins a principis de 2021.
“Estes simulacions les duem a terme el mes de juny i, desgraciadament, la realitat està confirmant els resultats que vam obtenir en ella. I si la tendència continua, per als últims dies d’este mes i principis de desembre les xifres que llança el model són preocupants. D’ací la importància d’insistir, des de tots els àmbits, que la responsabilitat de tots per a no aconseguir estes xifres és clau”, assenyala Rafael Villanueva, investigador de l’Institut de Matemàtica Multidisciplinària (IMM) de la Universitat Politècnica de València.
Ajuda per a reduir l’impacte sanitari i en vides humanes
En els altres tres casos, l’equip de la UPV i el CSIC simulava la incidència del virus disposant ja d’antivirals, a partir de diferents dates i amb diferents taxes de transmissió. En el primer dels escenaris, en els quals el percentatge de persones que tenen símptomes és baix (15%) i l’efectivitat de l’antiviral també és baixa (35%), el model llança una reducció significativa de més del 50% de les persones hospitalitzades en el pic de casos. A més, si bé l’efectivitat de l’antiviral redueix significativament el nombre d’hospitalitzacions, també retarda al voltant de 15 dies el màxim i, en conseqüència, la saturació del sistema de salut.
En el segon escenari, l’augment de la taxa de transmissió redueix l’efecte dels antivirals, amb un major risc de saturació hospitalària. I en el tercer, els investigadors simulen la disponibilitat dels antivirals a curt termini. “En este cas, el model permet constatar la importància de tindre antivirals accessibles en farmàcies al més prompte possible, perquè qualsevol retard pot reduir el seu impacte, fins i tot fins a provocar la seua pèrdua d’efectivitat”, apunta José María Benlloch.
D’esta manera, el model computacional desenvolupat en el IMM-UPV mostra que l’ús d’antivirals efectius ajudaria a reduir l’impacte en recursos sanitaris i vides humanes que s’ha produït fins ara. De fet, l’estudi conclou que fins i tot usant antivirals de baixa efectivitat i comunicant la malaltia a un baix percentatge dels nostres contactes, seria possible aconseguir una reducció significativa d’hospitalitzacions, contribuint així a evitar una major saturació del sistema de salut pública.
“Una de les conclusions més importants d’esta simulació és que qualsevol acció que prenguem contra la COVID-19 suma en la lluita contra este virus. En este cas, el nostre model prediu que el que hem anomenat antiviral democràtic o universal és una eina de gran valor per a reduir la incidència d’esta pandèmia”, conclou Rafael Villanueva.
Vitamina D
A més, José María Benlloch afig la importància també d’immunomoduladors com la vitamina D. “Podrían tindre el mateix efecte que els antivirals directes, ajudant a disminuir ràpidament la càrrega viral de tots els infectats, parar la cadena de contagis i, per tant, disminuint el pic de la segona ona.
El Dr. José Manuel Quesada, de l’Hospital Reina Sofia de Còrdova, ja ha realitzat un assaig clínic pilot amb la vitamina D molt esperançador en este sentit. Podria ser molt convenient elevar els nivells de vitamina D de tota la població, ja que curiosament un percentatge important de la població espanyola té manca d’esta vitamina”, conclou Benlloch.
