La Fiscalia Provincial ha demanat al Jutjat d’Instrucció número 15 de València que sobresega la causa oberta després de diverses querelles interposades per tortures i altres delictes contra la integritat moral durant el Franquisme per prescripció i sobre la base de la Llei d’Amnistia del 1977.
Així es desprén de l’escrit del ministeri públic, al qual ha tingut accés Europa Press, que fonamenta la seua sol·licitud en un dictamen emés per la Fiscalia General que estableix que no es poden investigar fets prescrits i als quals se’ls aplica la Llei d’Amnistia del 1977.
“Sent tant la prescripció com l’amnistia causes d’extinció de la responsabilitat criminal conformement al Codi Penal i a la llei de 1977”, el fiscal Jaime Cussac requereix el sobreseïment de les actuacions al jutjat, que havia acumulat diverses querelles sobre el mateix assumpte.
En concret, a València es van presentar un total de sis querelles impulsades per l’Associació Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme en el País Valencià integrada en la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua). Una d’elles, representada per la cooperativa El Rogle, estava dirigida contra diversos policies adscrits el 1971 a la Brigada Polític Social franquista de la ciutat, entre ells, al qui denominen el ‘Billy el niño’ valencià.
L’any 2016 Fiscalia General de l’Estat ja es va pronunciar en un informe sobre esta qüestió, arran de la petició rebuda d’un jutjat d’Argentina que va obrir una causa en la qual s’investigaven delictes comesos durant la Guerra Civil espanyola, abastant el període de postguerra i estenent-se fins a l’any 1977.
Fiscalia General va ordenar aleshores informar en contra de les comissions rogatòries sol·licitades pel jutjat d’Argentina sobre la base de diversos arguments, entre d’altres, perquè els fets investigats en eixe país van ser comesos per ciutadans espanyols a Espanya contra ciutadans espanyols, per la qual cosa serien competència de la jurisdicció espanyola.
Així mateix, l’informe del 2016 indicava que els fets estaven “clarament prescrits”: “És solament en data molt més avançada quan s’estableix la imprescriptibilitat dels delictes de genocidi i lesa humanitat”. En concret, l’octubre del 2004.
També al·legava que als fets investigats en Argentina els seria aplicable la Llei d’Amnistia, i exposava que existien a Espanya altres procediments i actuacions amb vista a l’esclariment dels fets, al restabliment de la memòria històrica, i a la consegüent recuperació de la dignitat de les víctimes.
JURISDICCIÓ ESPANYOLA
Durant dos anys, el ministeri fiscal espanyol ha sostingut i reiterat estos arguments, consta en l’informe. Ara, les querelles interposades en els jutjats de València –i acumulades en el número 15–, retornen la competència a la jurisdicció espanyola.
En este mateix escrit s’indica: “Els criteris sostinguts per la Fiscalia General no s’han modificat”. I per si no fora prou, recorda que l’Audiència de València va desestimar un recurs interposat davant de l’arxivament d’un jutjat per estos esdeveniments.
Després d’analitzar el cas de València, Fiscalia General sosté que s’han d’oposar a la pretensió d’inici d’actuacions judicials que tinguen com a finalitat la persecució de fets prescrits i als quals siga aplicable la Llei d’Amnistia. Per este motiu, el fiscal Cussac reclama l’arxivament.
