Puchades ha expressat la necessitat d’avançar i col·laborar estretament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè “el valencià siga una llengua d’ús, digna i estimada”, i per això és necessària una normalització en la valencianització dels noms de persona. “Este vocabulari ajudarà i facilitarà a molts pares i funcionaris una informació adequada i útil a l’hora d’elegir el futur nom del xiquet o de facilitar la possibilitat de canviar-se’l a la forma valenciana.”
El Vocabulari conté més de tres mil noms, set-cents més que la primera edició de l’any 2006. La missió d’este treball normatiu, segons Ramon Ferrer, president de l’AVL, ha sigut “ajudar els pares a elegir el nom en valencià dels seus fills, facilitar la informació als ciutadans que volen adaptar en valencià el seu nom actual i aportar als funcionaris i a les diferents confessions religioses un inventari de noms amb la forma correcta en valencià”.
Emili Casanova, president de la Secció d’Onomàstica, i la tècnica superior Maite Mollà, per la seua part, han explicat detalladament una obra que obri un ventall important de propostes, que van des de els noms més tradicionals en valencià (Jaume, Josep, Carme o Vicenta), els noms de la nostra literatura (Tirant, Carmesina o Curial), passant pels medievals (Artal, Arnau, Violant, Blanca o Germana), els dels nostres topònims (Garbí o Mariola) o els les marededéus valencianes (Lledó, Balma, Murta) fins als noms adaptats d’altres cultures (Hussein/Hassan o Nàdia) o els noms hipocorístics tradicionals en valencià (Quelo, Felo o Cento, Ximo, Conxa o Nela).
