Entre altres oficis que he tingut, quan treballava, estava el de soldador d’estructures metàl·liques per a naus industrials, a dotze metres del sòl. En ple hivern muntat en una biga, l’aire polar gelava fins a l’elèctrode capturat en la pinça. A l’estiu et socarraves, i damunt, havies de vestir com un bus blau, per no cremar-te en el ferro “dolç” a seixanta graus vius. La suor descendia des de l’enfront dels turmells. Quan baixaves havies d’escórrer els mitjons i posar-te altres secs. El treball és així de dur de vegades, o potser sempre, i deu hores diàries consumien i consumeixen al més aguerriu currant.
El treball, no és una benedicció per a ningú, sinó una esclavitud pactada pels “fats” de l’economia, que volen fer d’ell una virtut per gairebé tots/as, i damunt accedir a aquest treball, com a una almoina que cal bavejar fins a la sequedat de la boca. Si no existira els diners tornaríem a la caça i als arbres, potser, d’on mai havíem d’haver baixat, donat el ritme accelerat i en cataracta mortal per on anem a precipitar-nos molt probablement, si no ens movem de pressa i en la bona adreça, que és aquella, en la qual s’originen els conflictes, guerres, malalties, gana i espoli. I no parlar d’aquesta espècie de dádiva miraculosa, tipus, com alguns polítics apunten:”Pla de la mantega i la llet en pols”. Mantega per a tots/as i euros per als dictadors, si és que no es queden també la mantega per revendre-la. Això és arxisabut. Pobresa a canvi de diamants. Sabem que ELLS, si volen, poden parar totes aquestes atrocitats En 24 HORES, Una altra cosa són els negocis inconfessables.
El calçador del món fa temps que es va trencar, la diàspora massiva serà total, si no s’intervé en origen i s’instauren democràcies i tecnologia ecològica integral en tots els països en conflicte. Cal tenir en compte que per a les persones que fugen d’aquests llocs espantosos, el trànsit cap a llocs més benignes, es torna com una guerra on la vida no importa perdre-la en aquest trajecte, perquè la PAU solament està en l’arribada.
Està molt bé habilitar mentrestant estances decents per als/as que fugen de les zones inhumanes, i això cal controlar-ho econòmicament i sanitàriament, estem a les portes d’una gran pandèmia mundial d’incalculables conseqüències, que podria devastar gran part de l’espècie humana. Este és un altre dels motius d’actuar i aviat en els llocs de procedència, parant les guerres i destronant als dictadors, clar que para això, alguns poden pensar que no feia falta baixar dels arbres. Aquí s’està per la pasta: i “Podemos”? I l’Europea…? Ja no hi ha qui traga les castanyes a la CASTA…?
Una parida. Fixar-vos, l’univers és possible que detinga la seua expansió, encara que actualment ho contradiguen un major nombre d’astrònoms, perquè segueix “accelerant-se”. Però, amics/as meus, el buit no existeix i l’univers no es pot trencar per molt que s’expandisca, és com una goma “plana” que s’estira i quan no pot estirar-se més es contreu. Què hi havia abans del Big Bang?: l’univers contraient-se. Ho sent per Déu, que volia ser l’única cosa eterna.
