La Batalla de les Flors de la Gran Fira de València

  • 32 carrosses desfilaran en l’acte, tripulades per diferents associacions festives i ciutadanes

A més dels dissenys dels carrossers, s’incorporen altres artistes fallers i dissenyadors que aporten la seua perspectiva en col·laboració amb els carrossistes, de manera que a noms consolidats i de llarga trajectòria familiar com Azpeitia, Guaita, Carrero o Sánchez, s’afegeixen noms com els de Marina PucheCeballos i Sanabria o Paco López, aportant dissenys que renoven l’estil de les carrosses amb nous referents plàstics i creatius.

En este sentit, el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, ha destacat “la labor dels artistes fallers i carrossers per aconseguir cada any una millor i més vistosa Batalla de Flors, així com el fet que cada vegada més dissenyadors s’interessen per incorporar-se al disseny de les carrosses”.

A l’acte desfilaran 32 carrosses i 9 cotxes lleugers, tripulats per membres de diverses associacions festives i ciutadanes: preseleccionades a la Cort d’Honor de 2017, representants dels diversos sectors de la Junta Central Fallera, la reina de les festes de Castelló, la bellea del foc d’Alacant, altars de Sant Vicent, l’associació Jarit, l’Ateneu Mercantil, o les festes populars de Patraix i Sant Marcel·lí, entre d’altres.

El regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, ha explicat com “la Batalla de Flors s’obri amb un seguici encapçalat per la Policia Municipal de gala i a cavall. Després, comença la cavalcada valenciana, que consta de música de tabal i dolçaina, seguida de portadors de joies i pomells, i de gropes de parelles abillades amb vestits a l’antiga”. Tot seguit, com ha apuntat Fuset, “comença la desfilada de les carrosses i els cotxes lleugers. Després d’una segona volta en què s’entreguen els premis a les millors carrosses i cotxes, es dispara una carcassa anunciadora”. És en eixe moment quan “de veres” comença la Batalla de Flors, consistent en l’intercanvi de clavellons a manera de projectils entre les carrosses, els cotxes i el públic, lluita que acabarà amb la disparada d’una segona carcassa.

El regidor ha valorat que, “tot i que la Gran Fira de València ha experimentat fases de reestructuració, en les últimes dècades, la Batalla de Flors ha conservat la seua preeminència dins de la Fira, perquè, a banda de clausurar-la, ha mantingut viu bona part del seu antic esperit popular”.

ESDEVENIMENT AMB HISTÒRIA

Introduïda en 1891 per iniciativa de Pasqual Frígola, baró de Cortes de Pallars, va començar a celebrar-se al passeig de l’Albereda, a imitació d’uns combats lúdics semblants que se celebraven amb gran esplendor a Niça, a la Costa Blava, durant les seues festes de Carnaval, i que després també s’exportarien a altres ciutats europees i espanyoles. Ràpidament, la Batalla de Flors es va convertir en el festeig més distingit i alhora popular de la Gran Fira, i es va configurar com una gran fita social i espectacle per al conjunt de la ciutat. De fet, la Batalla de Flors es va mantenir com un dels principals actes festius i socials de l’era daurada de l’antiga Fira, que transcorre entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX.

ValenciàEspañol