Bea Martínez: “Estem reivindicant la figura de la dona com a productora, cada vegada hi ha més i se’ns dóna molt millor que als homes”

Amb el curtmetratge “M'amas?” és la responsable de la producció encara que el projecte pertany a la productora d'Ely C. Llobregat

Bea Martínez des de sempre va voler dedicar-se a l’audiovisual i amb 18 anys es va anar fer la carrera de Comunicació a Múrcia perquè a Alacant no estava implantada. Tot just acabar la carrera es va anar a Madrid per realitzar el Màster en Producció en la Complutense i no va tardar a treballar en els informatius de Quatre. Des del 2007 fins a l’actualitat ha estat treballant en teatre i cinema, precisament en el cel·luloide ha format part en les pel·lícules dels directors Adán Aliaga i David Valero. Amb l’arribada de la crisi torna a la seua ciutat i s’obre camí com a productora autònoma, realitzant tasques de publicitat i també en l’àmbit de la ficció. És presidenta de l’Associació Mediterrània Audiovisual, procurant fomentar la professionalitat del sector al costat dels seus companys de l’associació, perquè l’audiovisual nacional tinga bastant repercussió a Espanya.

Estes produint en l’actualitat els curtmetratges “Scratch”, “L’Oblit” i “M’amas?” i el llargmetratge documental “L’Experiment Stuka” és complicat la producció de totes aquestes peces i d’on es trau inversió per a estes produccions?

Com a productora autònoma tinc projectes propis que gestione i uns altres en els quals col·labore i ajude a altres empreses perquè tiren endavant.
“Scratch” és del director David Valero en el qual li he fet la prefectura de producció. “L’Oblit” és el meu primer projecte d’animació que produïsc junt amb Horitzó Sis Quinze que està seleccionat als Goya. Em vaig posar en contacte amb Suicafilms, perquè conec el sector, que és la productora de “l’Experiment Stuka” i parlem, perquè tots dos teníem la mateixa temàtica sobre la Memòria Històrica, bombardejos i gent que havia mort en la Guerra Civil, perquè es pogueren veure ambdós projectes en cines d’Alacant.

Tant “L’Oblit”, com a “R31” són peces meues. Ara estic buscant testimoniatges de persones sobre la Guerra Civil perquè estic gravant un curtmetratge documental sobre els refugis, que va obtenir el premi a la producció de Ciutat d’Alacant, i també he rebut una ajuda de l’Institut Valencià de Cultura, anem acabar-ho i de cara a l’any que ve ho mourem. El curtmetratge “M’amas?”, faig la producció però el projecte és de la productora d’Ely C. Llobregat.

Bea Actualitat Valenciana
Josep Manel Sánchez

Com a productora, com aconsegueixes les subvencions?

Estic en projectes xicotets, després d’anar ascendint d’auxiliar a ajudant i d’açi a cap de producció, puc fer direcció de producció. Estic acostumada a la coordinació, gestió i cerca de finançament és alguna cosa que m’agrada moltíssim. Faig també treball de camp, però m’agrada la busca de finançament, gestió, organització, és una labor que m’agrada i crec que se’m dóna un poc millor.

El teu curtmetratge “L’Oblit” a quins festivals s’ha presentat perquè ho seleccionaran en els premis Goya i on més es presentará?

“L’Oblit” es va poder veure per primera vegada el 25 de maig d’aquest any, que se celebrava el 80 aniversari del bombardeig al Mercat Central, llavors gràcies al suport de l’abans regidoria de Memòria Històrica que ostentava María José Espuch del grup Compromís i ara ho porta Maria Dolores Padilla Olba del PP, es va fer una passe especial a les 10 de la nit, es va projectar el curtmetratge i després es va posar una banda sonora de l’Orquestra Municipal. En el Festival de Cinema d’Alacant es va poder veure en la gala inaugural i després ha passat per festivals, està en Quartmetratges de Quart de Poblet, en el Festival de Madrid i en un festival d’Alemanya. El curt es va començar a moure al juny d’aquest any, es va presentar a la selecció dels Goya i ens ho van agafar i s’està movent per festivals. En donar-nos una ajuda l’Institut Valencià de Cultura (IVC) intentarem que A Punt ho compre.

Les peces produïdes per tu, están també dirigides per tu?

Jo només m’encarregue de la producció i faig gestió. Sí que és veritat que al llarg de tots aquests anys he hagut d’ajudar i fer altres coses, si haig de moure quelcom de guió ho recolze, perquè sent producció nosaltres hem de saber de tot però no som especialistes de res, però per gestionar i per tancar pressupostos hem de saber. Dirigir no dirigisc res. És molt important l’especialització a les diferents àrees de l’audiovisual. No estic molt a favor de les persones orquestra que fa tot de tot, perquè l’audiovisual és un treball en equip, no és un treball individual.

Normalment el món de les produccions en la seua majoria està copat pels homes, és complicat ser productora i sobretot quan ets dona o això ha canviat?

Al llarg de tots els meus anys se’m fa de menys pel fet de ser dona, però a escala d’organització i gestió a les dones se’ns dóna molt bé la producció, de fet, aquest any ha estat la productora d’Almodobar que ha rebut la medalla d’or al Mèrit de les Belles Arts. Estem reivindicant la figura de la dona com a productora, cada vegada hi ha més i se’ns dóna molt millor que als homes, de fet, hi ha companys de professió que ens ho diuen. Jo sóc membre de l’Associació de Productors i Professionals de l’Audiovisual de caràcter nacional, som moltes dones les que gestionem i produïm se’ns dóna molt bé, cal abandonar el sentiment que l’home és millor que la dona. Quan ens posem a treballar i fem un equip no hi ha cap problema, el problema és quan es munten egos o qualsevol altre tipus d’històries, però és normal, surt en aquesta professió com en qualsevol altra. Sempre se m’ha valorat pel meu treball, sí que és veritat, que per ser dona ho he tingut més complicat, però no pel fet de ser productora sinó pel fet de ser dona. Quan vaig a un banc parlar o fer qualsevol altra gestió, ja no és el mateix, entra dins del marc de com és la nostra societat. Amb les reivindicacions que s’estan fent ara des de CIMA i tot, s’està intentant solucionar aquests problemes, per a això ens reivindiquem, per aconseguir que això vaja canviant.

Quin és el teu proper projecte futur en producció?

Jo ara mateix, a més de productora sóc directora d’un projecte que m’encanta, que faig per la província d’Alacant que és el Festival Projecta que se celebra al febrer i que és una de les meues prioritats.

En tots aquests anys, a més de fer la producció, vaig haver de reciclar-me com a conseqüència de la crisi i vaig fer un Màster en Gestió Cultural, i m’agrada el fet de poder aportar quelcom a la societat, reivindicant el món audiovisual i treballar amb xiquets que és quelcom que em flama moltíssim. Tinc un llargmetratge per fer l’any que ve del que ens han donat una ajuda l’IVC que es diu “La Comunitat dels Iguals”. Estem començant a moure-ho, però ara, haig de moure els projectes que s’han fet. Generalment quan tu acabes un projecte audiovisual tens un any més o menys per moure-ho, eixirian altres treballs per descomptat, però ara mateix és moure el que tenim, que es faça bé, és visibilitze i a treballar.

“R31” és un projecte conjunt amb RuntunFilms que porte amb ells treballant prop de dos anys. Ells van rebre una ajuda de guió en 2017, llavors em vaig incorporar com a productora i ens van donar una ajuda al desenvolupament de projecte, unint-nos a Dacsa Produccions per treure el llargmetratge i fer-ho de cara al 2020. “La Comunitat dels Iguals” es va presentar en Docs València i és un projecte documental del qual la tesi és sobre els grans simis que són considerats com a animals, sent el seu coeficient al d’un xiquet de 7 anys, mostrant que als animals no cal tancar-los.

: Valencià