“Obstinada”, com ella mateixa es defineix i amb una experiència al sector del màrqueting que no pot negar en les seues aparicions públiques, buscant la càmara si d’un mitjà audiovisual es tracta o tractant d’escollir la frase que més puga convéncer, Begoña Carrasco, es presenta com alcaldable a Castelló pel Partit Popular després d’una legislatura on des de l’opossició ha donat més d’un titular per la seua “intenssitat discursiva”.
-Sra. Carrasco durant la seua campanya ha reiterat que vosté “no és política” sinó que “està en política”, ara es presenta com candidata a l’alcaldia i ja ha liderat l’oposició. Fins quan “estarà en política” i de què dependrà?
“Jo vaig entrar en política amb 23 anys perquè tenia uns ideals, i perquè considere que la forma de fer que les coses canvien i treballar per a canviar-les és a través de la política. Per tant, per a mi la política és una vocació de servei. Deixaré d’estar quan considere que el meu treball no aporta solucions o que no compte amb el suport dels castellonencs. Això sí! Li advertisc que sóc molt obstinada, i no em rendisc fàcilment. Sóc de les que quan consideren que alguna cosa és el correcte o just, lluita fins que ho aconsegueix”.
Quins seran els pilars fonamentals de la seua acció de govern si aconsegueix l’alcaldia?
“El meu projecte de ciutat per a Castelló es basa en cinc eixos. Foment de l’ocupació, afavorint l’emprenedoria i la conversió de Castelló en un pol d’inversió empresarial, perquè l’ocupació de qualitat el generen les empreses. La creació de llocs de treball és la nostra prioritat absoluta. Així mateix, també defensem una baixada de tots els impostos, perquè els diners on millor està és en la butxaca dels castellonencs, per la qual cosa revisarem tots els impostos i taxes, de manera que els castellonencs paguen pels serveis i inversions que reben, res més.
El tercer pilar serà el que denominem un ‘Castelló més social’, perquè tots els veïns tinguen les mateixes oportunitats. No volem deixar-nos a ningú arrere. El quart eix és la defensa de la llibertat: ja n’hi ha prou d’ingerències per part de la política municipal en la vida social, cultural i festiva de la nostra ciutat. I l’última, la defensa dels nostres senyals d’identitat: Castelló sempre anirà per davant, Castelló serà el primer”.
-Pel que fa a millores que cal realitzar urgentment en el municipi, per quina començaria? El topònim, tal vegada? “La devolució del topònim a la seua forma bilingüe serà, per descomptat, una de les primeres mesures que escometrem, perquè pensem que és una de les coses que millor pot simbolitzar la devolució de la llibertat als veïns. Volem que els castellonencs puguen ser lliures a l’hora de triar la llengua en la qual expressar-se, en la qual més còmodes se senten. Per a nosaltres, les dues són vàlides i respectables.
Però sens dubte, la més urgent serà treballar per a acabar amb els més de 14.000 aturats que ara mateix té la ciutat. És evident que el model pel qual ha apostat el bipartit de PSPV i Compromís no és vàlid, no solament perquè es tracta de programes temporals que es dediquen a subvencionar sous, sinó perquè les xifres continuen estant en nivells altíssims. Per a això, crearem una macroárea d’Ocupació i Promoció Econòmica, perquè, a manera de finestreta única, ajude al fet que totes les iniciatives es puguen plasmar, perquè no es perden ni el talent ni les oportunitats. Per a això, tenim una bateria de bonificacions, apostarem per la innovació o ajudarem la contractació de les persones amb majors problemes d’inserció laboral amb programes específics: dones després de la maternitat, joves, majors de 45 anys i persones amb discapacitat.”
-Hem vist una campanya amb lectures molt enfrontades en ternes de “fracassos” o “bases de canvi” fins i tot quan es tractava de realitats que els ciutadans han pogut veure. És rendible “políticament” per una alcaldable invertir energia en açò, més que en les pròpies propostes programàtiques?
“En política no tot val. El que no és de rebut és que els que venien a canviar la vida dels castellonencs hagen governat d’esquena a ells. Lliçons de participació i transparència del PSPV i Compromís, cap. En aquesta legislatura hem vist com una minoria radical ha imposat els seus criteris al PSPV, que ha callat i engolit amb tot per mantindre el seu seient en l’alcaldia, i això ha sigut així perquè hem tingut una alcaldessa a temps parcial i absent.
Els conflictes en festes, la banda de música, la imputació a la vicealcaldesa Ali Brancal i al regidor Antonio Lorenzo, el canvi del topònim al valencià en exclusiva, l’enderrocament de la creu del Ribalta, les proclames en defensa de la III República, l’aprovació del Pla General en el temps de descompte i per la porta de darrere i els assalts al terrat o el robatori del xiquet Jesús són el balanç d’aquests quatre anys. Gens de gestió, res de treballar per generar oportunitats. S’han dedicat a dividir als veïns i a classificar-los en bàndols. Però no s’han ocupat del que veritat preocupa els castellonencs: l’ocupació, i els serveis que necessiten. No ha arribat ni un sol col·legi o centre de salut nou, per posar dos exemples”.
– Per tant, en resum i a grans trets, com qualificaria l’última legislatura? “Ha sigut una legislatura 0,0. Zero inversions, zero avanços. No s’ha construït res. Ni col·legis, ni centres de salut, ni residències, ni les infraesetructuras com la ronda de circumval·lació o l’estació intermodal… La gestió del bipartit de PSPV i Compromís ha acabat amb més pena que glòria.
-S’han sentit assoles fent d’oposició? “Absolutament. En aquests quatre anys hem vist com tots els partits tenen com a únic objectiu atacar i desgastar al PP. I això és perquè som l’única alternativa real i de canvi per a aquesta ciutat. O governa el PP, o continuen governant els socialistes amb el suport de l’esquerra radical de Compromís i Castelló en Moviment. Només hi ha dues opcions. Nosaltres proposem un projecte de ciutat moderat, de centre i en el qual caben tots els castellonencs. Perquè a mi no em sobra ningú”.
Com creu que afectaran els resultats del 28-A en estes eleccions municipals? Estem convençuts que obtindrem un bon resultat, perquè en aquests quatre anys ens hem deixat la pell escoltant als veïns i sent l’altaveu dels seus problemes, enfront d’un govern municipal de socialistes i nacionalistes que han estat més pendents dels seus embolics interns que a treballar per la ciutadania.
Som el partit que més s’assembla als Castelló i als seus veïns. I el nostre programa s’ha fet a partir de les seues reivindicacions i idees. Estem convençuts que obtindrem un bon resultat i que els castellonencs ens atorgaran la seua confiança. Per descomptat, ni el meu equip ni jo els defraudarem.
-Tot i que no s’ha posicionat obertament, però…estaria oberta a governar amb pactes si això suposara canviar “el color” de l’ajuntament?
El meu programa és el meu contracte amb els castellonencs. I eixim a guanyar, amb el millor resultat possible, perquè el nostre projecte ja és guanyador de partida. Els castellonencs decidiran amb el seu resultat què o qui ha de formar part d’aqueix govern. Això sí, jo ja m’he banyat i ja he dit que, en una etapa en la qual no existiran majories absolutes, i per tant els pactes són imprescindibles, tendisc la mà a Ciutadans, per a governar en coalició amb criteris de moderació, responsabilitat, seguretat i confiança que reclamen i mereixen els castellonencs.
-Hem escoltat de la boca del candidat de Ciutadans afirmacions tan contundents com “Nosaltres eixim a guanyar, primer votarem i després parlarem”. Si els números donaren, quin preu estaria, Begoña Carrasco, disposada a pagar perquè no es repetira un govern “progressista d’esquerres”?
Em resulta una mica irònic aquest tipus d’afirmacions, quan precisament aquest partit és notícia un dia sí, un altre també, no per les seues idees, sinó perquè els seus membres estan tot el dia en els tribunals posant-se querelles uns contra uns altres. Si no són capaços de posar ordre a la seua casa, difícilment podrien governar una ciutat com Castelló. Per això, jo els oferisc entrar en el meu govern, i treballar entre tots, a la recerca de l’estabilitat i la confiança que necessiten els castellonencs per a recuperar la normalitat a la ciutat.
La “fragmentació” de la Dreta de la que tot el mon en parla, com creu que es reflectirà als resultats de Castelló?
“L’escenari canvia molt d’un dia per a un altre. Però jo crec que no tindrà tant pes com en les passades generals. Cal tindre clar que els ciutadans, en unes eleccions municipals, es vota en una altra clau, més pensant en les persones que lideren un projecte i en els programes. Afortunadament, el sentiment és unànime que el meu partit compta amb el millor programa i el millor equip. Així ens ho han reconegut tots., perquè de debò que tots dos són fantàstics.
-Per cert, l’hem vista en algún debat amb marcada vehemència al seu discurs. Hi ha algun candidat o candidata que puga “alterar-la” més del que vosté voldria? No em queda una altra! Al final, tots els debats s’acaben convertint en un quatre contra un. Així que no em queda més remei que estrényer les dents i defensar el meu projecte, perquè és el que necessiten els castellonencs.
A mi no m’altera ningú, perquè jo em sent còmoda entre la gent, parlant i escoltant a tothom, i sempre des de la tolerància i el respecte. El que no suporte són les mentides i les difamacions, ni tampoc els atacs cap a la meua persona, per part d’aquells que van donant lliçons de democràcia, i després es dediquen a pintar insults en la façana del meu habitatge familiar. Però a cada colp, alçaré més la veu demanant llibertat i respecte per a mi i per a la majoria dels castellonencs”.
– Quina creu que és i està sent la seua empremta personal al Partit Popular?
“Jo sóc com se’m veu. No engany a ningú. Sóc transparent. Em considere una persona lluitadora i valenta que baralla per defensar i aconseguir el que creu que és just per al conjunt dels castellonencs. I m’encanta Castelló i la seua gent. M’encanta trepitjar el carrer i prémer el sentir dels castellonencs. Aqueixa és la meua petjada personal i així ha sigut la meua campanya, com jo: pròxima, directa i a peu de carrer. Porta a porta i amb tothom”.
-Per cert, les rosquilletes amb la seua imatge a la porta de les escoles han sigut més que comentades. Estratègia meditada d’impacte? “La idea de donar les rosquilletes va sorgir perquè volíem obsequiar als castellonencs amb una cosa bona, que represente a Castelló i que siga autòcton, molt nostre. I res millor que les rosquilletes. Són d’ací… i alimenten! La veritat és que ha sigut una proposta que ha tingut un magnífic acolliment entre els veïns i ens sentim molt satisfets per això”.
