Bernardo España Edo ‘Españeta’ ha mort als 82 anys, la seua labor en el club va transcendir més enllà de ser encarregat de material, va ser el valencianista més longeu de la història.
El 2020 continua sent un any negre per al l’equip del cap i casal. La pitjor notícia per a l’entitat i l’afició ha arribat amb la mort de Bernardo España ‘Españeta’ als 82 anys. El valencianista va treballar en el club durant 55 anys i va retirar-se el 2016 i la seua importància com encarregat de material va transcendir esta labor convertint-se en una llegenda del valencianisme.
Biografia
Va començar a jugar al futbol en l’Huracà de Russafa, l’equip del seu barri. Sent seguidor valencianista, el seu somni era arribar a jugar en el València CF dels mítics Epi, Amadeo, Gorostiza i d’altres.
Quan tenia catorze anys, Españeta comença a recollir balons al Camp de Mestalla.
Amb només 16 anys va patir un greu accident de moto amb el seu germà. Es va trencar el tendó d’Aquil·les, donant per finalitzades les seues il·lusions de ser futbolista, ja que, fins i tot va tenir el risc de quedar-se coix. Des de l’accident va començar a colar-se en els entrenaments en Mestalla. S’escapava de l’escola i anava a arreplegar balons, colant-se per les portes
Finalment, es va incorporar com encarregat de material a la disciplina del filial valencianista, el CE Mestalla, sent en esta època on se li va col·locar el malnom que el distingiria per la resta de la seua vida.
Cinc anys després, la seua bona labor en el filial, i les seues ganes de seguir aprenent, sumades al seu correcte tracte amb els jugadors i directius, li va suposar l’ascens professional a la primera plantilla del València CF, mantenint el seu lloc de treball de manera continuada fins a la data, fins i tot, arribant a ser cap d’encarregats de material.
A principis del 2003, l’any en el qual arribava a l’edat de jubilació, el club va iniciar una negociació per a arribar a un acord dels termes del seu adeu al club, existint un problema bastant important, ja que al no haver-se donat d’alta en els seus primers anys de treball, en el moment de jubilar-se, la paga que li haguera quedat seria més aviat escassa.
Malgrat això, mesos més tard, el València CF va ampliar el contracte laboral, ajornant d’esta manera la jubilació reglamentària que li arribava en complir els seixanta-cinc anys, es va decidir que continuara perquè la seua cotització en la seguretat social li permetera tindre una paga pràcticament íntegra de jubilació. Españeta va deixar de viatjar amb el primer equip i va reduir el seu àmbit a la Ciutat Esportiva de Paterna i a Mestalla.
Recentment, també ha participat en campanyes publicitàries del club valencianista.
