Una maleta plena de fotos, programes de mà, cartells, quaderns manuscrits i obres de teatre inèdites de l’artista republicana exiliada a França, Adelita del Campo, i del seu marit, Juan Antonio Ramírez, ha sigut incorporada a la secció d’arxius personals de la Biblioteca Valenciana.
La donació ha sigut realitzada pel fill d’ambdós, Carlos Ramírez Carreras, i en els documents personals lliurats es recull la trajectòria artística dins i fora d’Espanya d’aquest matrimoni que sempre va estar compromés amb els ideals republicans.
Entre els documents es troba una col·lecció de fotografies anteriors a la Guerra Civil en l’empresa teatral en què participava Adelita del Campo com a ballarina i actriu i fotos durant l’època de l’ocupació francesa pels nazis; una carpeta amb cupons de racionament francesos, quadern de correspondència i ‘Llibre de comptes de la companyia teatral’, retalls de periòdics que destaquen l’èxit de l’artista; tres caixes de llibres dedicats pels autors de temàtica literària i política; revistes diverses en llengua francesa i espanyola del període de la Guerra Civil espanyola, manuscrits d’obres de teatre de Juan Antonio Ramírez i documents relacionats amb els camps de refugiats espanyols a França durant el període de la Guerra Civil espanyola.
Adela Carreras Taurá va començar el seu camí pels escenaris espanyols als dotze anys en la companyia teatral dels seus pares. Mentre Adelita collia èxits en el món de l’escenari, Julián Antonio Ramírez va tindre el privilegi de viatjar becat a Madrid, on va estudiar i va arribar a convertir-se en funcionari de l’Estat, i va ser també militant al mateix temps en diverses organitzacions de caràcter sindical i polític, especialment la FUE (Federació Universitària Escolar). Sempre compromés amb la política educativa i cultural de la República, va estar vinculat com a docent a la Universitat Popular, i també al teatre universitari itinerant La Barraca, on va participar sota la direcció de Federico García Lorca.
Durant la Guerra Civil, Adelita va exercir tasques tant de naturalesa assistencial com pedagògiques, culturals i artístiques, i va ser figura clau, junt amb la seua família, en les activitats del Teatre del front. Juan Antonio, per la seua banda, a més de tasques pedagògiques i culturals, va desenvolupar labors periodístiques i de propaganda.
Ambdós van creuar la frontera de França amb les seues respectives unitats de forma quasi simultània, passant per uns quants camps de concentració, sense abandonar en cap moment el seu compromís amb els ideals democràtics, ni amb la resta de refugiats. Durant la II Guerra Mundial, van col·laborar amb França, com altres refugiats espanyols republicans, i van passar a militar en la resistència una vegada que l’exèrcit francés va resultar derrotat, ja convertits en matrimoni.
Posteriorment, van començar a treballar en l’emissora antifranquista Radio París en la seua emissió en llengua castellana, i van convertir en dos de les veus més famoses per als espanyols en l’exili. Restablida la democràcia a Espanya, el matrimoni va tornar i es va establir a Mutxamel, on va continuar amb el seu activisme polític fins a la seua mort.
