La Generalitat trasllada a l’Ajuntament de València la proposta per al Bloc de Portuaris

Representants de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori han mantingut una reunió de treball amb representants de l'Ajuntament de València i membres del Pla Cabanyal per a "analitzar i concretar la solució proposada per la Generalitat per al grup d'habitatges Manuela Solís Clara de València, més conegut com el Bloc de Portuaris del Cabanyal". 

Representants de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori han mantingut una reunió de treball amb representants de l’Ajuntament de València i membres del Pla Cabanyal per a “analitzar i concretar la solució proposada per la Generalitat per al grup d’habitatges Manuela Solís Clara de València, més conegut com el Bloc de Portuaris del Cabanyal”.

En aquest sentit, el director general d’Habitatge, Rehabilitació i Regeneració Urbana, Rafa Briet, ha assegurat que “és una molt bona notícia que els veïns consideren la proposta que la Generalitat els va traslladar la setmana passada com l’opció més viable i, per açò, és moment de treballar per a desenvolupar i concretar les actuacions” que afecten a 168 habitatges de l’edifici, 91 privades i 77 públiques.

En la reunió estaven presents a més del director general, el secretari autonòmic Lluis Ferrando, així com els regidors de l’Ajuntament de València Vicent Sarrià, Maria Oliver i Pere Fuset, el gerent del Pla Cabanyal-*Canyamelar, Vicent Gallard i tècnics autonòmics i municipals.

Cal assenyalar que la setmana passada, tal com va explicar la consellera María José Salvador, el director general va mantenir una reunió amb els representants veïnals Diego Llinares, Vicenta Albiñana i Lucia Chinchilla on se’ls va plantejar una proposta “estudiada, rigorosa, realista i viable” amb l’únic objectiu de “garantir habitatges de qualitat, en condicions i noves per als veïns, tècnica i econòmicament viable”.

En aquest sentit, tal com va traslladar la Conselleria la setmana passada als veïns, l’estat de l’edifici “és molt delicat pel mal estat de conservació en el qual troba l’estructura de formigó de la construcció amb molt baixes resistències del material i zones amb avançada corrosió de les armadures”, ha apuntat el director general. Les façanes i cobertes manquen d’aïllament tèrmic, al que s’uneixen problemes d’accessibilitat a causa de barreres arquitectòniques i a la falta d’ascensors en la majoria dels vestíbuls, en un edifici amb set plantes d’altura.

Per açò, la proposta de la Generalitat es basa en les ajudes del Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021 que, després de l’anàlisi realitzada per la Conselleria, “s’ha comprovat que les ajudes previstes per a la construcció d’un nou immoble són més avantatjoses que per a la rehabilitació integral”, ha apuntat el director general.

Aquestes ajudes serien les corresponents a la convocatòria per a Àrees de Regeneració i Renovació Urbana (ARRU) i podrien arribar a ser, com a mínim, d’un 65% dels costos d’execució.

Amb aquestes ajudes es pot arribar a rebre fins a 30.000 euros per habitatge reconstruït per part del Ministeri de Foment, un 20%, en el cas del Govern autonòmic i un 5%, des de l’Ajuntament. D’aquesta forma, s’ha estimat que cada veí podria haver d’assumir solament un cost d’uns 370 euros per metre quadrat d’habitatge, sense considerar les possibles ajudes individuals. En canvi, per a les ajudes de rehabilitació, des del Ministeri de Foment es contempla una quantitat solament de fins a 12.000 euros per habitatge i en conseqüència, el cost que hauria d’assumir cada propietari, seria d’uns 900 euros per metre quadrat.

Nou edifici i aparcament 

D’altra banda, des de la Generalitat per a atendre a les peticions dels representants dels veïns, també es treballarà per a cercar una solució a la seguretat jurídica i a les diferents opcions a les quals puguen optar els propietaris, segons la seua situació personal i d’emergència social.

A més, la Generalitat també ha plantejat opcions per a evitar els elevats costos de reallotjaments i, en aquest sentit, s’ha considerat la possibilitat d’abans de derrocar el bloc, construir el nou edifici en un emplaçament pròxim a la ubicació actual perquè els propietaris puguen romandre en els seus habitatges fins que estiguen construïdes les noves i definitives. A més, cal recordar que l’edifici actual es troba fora d’ordenació.

Finalment, s’ha abordat l’opció de construir un aparcament subterrani o poder comptar amb places d’aparcament fóra de l’edifici i que permetrien abaratir substancialment el pressupost final que haurien de pagar els propietaris. Aquesta opció ja es fa en altres ciutats europees, especialment, en promoció d’habitatge públic. Fins i tot hi ha països que solament obliguen a tenir una plaça de garatge, quan una persona adquirisca un cotxe.