Tot va començar en Catalunya, amb les imatges de xiquets participant en activitats a favor del referèndum de l’1 d’octubre, després les televisions ens van mostrar els vídeos de les excursions a manifestacions a favor de la independència. A continuació passarem a la Comunitat Valenciana, i les ajudes als mitjans de comunicació van ser denunciades com a “propaganda catalanista”, també vam haver de sentir alguns polítics comparant posar un adhesiu en els comerços on t’atenien en valencià amb l’Alemanya nazi.
D’esta forma, sense pressa però sense pausa, s’ha incentivat una campanya de fustigació del valencià, que ja no és una lluita idíl·lica contra possibles casos d’adoctrinament on possiblement forçarien a xiquets a parlar només en una de les dues llengües cooficials, és antivalencianisme cru i pelat.
L’anecdotari arriba a tal punt que un partit assenyala d’adoctrinador a un altre per valencianitzar el nom de Castelló de la Plana, quan ho va fer l’acusador en Vila-real i l’Alcora.
L’última de la llista és la carta on s’ofereix als pares “si són valencianoparlants” parlar-li al xiquet en valencià o posar-li un nom en esta llengua, un delicte en Castelló de la Plana però una cosa habitual en Benicàssim.
Caldria que hui dia que alguns partits marcaren la línia roja on ha d’estar la promoció del valencià, si hi pensen que ha d’haver-hi promoció del valencià, i on comença l’adoctrinament. Perquè, no tan a poc a poc, a este pas direm bon dia en algun lloc i ens cridaran que som uns adoctrinadors i ens faran disculpes per ser valencianoparlants.
