Bonig s’enfronta a l’annus horribilis del PP valencià

Per a Isabel Bonig, el cas més dur serà el de la societat privada, que va organitzar la Formula 1 a València, ja que li podria esguitar, perquè formava part del Consell que va autoritzar la compra de Valmor per un euro, assumint un deute d'uns 30 milions.

854
Isabel Bonig - FOTO D'ARXIU

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana tindrà un 2018 molt complicat, d’una banda per la quantitat de judicis a importants excàrrecs, i per l’altre, per la falta de candidat en la ciutat de València, una de les seues grans pèrdues.

Isabel Bonig pot ser la més perjudicada per tots aquests esdeveniments, ja que és la presidenta del PP sobre el seus muscles recau la possible victòria o derrota dels populars en la Comunitat Valenciana.

Els tribunals tindran un any replet de judicis de gran rellevància mediàtica, com el Cas Gürtel, que començarà el dia 15 de gener en l’Audiència Nacional, en el qual s’asseurà en el banc dels acusats, l’excúpula del PP valencià, excepte l’expresident Francisco Camps, al que li arribarà el seu moment el 24 de gener, en haver de declarar pel cas Valmor, imputat per la Formula 1.

En el Cas Gürtel hauran de declarar, per a no passar vuit anys en la presó, l’ex vicepresident Vicente Rambla, l’ex secretari general Ricardo Costa, la mà dreta d’aquest, David Serra, l’exgerent del partit Cristina Ibáñez, tots del Govern Valencià del Partit Popular.

D’altra banda, Alfonso Grau, al qual se li demanen sis anys de presó, haurà de declarar perquè està acusat de suborn i blanqueig de capitals. A més, està immers en el Cas Taula i a l’espera de la sentència del Cas Noos, on li va absoldre el Tribunal Suprem.

Rafael Blasco, que actualment es troba complint condemna, també compareixerà dins del Cas Cooperació, per delictes de malversació, prevaricació, falsedat i associació il·lícita, pels quals la Fiscalia sol·licita 16 anys de presó. A més de per cooperació, per presumptes irregularitats en la concessió de subvencions a ONG’s i a mentir sobre la construcció d’un hospital a Haití, per aquestes últimes acusacions, també estaran al costat d’ell, l’anterior cúpula de la Conselleria d’Immigració.

El Cas Palau, un altre esdeveniment mediàtic, també tindrà el seu judici en 2018, en el qual es jutjarà el desvalisament del coliseu valencià, en el qual estan acusats de prevaricació, malversació de diners públics i falsedat documental.

El Cas Emarsa, és un dels més coneguts a la Comunitat Valenciana, en el qual s’han jutjat a més d’una vintena de persones pel presumpte saqueig de més de 23 milions d’euros en la depuradora de Pinedo, els acusats Esteban Cuesta o Enrique Cuesta, exvicepresident de la Diputació de València, són els més coneguts.

Per a Isabel Bonig, el cas més dur serà el de la societat privada, que va organitzar la Formula 1 a València, ja que li podria esguitar, perquè formava part del Consell que va autoritzar la compra de Valmor per un euro, assumint un deute d’uns 30 milions d’euros. Aquest cas se separa en dues parts, d’una banda, la citada anteriorment, i per l’altra declararà l’expresident, Francisco Camps, el pròxim 24 de gener.

Respecte a l’annus horribilis del PP valencià, que ha d’afrontar Isabel Bonig, el vicesecretari general segon del PSPV-PSOE en la província de Castelló, Germán Renau ha manifestat que, “2018 serà l’any en el qual el Partit Popular es veurà obligat a fer front a la seua història de 20 anys d’irregularitats i corrupció al capdavant de la Generalitat Valenciana, un viacrucis que començarà el pròxim 15 de gener, quan se senten en la banqueta de l’Audiència Nacional dos castellonencs, l’acció política dels quals va deixar molt a desitjar en els anys de vi i roses: Vicente Rambla, que va arribar a ser vicepresident de la Generalitat Valenciana, i Ricardo Costa, totpoderós secretari general del Partit Popular a la Comunitat Valenciana en aquells anys de l’excés”.

A més, Renau ha afegit que, una petició de penes que “no és fruit de la casualitat, sinó conseqüència d’un tipus d’acció política, que es va caracteritzar per la presumpta corrupció i el balafiament, uns pecats polítics que encara segueix pagant el conjunt de la ciutadania valenciana, que ha d’aguantar que les arques públiques estiguen buides per la negativa de Rajoy a finançar correctament a la Comunitat Valenciana, i perquè els dirigents del PP van balafiar i presumptament es van repartir milions d’euros durant aquells anys de l’excés i el descontrol”.

València en suspens

Però els problemes del PP a la Comunitat Valenciana, no finalitzen ací, ja que ara han de cercar un candidat per a València, la capital del Túria no és només el calador més gran de vots, sinó que amb molta seguretat, qui guanye València guanyarà les eleccions. La falta d’un candidat clar, fa més feble cada dia la posició de la gestora encapçalada per Luis Santamaría. Si per a guanyar un ajuntament no ajudar la marca, esguitada en la ciutat pel cas Taula, la falta d’un líder a aquestes altures de la legislatura pot reduir molt els escons populars al consistori.

La suspensió provincial també passa factura, el bloqueig marcat des de Gènova després que Mari Carmen Contelles i Vicente Betoret no arribaren a un acord la passada primavera deixava a un desconegut Rubén Moreno al càrrec de la gestora provincial amb la benedicció de Mariano Rajoy.