El Clot de la Mare de Déu inicia el procés d’eliminació d’espècies invasores

La primera fase, desenvolupada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer,consistirà en l'eliminació de la canya d'unes tres hectàrees de la ribera del Clot que corresponen al Domini Públic Hidràulic (DPH)

PublicitatAVL

La confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria d’emergència climàtica s’han posat a treballar conjuntament amb l’ajuntament de Borriana per portar a terme una actuació puntual, amb caràcter inmediat que elimine les espècies invasores del Paratge Natural del Pla de la Mare de Déu que amenacen de forma dramàtica les autòctones.

Així hi ha explicat l’alcaldessa i ho ha detallat el regidor de Sostenibilitat Mediambiental, Bruno Arnandis, que ha anunciat que el pròxim 27 de gener comencen les actuacions del pla de preservació i millora del Clot de la Mare de Déu.

PublicitatRovira  

Els treballs previstos consistiran en la restauració i millora de la vegetació de ribera a través de l’eliminació d’espècies invasores, principalment la canya americana (arundo donax), en diverses zones de la ribera i la repoblació d’espècies autòctones.

Arnandis ha explicat que es tracta d’un pla puntual en dos fases, i que la primera s’allargarà durant, aproximadament, dos mesos i comportarà el tancament de l’accés a algunes zones del Paratge Natural en determinats dies per motius de seguretat.

En este pla participen la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), l’Ajuntament, la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica i la fundació Limne que gestiona i coordina totes les actuacions i té convenis amb la CHJ per a la custòdia de zones humides.

La primera fase desenvolupada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer consistirà en l’eliminació de la canya d’unes tres hectàrees de la ribera del Clot que corresponen al Domini Públic Hidràulic (DPH), mitjançant el desbrossament de la part aèria i l’extracció de rizoma. Els treballs del qual es desenvoluparan en dos mesos, ja que en l’actualitat existeix presència de masses de canya comuna, i altres d’invasores, que empobreixen la diversitat de la vegetació de ribera.

L’objectiu este treball, ha assenyalat Arnandis, és “recuperar les zones on s’està perdent la qualitat ecològica ambiental, per la qual cosa també s’eliminaran espècies al·lòctones invasores i arbres morts principalment oms afectats per la grafiosis, una malaltia que està assolant les omedes de tota Europa des dels anys 80, tal com indiquen dos informes tècnics un de ferrovial i un altre d’una assistència externa.

Sobre este tema, el regidor ha destacat que el condicionament hidrologicoambiental dels llits dels rius és una de les tasques “més costoses” de les encomanades en la Llei d’aigües de les Confederacions Hidrogràfiques.

Posteriorment, l’Ajuntament per part seua, ha precisat Arnandis, s’encarregarà de la segona fase, de la plantació amb espècies autòctones i del control del rebrot de les invasores. Concretament, del manteniment i de la repoblació de la zona amb espècies autòctones pròpies de la ribera i provinents de la conca mediterrània.

EL COST DE L’ELIMINACIÓ D’ESPÈCIES INVASORES I LA PRESERVACIÓ

Estos treballs de repoblació estaran cofinançats en un 50 per cent a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el marc del Programa Operatiu Plurirregional d’Espanya, en l’estratègia EDUSI.

Segons han determinat, s’ha calculat inicialment una operació de repoblació de l’entorn valorada en 80.000 euros en diferents fases, i han estimat un cost d’aproximadament 30.000 euros per a enguany destinats als treballs de repoblació de les zones en les quals s’arranque la canya.

Pel que fa a les plantes autòctones amb les quals es repoblarà la zona, Arnandis ha indicat que són proporcionades pel Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

El responsable municipal de l’àrea ha manifestat que les actuacions previstes tenen un doble objectiu: “preservar i millorar la qualitat ecològica i ambiental de la zona humida, on es troba una gran varietat de poblacions faunístiques i comunitats vegetals de gran interès, i adequar les zones a l’ús poblacional”.