P.- Què creu que aporten les falles a Borriana?
R.- Per a Borriana les falles són molt més que una festa i això és innegable. Tenim la sort de comptar amb els millors artistes fallers de la província i per això es troba ubicat a la nostra localitat el Gremi Provincial. També comptem amb crítics i d’altres treballadors i col·laboradors en l’àmbit artístic dels monuments fallers. La quantitat de persones implicades, formen part d’una comissió fallera o no, en el món de les falles a Borriana és molt important. I hauríem d’afegir que molts comerços locals hi troben un incentiu especial que s’ha de valorar positivament. Per això l’aportació de les falles a Borriana és molt significativa, des del punt de vista artístic i de les tradicions, però també cultural i econòmic, entre d’altres.
P.- Va haver-hi un abans i un després en la teua manera de veure les falles quan va ser triada alcaldessa?
R.- He tingut la sort de nàixer i viure en una família molt fallera i per això he participat de les falles tota la vida, en unes ocasions més i en altres menys. Abans de ser alcaldessa era una enamorada de les falles i després d’haver-ho estat seguisc amb els mateixos sentiments per la festa fallera.
P.- Com viu vosté les Falles?
R.-La veritat és que en això sí que ha canviat la meua manera de viure-les. Abans ho feia des de l’anonimat, per exemple quan participava en l’ofrena del dia de Sant Josep, i ara la meua participació és més visible. De tota manera continue vivint els actes amb molt de sentiment.
P.- Han canviat des que va canviar el govern?
R.-Crec que la regidora de festes, Lluïsa Monferrer, ha fet i està fent un esforç per intentar fer coses noves. Per exemple, posar el manifest de les reines i de les corts a la sala d’exposicions de la Caixa Rural Sant Josep ha estat una iniciativa molt ben acollida pel món faller i també per qui no forma part d’alguna falla. És una manera d’acostar-ho a tota la gent.
P.- Què opina de l’existència de dos ens com la Junta Local Fallera i la Federació de Falles de Borriana? Cap conflicte de competències? I en aquest cas, on ha de decantar-se la balança?
R.- Considere que una festa com la de les falles, que a Borriana mobilitza i implica una quantitat de gent molt important, ha de comptar amb tota la col·laboració possible. I això fa que les persones interessades a fer coses, a pesar que a vegades tinguen diferents punts de vista, coincidisquen sempre a treballar per millorar la festa de les falles amb el màxim consens possible. No hi ha cap conflicte de competències perquè és col·labora colze a colze en tots aquells actes que impliquen una millora en el món faller.
P.- Al seu judici, les falles tenen el mateix impuls en la província que altres festes com la Magdalena?
R.- A Borriana les falles, com he comentat abans, són reconegudes com a generadores d’activitat econòmica, cultural, tradicional i artística, a més de ser unes festes on la gent es diverteix des de la conscienciació i el respecte.
En l’any 2016 les falles van ser reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. El reconeixement internacional és evident. El Gremi d’Artistes Fallers Provincial té la seua seu a la nostra ciutat. Tot això remarca la importància de les falles. Evidentment, es podrien fer més actuacions a escala provincial per tal de donar-les suport. Des de la Diputació Provincial, i a proposta meua, es va donar el mateix tractament a les falles que a les gaiates, per exemple, en l’ajuda per pagar les bandes de música en les ofrenes falleres, com es feia abans únicament amb les gaiates.
P.- Hi ha politització en les festes?
R.- Les festes formen part de les tradicions de cada poble i, per això, les opinions o tendències polítiques han de quedar totalment separades de l’àmbit fester. És veritat que la manera d’actuar d’alguns grups que intenten treure rèdit polític d’algunes festes, no és la més adequada. Però el món faller ha de seguir estant allunyat d’aquestes polèmiques. Encara que la crítica fallera, tradicionalment, es basa en temes polítics, generalment locals, que plantegen visions iròniques i divertides de situacions i actuacions de dins de l’ajuntament. I eixa és una de les diferències de la festa fallera: que es reconeix i s’accepta la crítica amb una actitud de respecte dins de la diversió.
P.- Complementen les falles l’oferta turística de Borriana?
R.- La setmana fallera és una de les èpoques de l’any en què ens visita més gent. Uns monuments com els que es planten al carrer per part de les 19 comissions fan que passejar per Borriana es convertisca en una exposició artística descomunal a l’aire lliure i això fa que l’assistència de visitants siga considerable. És un atractiu turístic important per als comerços o restaurants. És clar que es podria fer més i estem treballant per avançar en la qüestió.
P.- Té alguna anècdota o record important per a vosté sobre les Falles?
R.- Vaig nàixer el dia 18 de març, o siga que sóc fallera des del primer dia de la meua vida. Moltes de les situacions que es viuen en falles són per a recordar amb estima. Però recorde especialment el dia en què, quan havien passat més de trenta anys en què vaig ser fallera, em vaig tornar a vestir per a l’ofrena del dia de Sant Josep. Per a mi va ser un dia molt significatiu i, mentre puga, continuaré fent-ho i portant les flors al tapís de la Mare de Déu de la Misericòrdia.
P.- Què li diria a una persona que no coneix aquestes festes per a animar-li al fet que visitara Borriana per a viure-les i gaudir d’elles?
R.- Vindre a Borriana a falles significa compartir uns dies de goig i de tradicions. Les falles que es poden visitar en les nostres places i carrers són un dels principals atractius, però no els únics. La nit de la Plantà es transforma la ciutat en un únic barri on tots i totes compartim, amb bunyols, música i germanor, l’emoció de la proximitat dels dies grans. El dia de l’Ofrena tot el poble ix a uns carrers atapeïts de llum i de color. I la nit de la Cremà arriba amb un esclat de soroll i un poc de tristor que, en apagar-se les cendres de l’última falla, es converteix en un projecte de futur que s’inicia en aquell mateix moment. Per això les persones que ja ens han visitat tornen a fer-ho. I també per això recomane a totes aquelles que encara no ho han fet, que s’ho plantegen. És una experiència inoblidable.
P.- Les falles, econòmicament, suposen una despesa o una inversió en les arques municipals?
R.- Les falles, com la resta de festes, tenen una aportació important de diners municipals però han de considerar-se una inversió. Aconseguir reunir tanta gent, monuments, bandes de música, actuacions, desfilades, dinars, sopars, espectacles pirotècnics i tantes i tantes activitats més, suposa una promoció per a algunes activitats econòmiques que, de segur, ho perceben. Les aportacions dels fallers de cada comissió són ben importants, però no serien suficients per a poder tirar endavant la totalitat de les festes falleres.
P.- Caldria caminar cap a l’autogestió econòmica de les comissions?
R.- Seria un poc complicat. Si parlem únicament de la construcció dels monuments fallers, i a pesar que en els darrers anys segons ens manifesten els artistes la quantitat ha anat reduint-se, l’aportació dels fallers i falleres de cadascuna de les 19 comissions que hi ha en l’actualitat no seria suficient per a poder arribar a cobrir les despeses. Si, a més, comptabilitzem carrosses, cavalcades, disfresses, actuacions musicals, bandes o xarangues, pirotècnia o d’altres activitats que es realitzen al si de cada falla, seria prou difícil que els membres de la comissió, que segons falles en són molts o més pocs, en pogueren fer-se càrrec. Però està clar que les falles no han de subsistir per les subvencions, a pesar que siga una col·laboració necessària.
P.- Com a docent, a més d’alcaldessa, pensa que calen les falles entre els més xicotets?
R.- Les falles per als xiquets i xiquetes són una de les festes que més els impliquen. No sols com a membres d’una cort infantil, sinó, i sobretot, per l’ambient de convivència que existeix en cada comissió. Hi ha una cosa que m’agradaria que poguera canviar i és que els xiquets participaren més com a fallers en cada comissió. I parle dels xiquets perquè les xiquetes, com es pot comprovar cada exercici faller, segueixen participant cada vegada més. Recorde que fa uns quants anys era impressionant comprovar la quantitat de parelletes vestides de fallers que hi havia pels carrers. Ara, cada any es pot comprovar que hi ha més falleretes sense acompanyant. És l’única cosa que trobe a faltar.
P.- Com porta veure satiritzada la política municipal en alguna escena de falles?
R.- És una situació que, si no es produïra, trobaríem a faltar. La falla és crítica per naturalesa. En altres èpoques ja es plantejaven crítiques de situacions i persones que formaven part de la corporació municipal i ja s’ha convertit en una més de les tradicions. Personalment m’agrada visitar i fotografiar-me amb els ninots, cartells o imatges o es fa referència a la meua persona. Totes les crítiques fetes des del respecte i amb ironia són ben rebudes.
P.- Participarà en l’ofrena enguany?
R.- Participaré de la mateixa manera que porte fent-ho de fa uns quants anys. És un dels actes més emotius de tota la setmana i, a pesar que la gent més jove ja porta cansament acumulat, també un dels més multitudinaris, tant pel que fa a participants com al públic que omple tot el recorregut amb aplaudiments.
P.- Una anècdota personal sobre les falles?
R.- No és exactament una anècdota però, per a mi, un dels dies més important de falles no té lloc en la setmana fallera. Quan impose la banda a les reines falleres sempre m’emocione i se m’omplen els ulls de llàgrimes. Com les festes de les falles no hi ha altres. Borriana no seria la mateixa sense les falles, però les falles tampoc serien les mateixes sense Borriana. Amb això queda tot dit.
*Maria Josep Safont. Alcaldessa de Borriana
