viernes, 29 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

Bous al carrer, el futur en les nostres mans

Per tant som nosaltres, els Penyistes i Aficionats els que hem de dotar al Bou al Carrer d'unes garanties i eficàcia total per a seguir avant amb molts anys en la defensa dels nostres orígens, de les nostres arrels i de la nostra passió, el Bou al Carrer.

Amb l’entrada en el calendari del mes d’Abril, el 2018 comença la seua temporada forta, un any més però al mateix temps no un any qualsevol.
Curiosament, amb l’entrada de la nova Administració l’any 2015, governada en part per una amalgama d’idees gens favorables cap a la Tauromàquia, s’han aconseguit xifres molt favorables per a la defensa legitima de l’activitat cultural que vertebra tota la Comunitat Valenciana, el Bou al Carrer.

Els únics responsables d’aquest augment de festejos, d’oferir una qualitat quant a organització i categoria dels nostres dies de Bous sou vosaltres. Comissions de Festes, Penyes i Clubs Taurins, Colles de Cadafals, Aficionats, Ramaders Autòctons i tots els que d’una forma directa i indirecta formen aquesta gran base social que representa a la Tauromàquia en totes les seues expressions en les nostres províncies.
Històricament, la Gent del Bou ha sabut reinventar la nostra tradició mil·lenària, convertint la nostra forma de vida, el Bou, en un camaleó capaç d’adaptar-se a l’evolució de la societat, encara que açò sí, sense tallar un àpex dels orígens del Bou al Carrer.

Històrics de la nostra cultura, com són Don Juliol de la Torre i Don Manuel Vicent, van ser vertaders visionaris i pioners a veure l’evolució de la societat valenciana, dins i fora del nostre món de tradició i arrels, creant en la dècada dels 90 l’Associació per a la Defensa del Bou al Carrer de la C.V i la Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer de la C.V, donant-nos el primer avís, de què ens oferia el futur, un futur que molt prompte cauria, per lògica, en les mans de l’Administració o els seus dirigents.

Per desgràcia, la política també es barreja en la família taurina i segons els ideals de cada afeccionat, els canvis en la reglamentació de la Tauromàquia els cataloguem com de prohibició o imposició o de millora i adaptació als temps.
Jo tinc una opinió molt personal i objectiva, de fet actualment (i no ens ha anat gens mal), hem creat vincles de col·laboració amb tot aquell dirigent polític en el qual hem observat la intenció d’aportar idees per a la defensa del Bou al Carrer.

Caure en l’error del posicionament polític, ens portara a formar part d’una guerra política i no tinga ningú el menor dubte, utilitzaren la força del Bou al Carrer per al seu benefici personal que no és un altre que formar part de l’Administració, tant local com a Autonòmica, parlant sense embuts la butaca.

Repassant l’històric del Bou al Carrer, ens trobem en aquests últims 25 anys un canvi radical en la forma d’interpretar i regular un dia de Bou, sent els interlocutors de Penyes i Aficionats amb l’Administració els que han hagut de bregar, amb els uns i els altres, situacions difícils, decisions preses sota la pressió d’aquells que no veuen més enllà del famós “tota la vida s’ha fet”, tot el meu reconeixement i agraïment a aquells dos Presidents i les seues respectives juntes directives per la gran i difícil labor realitzada en aquells anys.

Passem de poder sacrificar el bou en el carrer, repartir la seua carn entorn d’un ritual, que reunia a veïns i amics entorn d’un bon guisat a amagar la vertadera fi del nostre protagonista, el Bou.
La banderilla i canya, tan beneficiós per al joc del Cap de bestiar, encara que açò sí, sempre utilitzat per un Afeccionat respectuós i total van ser fulminades d’una plomada.

Ens trobem d’avui per a demà amb la figura d’un Arquitecte que hauria de regular la seguretat de tots, els que participaven directament del festeig i els que no.
Es va fer un pas avant i molt important en l’assistència sanitària, unitats medical hissades, Metges i Lligues, amb una formació molt específica per a poder salvar una vida.

Va eixir a la llum la famosa guia de transport, amb el que açò va suposar a l’hora de l’exhibició del Cap de bestiar, igual que les normes sanitàries en matèria animal i el que podem considerar com una de les pitjors experiències, que van posar a la vora de la desaparició a la nostra Ramaderia de Raça Autòctona amb unes mesures de sacrifici estrictes i sense cap tipus d’objeccions.

Àdhuc em pregunte si la desaparició dels becerros per als més xicotets i la possibilitat de poder torejar en els recintes de Bous al Carrer els podríem catalogar de “prohibició” o simplement ho acceptem en el seu moment com un pas avanç per a la supervivència de la nostra Festa.

Moltes preguntes a les quals jo solament els trobe una resposta…… els taurins li cerquem en el seu moment la millor solució possible per a sobreviure i els representants de l’Administració ho van fer per a sobreviure a la pressió d’una part de la societat cada vegada més sensible a les festes amb animals.

Actualment la posada en escena és similar a la de fa 25 anys, representants de les Penyes i Afeccionats que intenten trobar la millor solució per a la supervivència, representants de l’Administració amb una pressió insostenible d’aquella part de la societat que avui es multiplica per tres.

Per tant som nosaltres, els Penyistes i Aficionats els que hem de dotar al Bou al Carrer d’unes garanties i eficàcia total per a seguir avant amb molts anys en la defensa dels nostres orígens, de les nostres arrels i de la nostra passió, el Bou al Carrer.

Autor: Vicente Nogueroles Gaona. Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer de la C.V i Unió Taurina de la Comunitat Valenciana

Últimas noticias

Contenido relacionado